Xatrac becllarg

Infotaula d'ésser viuXatrac becllarg
Thalasseus sandvicensis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Envergadura1 m Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22694591 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaLaridae
GènereThalasseus
EspècieThalasseus sandvicensis Modifica el valor a Wikidata
(Latham, 1787)
Nomenclatura
Sinònims
Sterna sandvicensis
ProtònimSterna sandvicensis Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Distribució geogràfica del xatrac becllarg: groc (àrea de cria), verd (poblacions sedentàries) i taronja (àrea d'hivernada).
Xatrac becllarg alimentant el seu pollet (Alemanya, 2007).
Colònia de xatracs becllargs.

El xatrac becllarg (Thalasseus sandvicensis), també anomenat llambritja de bec llarg a les Illes Balears,[1] és un ocell de la família dels estèrnids.

Noms populars

A les Balears rep els noms de aronella/nonella/donella de mar, nonella de prat, colomet des senyor.[2]

Morfologia

  • Fa 41 cm de llargària i 85-97 cm d'envergadura alar.
  • Plomatge blanc o gris clar i capell negre.
  • Té un curt plomall que se li aixeca en situacions d'alerta.
  • Bec llarg i negre amb la punta groga.
  • Les potes són curtes i de color negre.
  • La cua és menys forcada que en altres xatracs.

Subespècies

  • Thalasseus sandvicensis sandvicensis. Costes atlàntiques i mediterranies del Vell Món.
  • Thalasseus sandvicensis acuflavidus. Costa atlàntica nord-americana fins al Carib sud.
  • Thalasseus sandvicensis eurygnathus. Nord i Est de Sud-amèrica.

Les dues subespècies americanes formarien una espècie diferent (Thalasseus acuflavidus) segons alguns autors [3]

Reproducció

Als Països Catalans es reprodueix regularment al Delta de l'Ebre i a l'Albufera de València.[1]

Mascle i femella trien illetes a les llacunes litorals o a les zones marines, com les salines, amb sorra per fer-hi el nial. La posta té lloc de maig a juliol, sobre un precari niu excavat en el sòl sorrenc, on existeixi vegetació, i en el qual la femella diposita d'1 a 3 ous que seran covats per tots dos pares durant 23 dies. Els fills no volen fins després de 5 setmanes, durant les quals reben els aliments dels pares. La nidificació la fan en colònies mixtes juntament amb altres làrids i estèrnids.[4]

Distribució geogràfica

Habita les costes de la Mar del Nord, la Mar Negra i la Càspia, i, en nombre reduït, a la Camarga i l'Illa de Buda, i hiverna a les costes occidentals d'Àfrica. A la resta dels Països Catalans és un migrador més o menys freqüent per totes les costes, i pot tenir presència accidental a l'interior.[1]

Costums

És una espècie d'ocell de costums gregaris i molt marina que es cabussa contínuament per capturar peixets. Solament s'acosten a la costa per niar-hi o quan fa mal temps, perquè si no, volen mar endins, cridant i cabussant-se per agafar peixets.[5]

Als Països Catalans pot ésser observat durant tot l'any, però amb més freqüència a l'hivern i durant el pas migratori primaveral i tardoral.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàgs. 138. ISBN 978-84-96553-54-5. 
  2. [enllaç sense format] https://docplayer.es/83714272-Conreu-de-l-arros-i-l-explotacio-de-l-albufera-de-muro-i-sa-pobla-plecs-de.html
  3. Gill, F & D Donsker (Eds). 2017. IOC World Bird List (v 7.3). doi: 10.14344/IOC.ML.7.3.
  4. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 118-119. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
  5. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 57-58. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs

  • Estudi de la població de xatrac becllarg del Principat de Catalunya. (català)
  • Descripció d'aquesta espècie. (castellà)
  • Imatges de xatracs becllargs. (anglès)
  • Hàbitat i reproducció d'aquest ocell. (francès)
  • Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Bases de dades taxonòmiques
ADW AviBase BOLD BioLib BirdLife COL Dyntaxa EB FW GBIF IBC IN ITIS NCBI OTL TSA WoRMS Xeno-canto