Llengües harákmbut

Infotaula de llenguaLlengües harákmbut
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologhara1260 Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1709 Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages5170 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües harákmbet o harákmbut (també dites hate) són una família de llengües indígenes de la selva amazònica del sud del Perú, als departaments de Madre de Dios i Cusco.

Se suposa que hi ha al voltant 1500 les persones que parlen alguna varietat harakmbet.[1]

lassificació interna

El harákmbut o harákmebet ha estat considerat durant molt de temps una llengua aïllada, o més exactament un grup de varietats lingüístiques sense parentiu verificable amb cap altra llengua a Amèrica del Sud. No obstant això, recentment Adelaar (2000) ha aportat evidència d'una certa connexió entre les llengües catuquines del Brasil i el harákmbet.[2]

Des del punt de vista de les varietats aquestes poden agrupar-se en dos grans grups de dialectes:[3]

  • Huachipaeri-Toyoeri, 310 parlants el 2000.[4]
  • Amarakaeri-Arasaeri-Sapiteri, 500 el 1987,[5] que és el millor conegut dels dos grups.

Història

Després d'una incursió del sapa inca Túpac Yupanqui, al segle XV, el següent intent de conquistar el territori que actualment ocupa el Departament de Madre de Dios va ser dut a terme pels espanyols el 1566. Els huachipaeri van aconseguir atacar amb èxit les hisendes de les terres altes amb una certa freqüència durant el període colonial. Cap a finals del segle XIX els toyoeri van ser delmats pel tristament cèlebre Fitzcarraldo, baró del cautxú, aquest esdeveniment va desembocar en una guerra interina entre els supervivents d'altres grups de tribus harakmbuts (Gray, 1996). Aquests episodis van ser parcialment dramatitzats en la pel·lícula homònima (Fitzcarraldo, de Werner Herzog). Cap a 1950 es va renovar el contacte a través de missioners dominics.

Descripció lingüística

Gramàtica

Els marcadors pronominals independents i prefixats al verb són:[6]

singular plural
1a ndoʔ iʰ- oro oʔ-
2a õn iʔ- opid mbo- / mõ-
3a kẽn oʔ- kẽn-õ-my õnʔ-

Referències

  1. HARAKMBET...
  2. Adelaar, 2000, pàg. 219-232.
  3. Helberg Chávez, 1990, pàg. 227–8
  4. Ethnologue report for language code - Huachipaeri
  5. Ethnologue report for language code - Amarakaeri
  6. Helberg Chávez, 1990, pp. 243–4

Bibliografia

  • Adelaar, Willem F. H. (2000): "Propuesta de un nuevo vínculo genético entre dos grupos lingüísticos indígenas de la Amazonía occidental: Harakmbut y Katukina". en: Miranda Esquerre, vol. 2, pp. 219–36.

Vegeu també

  • Eshuva

Enllaços externs

  • Àudios en Amarakaeri
  • Mapa lingüístic del Perú
  • Vegeu aquesta plantilla
Àfrica
Euràsia
Nova Guinea
Amto-musan · Austronèsies · Baining-taulil · Bayono-awbono · Border · Salomon central · East Bird's Head–Sentani · East Geelvink Bay · Eastern Trans-Fly · Kwomtari · Lakes Plain · Left May · Mairasi · Nimboran · Nord Bougainville · Piawi · Ramu–Lower Sepik · Senagi · Sepik · Sko · Sud Bougainville · Papua centro-meridional · Tor-Kwerba · Torricelli · Trans-Nova Guinea · Papua occidental · Pauwasi · Yuat
Aïllades: Yele–West New Britain · Abinomn · Busa · Kol · Kuot · Taiap · Yalë · Sulka
Austràlia
Bunuban · Daly · Giimbiyu · Gunwinyguan · Iwaidjan · Djeragan · Limilngan · Nyulnyulan · Pama-Nyunga · Tankic · Tasmaniana · Wororan
Aïllades: Enindhilyagwa · Laragiya · Ngurmbur · Tiwi · Umbugarla
Amèrica del nord
Amèrica central
Txibtxa · Huave · Maia · Misumalpa · Mixezoque · Otomang · Purépetxa · Tequistlateca · Tol · Totonaques · Uto-asteca
Aïllades: Lenca · Seri · Xinca
Amèrica del sud
Alacaluf · Arauan · Araucanes · Arutani-sape · Arawak · Aimara · Barbacoa · Cahuapanan · Caribe · Catacaoa · Chapacura · Charruan · Txibtxa · Chocó · Chon · Guajiboa · Macro-gê · Harakmbet · Jirajaran · Jívaro · Karirí · Katukina · Lule-vilela · Mascoi · Mataco · Mura · Nambiquara · Otomako-taparita · Pano · Peba-yaguan · Quítxua · Saliba · Tucano · Tupí · Uru-chipaya · Bora-witoto · Ianomami · Zamuco · Zaparoanes
Aïllades: Aikanã · Andoque · Camsa · Canichana · Huaorani · Itonama · Yuwana · Movima · Taushiro · Ticuna · Trumaí · Warao · Yaghan · Yuracaré
Altres
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües ameríndies de Sud-amèrica
(basat en la classificació de Campbell 2012)
Famílies lingüístiques
i aïllades
Gê-tupí-carib
Macro-Gê
  • Jabutianes
  • Kamakã
  • Karajá
  • Krenakanrd
  • Maxakalianes
  • Jaikó
  • Ofayé
  • Rikbaktsá
  • Chiquitano
  • ? Guató
Brasil Oriental
Orinoco (Veneçuela)
? Duho
Andes (Colòmbia i Veneçuela)
Amazones (Colòmbia, àrea JapuráVaupés)
Costa del Pacífic (Colòmbia i Equador)
Costa del Pacífic (Perú)
Amazones (Perú)
Amazones (Brasil centre-oriental)
Mamoré–Guaporé
Andes (Perú, Bolívia, i Xile)
Chaco–Pampas
  • ? Mataco–Guaicuru
    • Matacoanes
    • Guaicuruanes
    • Guachí
    • Payaguá
  • Mascoyan
  • Zamucoa
  • Charrua
  • Huarpes
  • Lule–Vilelan
  • Chon
Extrem sud (Xile)
Famílies proposades
Àrees lingüístiques
Països
  • Vegeu aquesta plantilla
Varietats castellanes
  • Amazònic
  • Andí
  • Costaner
  • Equatorial (Tumbes)
  • Loncco
Llengües
indígenes
Arawak
Campa
Piro
Alt Amazones
Occidental
Aimara
Bora–Witoto
Cahuapanes
Jívaro
Pano
Quítxua
Cajamarca–Cañaris
Central
Terres Baixes
Meridional
Tucanes
Tupí
Zaparoanes
Aïllades i altres
Llengües de signes
  • Llengua de signes peruana
  • Llengua de signes Inmaculada
  • Llengua de signes Sivia