Cupola (mòdul de l'ISS)

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula vehicle espacialCupola
Imatge de l'interior
Imatge presa per un membre de l'Expedició 40. Es poden observar dues naus ruses atracades a l'estació: una Soiuz i una Progress
Imatge
Vista exterior del mòdul Cupola amb les persianes obertes.
Informació general
Tipusmòdul espacial Modifica el valor a Wikidata
Estaciósegment orbital americà Modifica el valor a Wikidata
FabricantThales Alenia Space Modifica el valor a Wikidata
Llançament
MissióSTS-130
Data8 febrer 2010 Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamenttransbordador espacial Modifica el valor a Wikidata

Acoblament12 febrer 2010 Modifica el valor a Wikidata
Punt de sortidaplataforma de llançament 39A Modifica el valor a Wikidata
Especificacions
Esquema 

Modifica el valor a Wikidata
Massa
1.880 kg Modifica el valor a Wikidata
Dimensions
Alçada1,5 m Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre2,955 m Modifica el valor a Wikidata

L'astronauta Nicholas Patrick penjat de Cupola
El desert del Sàhara vist a través de Cupola amb els seus porticons oberts

El mòdul pressuritzat anomenat Cupola (s'anomena Cupola en anglès, que significa llanterna, no cúpula) és un observatori i torre de control per a l'Estació Espacial Internacional (ISS), que amb els seus set finestres proporcionaran una visió panoràmica per observar i dirigir operacions a l'exterior de l'estació. El transbordador espacial Endeavour va ser l'encarregat de transportar cap a l'estació espacial en la missió programada STS-130 el 8 de febrer de 2010, i acoblat al mòdul Tranquility (Node 3).

El mòdul contindrà terminals de treball i un altre maquinari, permetent als astronautes controlar el braç robòtic de l'estació per muntar els elements de l'estació i comunicar-se amb els altres membres en altres parts de l'estació o en l'exterior durant els passejos espacials. Cupola també serà utilitzada com a observatori de la Terra.  

Història

Cupola és el resultat d'un acord d'intercanvi bilateral entre l'Agència Espacial Europea (ESA) i la NASA, sota el qual la ESA proporciona la Cupola per a la ISS a canvi de la utilització del transbordador espacial per enviar astronautes europeus i equip d'experimentació europeu a l'estació.

El 8 de febrer de 1999 es va signar el contracte de la cúpula entre l'ESA i l'empresa Alenia Spazio. El contracte estableix que Alenia Spazio actua com contractista principal per a la producció, i és la responsable de coordinar el treball de sis empreses europees: EADS CASA (Espanya), APCO (Suïssa), SAAB Ericsson and Lindholmen Development (Suècia), EADS Space Transportation (Alemanya) i Verhaert (Bèlgica).

La Cupola que posseeix una massa de 1.8 tones va ser transportada al Centre Espacial Kennedy a Cap Canaveral, Florida. Un cop allà es va realitzar un últim test de comprovacions abans ser d'emmagatzemada durant quatre anys fins al 2009, per ser finalment portada a l'espai en la missió STS-130 el dia 8 de febrer de 2010 i acoblada a l'Estació Espacial Internacional, sent un dels últims components afegits a la base espacial.

Vegeu també

Enllaços externs

  • Pàgina de l'ESA sobre la Cúpula (anglès)
  • Vegeu aquesta plantilla
2009  ·  Llançaments orbitals el 2010  ·  2011
Compass-G1 | Globus-1M No.12L | Progress M-04M | STS-130 (Tranquility  · Cupola) | SDO | Intelsat 16 | Kosmos 2459  · Kosmos 2460  · Kosmos 2461 | GOES 15 | Yaogan 9A  · Yaogan 9B  · Yaogan 9C | EchoStar XIV | Soiuz TMA-18 | STS-131 (Leonardo MPLM) | CryoSat-2 | GSAT-4 | Kosmos 2462 | USA-212 | SES-1 | Kosmos 2463 | Progress M-05M | STS-132 (Rassvet  · ICC-VLD) | Akatsuki  · IKAROS (DCAM-1  · DCAM-2) · Shin'en  · Waseda-SAT2  · Hayato  · Negai | Astra 3B  · COMSATBw-2 | USA-213 | SERVIS-2 | Compass-G3 | Badr-5 | Dragon Spacecraft Qualification Unit | STSAT-2B | Shijian XII | Prisma  · Picard  · BPA-1 | Soiuz TMA-19 | TanDEM-X | Ofek-9 | Arabsat-5A  · Chollian | Progress M-06M | EchoStar XV | Cartosat-2B  · AlSat-2A  · StudSat  · AISSat-1  · TIsat-1 | Compass-IGSO1 | Nilesat 201  · RASCOM-QAF 1R | Yaogan 10 | USA-214 | Tian Hui 1 | Kosmos 2464  · Kosmos 2465  · Kosmos 2466 | Chinasat-6A | Gonets-M No.2  · Kosmos 2467  · Kosmos 2468 | Progress M-07M | Michibiki | USA-215 | Yaogan 11  · Zheda Pixing 1B  · Zheda Pixing 1C | USA-216 | Kosmos 2469 | Chang'e-2 | Shijian 6G  · Shijian 6H | Soiuz TMA-01M | XM-5 | Globalstar 73  · Globalstar 74  · Globalstar 75  · Globalstar 76  · Globalstar 77  · Globalstar 79 | Progress M-08M | Eutelsat W3B  · BSat 3B | Compass-G4 | Meridian 3 | Feng Yun 3B | COSMO-4 | SkyTerra-1 | STPSat-2  · RAX  · O/OREOS  · FASTSAT (NanoSail-D2) · FalconSat-5  · Sara-Lily  · Emma | USA-223 | Chinasat-20A | Intelsat 17  · Hylas 1 | Glonass-M No.39  · Glonass-M No.40  · Glonass-M No.41 | Dragon C1  · Mayflower  · SMDC-ONE 1  · QbX-1  · QbX-2  · Perseus 000  · Perseus 001  · Perseus 002  · Perseus 003 | Soiuz TMA-20 | Compass-IGSO2 | GSAT-5P | KA-SAT
Les càrregues són separades per símbols en forma de bales ( · ), els llançaments per símbols en forma de canonades ( | ). Els vols tripulats s'indiquen en negreta. Els vols sense catalogar i llançaments fallits apareixen en cursiva. Les càrregues implementades des d'una altra nau espacial s'indiquen entre parèntesis.
  • Vegeu aquesta plantilla
Instal·lacions
Comunicacions
Programes
Antecessors
Relacionat
Ciència
Física solar
  • ISEE-2 (1977–1987)
  • Ulysses (1990–2009)
  • SOHO (1995–actualitat)
  • Cluster II (2000–actualitat)
  • Solar Orbiter (2020–actualitat)
  • Lagrange (dècada de 2020)
Ciència planetària
Astronomia
i cosmologia
Observació terrestre
Vol espacial
tripulat
Telecomunicacions
Demostració
tecnològica
Cancel·lat i proposat
Fracassat

Viccionari