STS-100

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula vol espacialSTS-100

Llançament del STS-100 Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missióvol espacial tripulat Modifica el valor a Wikidata
Operador   NASA Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT26747 Modifica el valor a Wikidata
Durada de la missió11 dies, 12 hores i 54 minuts Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
Nau espacialtransbordador espacial Endeavour Modifica el valor a Wikidata
FabricantRockwell International Modifica el valor a Wikidata
Massaenlairament:
103.506 kg

aterratge:
99.742 kg

càrrega útil:
4.899 kg Modifica el valor a Wikidata
Tripulació

D'esquerra a dreta, davant: Lonchakov, Rominger (comandant), Guidoni, Ashby (pilot), Phillips; darrere: Parazynski, Hadfield Modifica el valor a Wikidata
Membres
  • Kent Rominger (comandant)
  • Jeffrey S. Ashby (pilot del transbordador espacial)
  • Chris Hadfield (especialista 1)
  • John L. Phillips (especialista 2)
  • Scott E. Parazynski (especialista 3)
  • Umberto Guidoni (especialista 4)
  • Iuri Lontxakov (especialista 5) Modifica el valor a Wikidata

Tripulants7 Modifica el valor a Wikidata
EVAs2
Durada EVAs14 hores i 12 minuts Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data19 abril 2001
Llocplataforma de llançament 39A, complex de llançament 39 Modifica el valor a Wikidata
Fi de la missió
Aterratge
Data1r maig 2001
LlocBase de la Força Aèria Edwards (pista 22) Modifica el valor a Wikidata
Activitat orbital 
Tipus d'òrbitaòrbita terrestre baixa Modifica el valor a Wikidata
Periàpside331 km Modifica el valor a Wikidata
Apoàpside375 km Modifica el valor a Wikidata
Inclinació51,6 ° Modifica el valor a Wikidata
Període91,59 min Modifica el valor a Wikidata
Òrbites realitzades186 Modifica el valor a Wikidata
Acoblaments / amarratges 

Acoblament amb EEI
PortDestiny (proa)
Acoblament21 abril 2001
Desacoblament29 abril 2001
Modifica el valor a Wikidata

STS-102 Modifica el valor a Wikidata

STS-100 va ser una missió reeixida del Transbordador espacial Endeavour, que va dur el subministrament a l'Estació Espacial Internacional (ISS) per a continuar la construcció.

Tripulació

  • Kent Rominger (5), Comandant
  • Jeffrey Ashby (2), Pilot
  • Chris Hadfield (2), especialista de missió - Canadà
  • Scott Parazynski (4), especialista de missió
  • John Phillips (1), especialista de missió
  • Umberto Guidoni (2), especialista de missió - Itàlia
  • Iuri Lontxakov (1), especialista de missió - Rússia

() és el nombre de vols realitzats.

Paràmetres de la missió

Acoblament amb la ISS

Passejades Espacials

Resum de la missió

La màxima prioritat de la missió va ser la instal·lació, activació i inspecció del braç robòtic Canadarm. L'operació del braç era urgent per seguir els passos en la construcció de l'Estació Espacial Internacional, i també va ser necessària per instal·lar-hi una nova resclosa d'aire a l'estació en el proper vol, la missió STS-104. Un component final del Canadarm és el Sistema de Base Mòbil (MBS, per les sigles en anglès), instal·lat a l'estació durant la missió STS-111.

El braç robòtic Canadarm durant la seva instal·lació.

Altres objectius d'aquesta missió de l'Endeavour és atracar el mòdul Raffaelo a l'estació, activar, transferir càrrega entre l'estació i Raffaelo, i reatracar el mòdul al transbordador. El Raffaelo és el segon de tres mòduls logístics multi-propòsit desenvolupats per l'Agència Espacial Italiana. El mòdul Leonardo va ser llançat i tornat a la missió prèvia del transbordador, la STS-102, al març. Els objectius restants inclouen la transferència d'altres equips a l'estació, com l'antena de comunicacions d'Ultra alta freqüència i un component electrònic que atracarà a l'estació en els passejos espacials. Finalment, la transferències de subministraments i aigua per al seu ús a bord de l'estació, la transferència d'experiment al complex, i la transferències d'articles per al seu retorn a la Terra des de l'estació al transbordador estan entre els objectius.

