Vicenç Pagès i Jordà

Infotaula de personaVicenç Pagès i Jordà

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 desembre 1963 Modifica el valor a Wikidata
Figueres (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 agost 2022 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Torroella de Montgrí (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, catedràtic, crític literari Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webvicencpagesjorda.net Modifica el valor a Wikidata

Vicenç Pagès i Jordà (Figueres, 14 de desembre de 1963 - Torroella de Montgrí, 27 d'agost de 2022) fou un escriptor i crític literari català.[1][2] Fou professor de llengua (abans ho era també d'estètica) a la Universitat Ramon Llull.[3][4]

Biografia

Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (1998), va coordinar la revista Catalònia Cultura durant els anys 1986-1988 i el suplement literari del Diari de Barcelona durant els anys 1990 i 1991.[4] El 1989 va guanyar la Biennal de Barcelona en l'apartat de literatura i l'any següent va aparèixer el seu primer llibre, el recull de contes titulat Cercles d'infinites combinacions. El 1991 va publicar l'obra de bricolatge textual titulada Grandeses i misèries dels premis literaris (Llibres de l'Índex), formada per un miler de citacions.[5] A partir del 1992 va treballar a les editorials Llibres de l'Índex, Ediciones de la Tempestad, Susaeta, Tikal i Alimara. Des de 1993 va impartir classes d'expressió escrita i tallers literaris diversos i ha publicat articles i textos creatius a diferents publicacions.[4]

L'any 1995 va aparèixer la seva obra més ambiciosa, El món d'Horaci, una novel·la que es troba a mig camí entre la ficció i l'assaig creatiu. L'any 1997 va veure la llum el seu llibre de més èxit, la novel·la curta Carta a la reina d'Anglaterra, que narra en cent pàgines mil anys de la vida del protagonista. A aquest llibre el seguiria Un tramvia anomenat text (1998), un assaig sobre l'escriptura que considera el text com una barreja indestriable d'inspiració i ofici, de geni i competència, de màgia i disciplina. De 1997 a 2003 va ser professor de Llengua i Literatura de secundària.[4]

En companyia de l'altre (1999) marca el retorn al gènere conte. En aquesta ocasió, el recull és unitari, ja que tots els relats giren al voltant del tema del doble. El va seguir la novel·la La felicitat no és completa, la biografia intermitent d'un personatge sense conviccions, traduït al castellà l'any següent amb el títol La dicha no es completa (El Aleph). El 2006 va aparèixer De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un cànon de literatura juvenil. De 2010 a 2011 va tenir una columna al diari Avui[6] i va col·laborar també com a articulista i crític als suplements literaris dels diaris Avui i El Periódico de Catalunya i a les revistes L'Avenç i Revista de Girona.[4] El 2012 publicà, juntament amb el pintor Joan Mateu Bagaria, El llibre de l'any.

El 2017 publicà La música i nosaltres, amb l'editorial Cossetània i Quaderns de la Font del Cargol, que rescatà els seus records musicals de la Transició espanyola. El mes d'octubre de 2017 es publicà la seva novel·la Robinson, una història de purificació,[7] que queda emparentada amb el clàssic de Daniel Defoe.

Morí el 27 d'agost de 2022, als 58 anys, víctima d'un càncer.[8][9] Fou acomiadat públicament en una cerimònia a Torroella de Montgrí, vila on residia de feia anys. A l'esdeveniment s'hi congregà una munió de gent entre ells diverses personalitats literàries del país, a més de la Consellera de Cultura Natàlia Garriga i la presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes Izascun Arretxe.[10] Se'n va publicar l'obra pòstuma Kennedyana, per la qual el 2023 va rebre el Premi Crítica Serra d'Or d'Assaig.[11]

Obra

  • Cercles d'infinites combinacions. Barcelona: Editorial Empuries, 1990, p. 144. ISBN 9788475962504. 
  • Grandeses i misèries dels premis literaris. Badalona: Llibre de l'Índex, 1991, p. 255. ISBN 8387561241. 
  • El món d'Horaci. Barcelona: Empúries, 1995, p. 389. ISBN 8475964737. 
  • Carta a la reina d'Anglaterra. Barcelona: Empúries, 1997, p. 99. ISBN 84-7596-519-9. [12]
  • Un tramvia anomenat text. Barcelona: Empúries, 1998, p. 224. ISBN 9788475965819. 
  • En companyia de l'altre. Barcelona: Edicions 62, 1999, p. 139. ISBN 8429745076. 
  • La felicitat no és completa. Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 220. ISBN 842975136X. 
  • El poeta i altres contes. Barcelona: Proa, 2005, p. 194. ISBN 8484377776. 
  • De Robinson Crusoe a Peter Pan: Un cànon de literatura juvenil. Barcelona: Proa, 2006, p. 256. ISBN 8484379132. 
  • Els jugadors de whist. Barcelona: Empúries, 2009, p. 542. ISBN 9788497874410. 
  • El llibre de l'any. Barcelona: Labutxaca, 2011, p. 132. ISBN 9788499303918. 
  • La llentia viatgera. Barcelona: Estrella Polar, 2013, p. 49. ISBN 9788415697367. 
  • Dies de frontera. Barcelona: Proa, 2014, p. 325. ISBN 9788475884738. [13][14]
  • La música i nosaltres. Premià de Dalt: Cossetània i Quaderns de la Font del Cargol, 2017, p. 64 ISBN 9788490345993.
  • Robinson. Barcelona. Proa, 2017, p. 183 ISBN 978-84-17016-20-3.[15][16]
  • Clàssics revisats. Girona: Diputació de Girona, 2018, p. 349 ISBN 9788415808664.[17]
  • Exorcismes: antologia personal. Barcelona: Empúries, 2018, p. 254 ISBN 9788417016562.[18]
  • Les olors en la literatura. A cura de Vicenç Pagès Jordà. Alella: Vibop, 2018, p. 39 ISBN 9788494829918.[19]
  • Memòria vintage: del primer home a la Lluna a Pulp Fiction. Dibuixos de Miguel Bustos. Barcelona : Empúries, febrer del 2020, p. 398 ISBN 9788417879297.[20]
  • Les pudors en la literatura. A cura de Vicenç Pagès Jordà. Alella: Vibop, octubre del 2020. ISBN 9788412030976.
  • Kennedyana. La dinastia que va crear la trama perfecta. 2022. ISBN 9788419563026.

