Transbordador espacial Challenger

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.

Transbordador espacial Challenger

Informació general
Tipus	Orbitador del transbordador espacial i entitat desapareguda
Fabricant	Rockwell International
Pais d'origen	Estats Units d'Amèrica
Operador    NASA
Adjudicació de contracte	26 juliol 1972 1r gener 1979
Primer vol	4 abril 1983 (STS-6)
Nombre missions	10
Temps a l'espai	62 dies, 7 hores, 56 minuts i 22 segons
Òrbites realitzades	995
Distància viatjada	41.527.409,6 km
Especificacions
Massa	79.415 kg 70.488 kg
Dimensions
Llargada	37,24 m
Alçada	17,25 m
Envergadura	23,79 m

El transbordador espacial Challenger (designació NASA: OV-99) era un transbordador de l'agència espacial dels Estats Units (NASA), construït per mitjà d'una estructura corporal que inicialment va ser experimental.

Va realitzar el seu primer vol el 4 de abril de 1983, i va completar nou missions abans de desintergrar-se a la seva desena missió, el 28 de gener de 1986, causant la mort dels seus set tripulants als 73 segons del seu llançament. El Challenger va ser reemplaçat pel transbordador espacial Endeavour, que va volar per primera vegada el 1992, sis anys després de l'accident.

Vols

La llançadora espacial Challenger va fer 10 vols, va estar 62,41 dies en l'espai, va completar 995 òrbites i va volar 25.803.940 milles en total, incloent-hi la seva missió final.

Llista de missions del transbordador espacial Challenger
#	Data	Insignia	Missió	Notes	Durada
1	4 abril 1983		STS-6	Desplegament del satèl·lit TDRS-A. Primer passeig espacial durant una missió del transbordador espacial.	5 dies, 00 hores, 23 minuts, 42 segons
2	18 juny 1983		STS-7	Sally Ride esdevé la primera dona americana a l'espai. Es van posar en òrbita 2 satèl·lits de comunicacions.	6 dies, 02 hores, 23 minuts, 59 segons
3	30 agost 1983		STS-8	Guion Bluford esdevé el primer afroamericà a anar a l'espai. Primer llançament de nit. Posada en òrbita de l'Insat-1B.	6 dies, 01 hores, 08 minuts, 43 segons
4	3 febrer 1984		STS-41-B	Primer passeig espacial autónom utilitzant l'Unitat de Maniobra Tripulada (Manned Maneuvering Unit o MMU). Es desplegues dos satèl·lits sense èxit, WESTAR i Palapa B-2.	7 dies, 23 hores, 15 minuts, 55 segons
5	6 abril 1984		STS-41-C	Missió de manteniment de la Solar Maximum Mission.	6 dies, 23 hores, 40 minuts, 07 segons
6	5 octubre 1984		STS-41-G	Primera missió amb dues dones. Marc Garneau esdevé el primer canadenc a l'espai. Kathryn D. Sullivan esdevé la primera dona estatunidenca en fer un passeig espacial. Es desplega el satèl·lit Earth Radiation Budget Satellite.	8 dies, 05 hores, 23 minuts, 33 segons
7	29 abril 1985		STS-51-B	Porta l'Spacelab-3.	7 dies, 00 hores, 08 minuts, 46 segons
8	29 juliol 1985		STS-51-F	Porta l'Spacelab-2. Única missió STS que s’avortarà després del llançament.	7 dies, 22 hores, 45 minuts, 26 segons
9	30 octubre 1985		STS-61-A	Transporta l'Spacelab D-1 alemany. Wubbo Ockels es converteix en el primer holandès a l'espai.	7 dies, 00 hores, 44 minuts, 51 segons
10	28 gener 1986		STS-51-L	Primera missió a portar un civil a l'espai (Christa McAuliffe). El Challenger es desintegra durant el llançament, morent tots set tripulants. TDRS-B.	0 dies, 00 hores, 01 minut, 13 segons

Missió STS-51-L

Accident del 28 de gener del 1986

El Challenger es va destruir durant el llançament de la missió 51-L el 28 de gener de 1986.^[1] La desintegració del vehicle va començar després que una junta tòrica del seu coet accelerador sòlid (SRB) dret fallés durant l'enlairament. La fallada de la junta tòrica va causar l'obertura d'una bretxa, permetent que el gas calent pressuritzat de l'interior del motor del coet sòlid sortís a l'exterior i contactés amb l'estructura adjacent de connexió amb el SRB i el tanc extern de combustible. Això va provocar la separació de la connexió posterior del SRB dret i la fallada estructural del dipòsit extern. Les forces aerodinàmiques van destruir ràpidament l'orbitador.

Encara que hi ha evidència que la tripulació va poder sobreviure al xoc inicial, la pressió de l'aire dins de la cabina es va perdre, i se suposa que els tripulants van morir en impactar contra l'Oceà Atlàntic.^[2]

Tripulació del vol 51-L

• Greg Jarvis
• Christa McAuliffe
• Ronald McNair
• Ellison Onizuka
• Judith A. "Judy" Resnik
• Michael J. Smith
• Francis Scobee

Referències

Vegeu també

• Challenger (pel·lícula)

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• Space Shuttle Overview: Challenger (OV-099), NASA Arxivat 2017-06-11 a Wayback Machine. (anglès)
• Challenger (STA-099 / OV-99) Arxivat 2019-05-23 a Wayback Machine. (anglès)
• Challenger a Encyclopedia Astronautica. (anglès)
• Informe de R.P. Feynman sobre el desastre del Challenger. (anglès)