L'Endeavour també va haver d'alçar l'altitud de l'estació i realitzar un flyaround del complex, incloent enregistraments amb la càmera a la badia de càrrega IMAX.

Durant la missió, l'astronauta Chris Hadfield es va convertir en el primer astronauta canadenc en realitzar un EVA.

Vegeu també

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
  • Vegeu aquesta plantilla
Missions del transbordador espacial dels EUA
Vols completats
Missions de rescat Launch on Need
  • STS-335
Missions cancel·lades
Orbitadors
  • Atlantis
  • Discovery
  • Endeavour
  • Challenger (destruït el 28 de gener del 1986 durant la missió STS-51-L)
  • Columbia (destruït l'1 de febrer del 2003 durant la missió STS-107)
  • Enterprise
  • Vegeu aquesta plantilla
1998–2004
Insignia de l'Estació Espacial Internacional
2005–2009
2010–2014
2015–2019
  • 2015
    • Soiuz TMA-16M
    • TMA-17M
    • TMA-18M
    • TMA-19M
  • 2016
    • Soiuz TMA-20M
    • MS-01
    • MS-02
    • MS-03
  • 2017
  • 2018
    • MS-08
    • MS-09
    • MS-10
    • MS-11
  • 2019
2020–
Planificat
  • 2021
    • Boeing Crewed Flight Test
    • Boeing Starliner-1
    • Axiom
    • MS-20
Vehicles
Wikipedia book Llibre: Expedicions a l'EEI · Portal Portal de l'Espai
  • Vegeu aquesta plantilla
2000  ·  Llançaments orbitals el 2001  ·  2002
Shenzhou 2 | Turksat 2A | Progress M1-5 | USA-156 | Sicral 1  · Skynet 4F | STS-98 (Destiny) | Odin | Progress M-44 | USA-157 | STS-102 (Leonardo MPLM) | Eurobird 1  · BSat-2A | XM-2 | Ekran-M No.18L | Mars Odyssey | GSAT-1 | STS-100 (Raffaello MPLM) | Soiuz TM-32 | XM-1 | PAS-10 | USA-158 | Progress M1-6 | Kosmos 2377 | Kosmos 2378 | Intelsat 901 | Astra 2C | ICO F2 | MAP | STS-104 (Quest) | Artemis  · BSat-2B | Molniya-3K No.11 | GOES 12 | Koronas-F | USA-159 | Genesis | STS-105 (Leonardo MPLM  · Simplesat) | Progress M-45 | Kosmos 2379 | VEP-2  · LRE | Intelsat 902 | USA-160 | Progress M-SO1 (Pirs) | OrbView-4  · QuickTOMS  · SBD  · Odyssey | Atlantic Bird 2 | Starshine 3  · PICOSat  · PCSat  · SAPPHIRE | USA-161 | Globus No.14L | USA-162 | QuickBird-2 | Soiuz TM-33 | TES  · PROBA  · BIRD-1 | Molniya-3 No.64 | Progress M1-7 (Kolibri 2000) | DirecTV-4S | Kosmos 2380  · Kosmos 2381  · Kosmos 2382 | STS-108 (Raffaello MPLM  · Starshine 2 | Jason-1  · TIMED | Meteor-3M #1  · Kompass  · Badr-B  · Maroc-Tubsat  · Reflektor | Kosmos 2383 | Kosmos 2384  · Kosmos 2385  · Kosmos 2386  · Gonets-D1 No.10  · Gonets-D1 No.11  · Gonets-D1 No.12
Les càrregues són separades per símbols en forma de bales ( · ), els llançaments per símbols en forma de canonades ( | ). Els vols tripulats s'indiquen en negreta. Els vols sense catalogar i llançaments fallits apareixen en cursiva. Les càrregues implementades des d'una altra nau espacial s'indiquen entre parèntesis.