Vostok 2

Infotaula vol espacialVostok 2
Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missiónau tripulada, Vostok i vol espacial tripulat Modifica el valor a Wikidata
Operadorprograma espacial soviètic Modifica el valor a Wikidata
Designació Harvard1961 Tau 1 Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID1961-019A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT00168 Modifica el valor a Wikidata
Durada de la missió1 dia, 1 hora i 18 minuts Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
Nau espacialVostok Modifica el valor a Wikidata
FabricantEnérguia Modifica el valor a Wikidata
Massaenlairament:
4.731 kg Modifica el valor a Wikidata
Tripulació
Modifica el valor a Wikidata
IndicatiuОрёл (Oryol) Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data6 agost 1961
LlocPlataforma Gagarin, cosmòdrom de Baikonur Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentVostok-K Modifica el valor a Wikidata
Fi de la missió
Aterratge
Data7 agost 1961
LlocKrasni Kut
50° 51′ 10″ N, 47° 01′ 14″ E / 50.85276°N,47.02048°E / 50.85276; 47.02048 Modifica el valor a Wikidata
Activitat orbital 
Tipus d'òrbitaòrbita terrestre baixa Modifica el valor a Wikidata
Periàpside183 km Modifica el valor a Wikidata
Apoàpside244 km Modifica el valor a Wikidata
Inclinació64,93 ° Modifica el valor a Wikidata
Període88,46 min Modifica el valor a Wikidata
Òrbites realitzades17 Modifica el valor a Wikidata
Programa Vostok Modifica el valor a Wikidata
← Vostok 1 Modifica el valor a Wikidata
Vostok 3 Modifica el valor a Wikidata →

Vostok 2 (rus: Восток-2, Orient 2 o Est 2) va ser una missió espacial soviètica que va transportar el cosmonauta Gherman Titov en òrbita durant un dia complet el 6 d'agost de 1961 per estudiar els efectes d'un període més prolongat d'ingravidesa en el cos humà.[1] Titov va orbitar la Terra 17 vegades, superant l'única òrbita de Iuri Gagarin en el Vostok 1 − així com els vols espacials suborbitals dels astronautes americans Alan Shepard i Gus Grissom a bord de les seves missions respectives Mercury-Redstone 3 i 4. En efecte, el nombre d'òrbites i el temps de vol de Titov no seria superat per un astronauta americà fins al Mercury-Atlas 9 amb Gordon Cooper el maig de 1963.

El vol va ser un èxit gairebé complet, entelat només per un escalfador que sense voler s'havia apagat abans de l'enlairament i va permetre que la temperatura dins caigués a 10 °C,[2]:113 un atac del síndrome d'adaptació a l'espai, i una reentrada problemàtica quan el mòdul de reentrada no es va separar fàcilment del mòdul de servei.[3]

A diferència de Iuri Gagarin en el Vostok 1, Titov va prendre el control manual de la nau per un curt temps. Un altre canvi es va produir quan els soviètics van admetre que Titov no va aterrar amb la seva nau espacial. Titov va afirmar en una entrevista que va ser expulsat de la seva càpsula com una prova d'un sistema d'aterratge alternatiu; ara se sap que tots els aterratges del programa Vostok es van realitzar d'aquesta manera.[1][4]

La càpsula de reentrada va ser destruïda durant el desenvolupament de la nau espacial Voskhod.[2]:117

En 2013, Titov segueix sent la persona més jove que ha arribat a l'espai. Va ser un mes abans dels 26 anys en el llançament.[5]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «The First Day In Orbit» (PDF). Flight. Iliffe Transport Publications [London], vol. 80, 2736, 17-08-1961, pàg. 208 [Consulta: 12 març 2009].
  2. ↑ 2,0 2,1 Francis French; Colin Burgess. Into That Silent Sea: Trailblazers of the Space Era, 1961-1965. Lincoln, Nebr.: University of Nebraska Press, 2007. ISBN 978-0-8032-1146-9. OCLC 71210133. 
  3. ↑ Grahn, Sven. «The flight of Vostok-2». Sven's Space Place. [Consulta: 12 març 2009].
  4. ↑ Ezell, Edward Clinton; Ezell, Linda Neuman «The Partnership: A History of the Apollo-Soyuz Test Project». NASA History Series. NASA, NASA Special Publication-4209, 1978 [Consulta: 17 març 2009].
  5. ↑ Wade, Mark. «Astronaut Statistics». Encyclopedia Astronautica. [Consulta: 12 març 2009].
  • Vegeu aquesta plantilla
← 1960  ·  Llançaments orbitals el 1961  ·  1962 →
Samos 2 | Tiajoli Spútnik | Venera 1 | Explorer 9 | Discoverer 20 | Discoverer 21 | Transit 3B · LOFTI-1 | S-45 | Korabl-Spútnik 4 | Korabl-Spútnik 5 | Explorer 10 | Discoverer 22 | Discoverer 23 | Vostok 1 | Mercury-Atlas 3 | Explorer 11 | S-45A | Discoverer 24 | Discoverer 25 | Transit 4A · Solrad 3 · Injun 1 | S-55 | Discoverer 26 | TIROS-3 | Midas 3 | Discoverer 27 | Discoverer 28 | Vostok 2 | Explorer 12 | Ranger 1 | Explorer 13 | Discoverer 29 | Samos 3 | Discoverer 30 | Mercury-Atlas 4 | Discoverer 31 | Discoverer 32 | Midas 4 · Westford 1 | Discoverer 33 | DS-1 No.1 | Mercury-Scout 1 | Discoverer 34 | Discoverer 35 | Transit 4B · TRAAC | Ranger 2 | Samos 4 | Mercury-Atlas 5 | Zenit-2 No.1 | Discoverer 36 · Oscar 1 | DS-1 No.2 | FTV-2203
Les càrregues són separades per símbols en forma de bales ( · ), els llançaments per símbols en forma de canonades ( | ). Els vols tripulats s'indiquen en negreta. Els vols sense catalogar i llançaments fallits apareixen en cursiva. Les càrregues implementades des d'una altra nau espacial s'indiquen entre parèntesis.