Ashéninka

No s'ha de confondre amb Ashaninca (llengua).

Ashéninka

Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	8.774 (2017 )
Autòcton de	Junín, Regió de Pasco i Departament d'Ucayali
Estat	Perú
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües arawak llengües arawak meridionals llengües campa
Codis
ISO 639-3	cjo
Glottolog	ashe1271
Ethnologue	cjo
IETF	cjo
Endangered languages	1308

L'ashéninka (Ashéninca, Ashéninga) és el nom que reben una sèrie de varietats incloses en el complex dialectal ashéninka-ashaninca, que pertany a la branca campa de la família arawak.^[1] L'Ethnologue ^[2] distingeix set llengües en tot el complex, mentre que Pedrós^[1] proposa una divisió en tres llengües (ashéninka, asháninka i ashé-ashá nord) basant-se en el principi d'intel·ligibilitat mútua. Les varietats incloses en ashéninka i ashé-ashá nord són les que la bibliografia ha anomenat tradicionalment ashéninka. El Glottolog^[3] recull la proposta de Pedrós, encara que considera les llengües proposades per aquest com a agrupacions de les mateixes llengües que distingeix l'Ethnologue.

La divisió en varietats va ser establerta per David Payne en la seva gramàtica de l'axíninca de l'Apurucayali, però es referia a aquestes varietats com a dialectes i no com a llengües diferents.^[4][4]:3–5

Segons la Base de dades de Pobles Indígenes o Originaris del Ministeri de Cultura del Perú,^[5] hi ha 15.281 persones vivint en comunitats ashéninka, de les quals 8.774 (57 %) afirmen saber parlar la llengua. L'Ethnologue^[2] dona xifres molt més altes per a les diferents varietats ashéninka.

L'alfabet ashéninka va ser aprovat per resolució del Ministeri d'Educació a l'abril de 2019.^[6]

Fonologia

Pedrós^[7] mostra el següent inventari consonàntic per a l'Ucayali-Pajonal (South Ucayali i Pajonal en l'Ethnologue).

Payne, Payne i Sánchez^[8] presenten el següent inventari consonàntic per a la varietat de l'Apurucayali:

		Bilabial	Apical	Postalveolar /Palatal	Vetllar	Glotal	Inespecífica
Oclusives	aspirades		tʰ
	no aspirades	p	t		k
Africades	aspirades		tsʰ	tʃʰ
	no aspirades		ts	tʃ
Fricatives			s	ç		h
Nasals		m	n	ɲ			N
Líquides			ɾ	ɾʲ
Aproximants		β/w		j	ɰ

Per a la varietat del Pichis, Payne^[9] mostra el mateix inventari, però sense /ç/, i afegeix les palatalitzades /pʲ/, /kʲ/, /hʲ/, /mʲ/ y /βʲ/.

Mihas^[10] mostra un inventari similar per la varietat de l'Alto Perené amb poques diferències. Aquestes són que Mihas no inclou /tʰ/ ni /ç/; el contrast /t͡ʃ/-/t͡ʃʰ/ de Payne, Payne i Sánchez, Mihas el considera /t͡ʃ/-/tʲ/, i no inclou cap palatalizada, ja que les considera una agrupació de dues consonants (Cj). Aquestes tres varietats s'inclouen en el grup ashé-ashá nord de Pedrós.^[1]

Payne,^[9] Mihas^[10] i Pedrós^[7] mostren un sistema de quatre vocals (/a/, /e/, /i/, /o/), mentre que, en l'Apurucayali de Payne, Payne i Sánchez,^[8] només n'hi ha tres (/a/, /i/, /o/).

Referències