GOES 15

GOES 15 (GOES-P)

GOES 15 durant el processament
Operador	NOAA/NASA
Contractistes principals	Boeing ITT Corporation
Model	BSS-601
Tipus de missió	Meteorològic
Data de llançament	4 de març de 2010 23:57 GMT
Coet transportador	Delta IV-M+(4,2)
Lloc de llançament	CCAFS SLC-37B
Durada de la missió	10 anys (planejat)
COSPAR ID	2010-008A
Massa	3.238 kg
Font d'energia	2,3 kilowatts del sistema fotovoltaic
Elements orbitals
Règim	Geoestacionària
Període orbital	24 hores

El GOES 15, conegut com a GOES-P, abans d'entrar en servei, va ser un satèl·lit meteorològic operat per la National Oceanic and Atmospheric Administration dels Estats Units com a part del sistema Geostationary Operational Environmental Satellite. La nau va ser construïda per Boeing, i és l'últim de tres satèl·lits GOES basats en el model de satèl·lit BSS-601. Els altres satèl·lits GOES BSS-601; el GOES 13 i el GOES 14 van ser llançats el maig de 2006 i el juny de 2009 respectivament.^[1] En total va ser el setzè satèl·lit GOES en ser llançat.

El GOES 15 va ser llançat amb un coet Delta IV-M+(4,2) enlairant-se des de Space Launch Complex 37B al Cape Canaveral Air Force Station.^[2][3] El llançament es va produir a les 23:57 GMT del 4 de març de 2010, uaranta minuts en una finestra de llançament de seixanta minuts. En arribar a l'òrbita geoestacionària el 16 de març, va ser redesignat com a GOES 15.^[3][4] El 6 de desembre de 2011, va ser activat com a satèl·lit GOES West, substituint el GOES 11.^[5]

En el llançament, la massa del satèl·lit era de 3.238 kg. Té una vida útil de deu anys. L'energia és subministrada per una sola placa solar d'arsenur de gal·li, que proporciona fins a 2,3 kilowatts d'energia. Es fa servir una bateria de níquel d'hidrogen de 24 cèl·lules per proporcionar energia quan el satèl·lit no és a la llum del sol.^[6] Els instruments de bord del GOES 15 inclouen una càmera multiespectral de cinc canals per capturar imatges de llum visible i infraroja dels Estats Units continentals, una sonda per prendre lectures de temperatura i humitat atmosfèrica, una càmera de raigs X solar per detectar erupcions solars, i instruments per controlar la magnetosfera, radiació còsmica de fons i partícules carregades.^[6]

Galeria

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: GOES P o GOES 15

• 2010 en els vols espacials

Referències

Enllaços externs

• GOES-P Press Kit
• GOES Timeline Arxivat 2010-05-27 a Wayback Machine. The History of Geostationary Satellites. From the launch of SMS-1 in May 1974 through the launch of GOES-13.
• GOES-15 image examples on the CIMSS Satellite Blog