PROBA

PROBA
OperadorAgència Espacial Europea
ModelCúbica
Tipus de missióObservació terrestre-Experimental
Data de llançament22 d'octubre de 2001
Vehicle de llançamentPSLV
Lloc de llançamentSriharikota
COSPAR ID2001-049B
Massa94 kg
Dimensions40x60x80 cm
Elements orbitals
Excentricitat0,008866009302437305
Inclinació97,9°
Apoàpside677 km
Periàpside553 km553 km
Període orbital97 min

PROBA (PRoject for On-Board Autonomy) és un minisatèl·lit de demostració tecnològica de l'Agència Espacial Europea. Té una massa de només 94 kg i va ser llançat el 22 d'octubre de 2001 com a càrrega addicional a bord d'un coet PSLV que portava com a satèl·lits principals al BIRD i al TES. Va ser posat en una òrbita de 553 per 676 km.

Porta un detector de radiació, un espectròmetre infraroig, un detector d'impactes, dues càmeres (CHRIS i HRC) i un processador experimental per dur a terme experiments de navegació i control autònom de la nau. Té forma de caixa amb unes mesures de 40x60x80 cm i obté la seva energia de cèl·lules solars adossades a la seva superfície.

Va ser construït per Verheart en Bèlgica i utilitza el bus MiniSIL desenvolupat per l'empresa britànica SI. El centre de control està a Bèlgica.

Missions

Hi ha quatre satèl·lits en el projecte:

  1. PROBA-1: fou llançat el 22 d'octubre de 2001 a l'Índia i s'ha utilitzat per a l'observació de la Terra.[1]
  2. PROBA-2: fou llançat el 2 de novembre de 2009 juntament amb el satèl·lit SMOS al Cosmòdrom de Plessetsk[2]
  3. PROBA-V: per l'observació de la vegetació (d'aquí la -V en el nom), està programat per ser llançat a mitjan 2013[3]
  4. PROBA-3: són un parell de satèl·lits destinats a circular a poca distància entrells. El llançament està previst al voltant del 2015-2016[4]

Referències

  1. «ESA - Proba 1 Facts and Figures» (en anglès). [Consulta: 25 agost 2011].
  2. «ESA - Proba 2 Launch» (en anglès). [Consulta: 25 agost 2011].
  3. «ESA - About Proba V» (en anglès). [Consulta: 25 agost 2011].
  4. «ESA - About Proba 3» (en anglès). Arxivat de l'original el 2 de desembre 2011. [Consulta: 25 agost 2011].
  • Wade, Mark. «PROBA», 2009. [Consulta: 5 gener].

Vegeu també

  • Satèl·lit miniaturitzat

Enllaços externs

  • Vegeu aquesta plantilla
Instal·lacions
Comunicacions
Programes
Antecessors
Relacionat
Ciència
Física solar
  • ISEE-2 (1977–1987)
  • Ulysses (1990–2009)
  • SOHO (1995–actualitat)
  • Cluster II (2000–actualitat)
  • Solar Orbiter (2020–actualitat)
  • Lagrange (dècada de 2020)
Ciència planetària
Astronomia
i cosmologia
Observació terrestre
Vol espacial
tripulat
Telecomunicacions
Demostració
tecnològica
Cancel·lat i proposat
Fracassat
  • Vegeu aquesta plantilla
2000  ·  Llançaments orbitals el 2001  ·  2002
Shenzhou 2 | Turksat 2A | Progress M1-5 | USA-156 | Sicral 1  · Skynet 4F | STS-98 (Destiny) | Odin | Progress M-44 | USA-157 | STS-102 (Leonardo MPLM) | Eurobird 1  · BSat-2A | XM-2 | Ekran-M No.18L | Mars Odyssey | GSAT-1 | STS-100 (Raffaello MPLM) | Soiuz TM-32 | XM-1 | PAS-10 | USA-158 | Progress M1-6 | Kosmos 2377 | Kosmos 2378 | Intelsat 901 | Astra 2C | ICO F2 | MAP | STS-104 (Quest) | Artemis  · BSat-2B | Molniya-3K No.11 | GOES 12 | Koronas-F | USA-159 | Genesis | STS-105 (Leonardo MPLM  · Simplesat) | Progress M-45 | Kosmos 2379 | VEP-2  · LRE | Intelsat 902 | USA-160 | Progress M-SO1 (Pirs) | OrbView-4  · QuickTOMS  · SBD  · Odyssey | Atlantic Bird 2 | Starshine 3  · PICOSat  · PCSat  · SAPPHIRE | USA-161 | Globus No.14L | USA-162 | QuickBird-2 | Soiuz TM-33 | TES  · PROBA  · BIRD-1 | Molniya-3 No.64 | Progress M1-7 (Kolibri 2000) | DirecTV-4S | Kosmos 2380  · Kosmos 2381  · Kosmos 2382 | STS-108 (Raffaello MPLM  · Starshine 2 | Jason-1  · TIMED | Meteor-3M #1  · Kompass  · Badr-B  · Maroc-Tubsat  · Reflektor | Kosmos 2383 | Kosmos 2384  · Kosmos 2385  · Kosmos 2386  · Gonets-D1 No.10  · Gonets-D1 No.11  · Gonets-D1 No.12
Les càrregues són separades per símbols en forma de bales ( · ), els llançaments per símbols en forma de canonades ( | ). Els vols tripulats s'indiquen en negreta. Els vols sense catalogar i llançaments fallits apareixen en cursiva. Les càrregues implementades des d'una altra nau espacial s'indiquen entre parèntesis.