Traduccions

  • Una dinámica de paz, de Jean Chevalier.
  • En blanco y negro. Represión, censura y olvido en Sudáfrica, traduït juntament amb altres autors.
  • La dicha no es completa, de la seva pròpia novel·la La felicitat no és completa.

Premis i reconeixements

Referències

  1. «Vicenç Pagès i Jordà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Vicenç Pagès Jordà, la baula que enllaçava amb Dalí, Deulofeu i Fages de Climent». [Consulta: 28 agost 2022].
  3. Serra, Montserrat. «Vicenç Pagès Jordà: el viatge transversal». VilaWeb, 15-02-2011. [Consulta: 27 agost 2022].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Curriculum Public». [Consulta: 20 maig 2018].
  5. «Biografia dels inicis de Vicenç Pagès». [Consulta: 19 novembre 2014].
  6. «Vicenç Pagès Jordà». ElPuntAvui.cat. [Consulta: 27 agost 2022].
  7. Nopca, Jordi. «Vicenç Pagès Jordà “La literatura occidental és literatura del malestar”». Diari Ara, 21-10-2017. [Consulta: 6 novembre 2017].
  8. Puigtobella, Bernat. «Vicenç Pagès, l’escriptor insubornable». Núvol.com, 27-08-2022. [Consulta: 27 agost 2022].
  9. «Mor l’escriptor Vicenç Pagès». ElPuntAvui.cat, 27-08-2022. Arxivat de l'original el 27 d’agost 2022. [Consulta: 27 agost 2022].
  10. EFE. «Torroella acomiada l'escriptor Vicenç Pagès Jordà», 29-08-2022. [Consulta: 30 agost 2022].
  11. «Els premis Serra d’Or reconeixen la «Kennedyana» i «El cercle de Loplop»». Emporda.info, 04-04-2023. [Consulta: 5 abril 2023].
  12. Carta a la reina d'Anglaterra en la BnE
  13. «Entrevistem Vicenç Pagès Jordà». Time Out Barcelona.
  14. Nopca, Jordi. «Vicenç Pagès Jordà: “L’autenticitat va ser anterior a nosaltres”», 15-02-2014. [Consulta: 26 gener 2021].
  15. «És Vicenç Pagès Jordà el David Bowie de les lletres catalanes?». [Consulta: 20 maig 2018].
  16. «Vicenç Pagès Jordà “La literatura occidental és literatura del malestar”». Ara.cat.
  17. Pagès Jordà, Vicenç. Clàssics revisitats. Girona: Diputació de Girona, 2018, p. 349. ISBN 9788415808664. 
  18. Pagès Jordà, Vicenç. Exorcismes : antologia personal. Barcelona: Empúries, 2018, p. 254. ISBN 9788417016562. 
  19. Pagès i Jordà, Vicenç. Les Olors en la literatura. Alella: Vibop, 2018, p. 39. ISBN 9788494829918. 
  20. Pagès, Vicenç. Memòria vintage :del primer home a la Lluna a Pulp Fiction. Primera Edició. Barcelona: Empúries, Febrer 2020, p. 398. ISBN 9788417879297. 
  21. [enllaç sense format] https://www.vicencpagesjorda.net/cat/llibres/poeta.html
  22. «La revetlla literària de l'Ateneu Barcelonès corona Vicenç Pagès Jordà amb el Premi Crexells», VilaWeb, 23 de juny de 2010
  23. «Vicenç Pagès guanya el Sant Jordi amb una novel·la sobre la precarietat». VilaWeb.cat, 13-12-2013. [Consulta: 13 desembre 2013].
  24. «El Sónar, Pepa Plana, Joan Massagué, Jaume Vallcorba i Pagès Jordà, Premis Nacionals de Cultura». Ara, 16-04-2014 [Consulta: 16 abril 2014].
  25. «Vicenç Pagès, 12è premi Anglada de narrativa». El Punt Avui.
  26. XII Premi de Narrativa M. Àngels Anglada : 2015. Memoràndum ; 12. Ed. no venal. Figueres: Institut Ramon Muntaner, 2015, p. 51. 

Enllaços externs

  • Vicenç Pagès i Jordà - Lloc web oficial
  • Vicenç Pagès i Jordà al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  • El meu clàssic. Ars Santa Mònica
  • Vegeu aquesta plantilla
1990: Ferran Cremades  · 1991: Robert Saladrigas  · 1992: Maria Mercè Roca  · 1993: Isabel-Clara Simó  · 1994: Ferran Torrent  · 1995: Nèstor Luján  · 1996: Jordi Mata  · 1997: Alfred Bosch  · 1998: Miquel de Palol  · 1999: Emili Teixidor  · 2000: Jordi Coca  · 2001: David Castillo  · 2002: Joan Francesc Mira  · 2003: Carme Riera  · 2004: Emili Rosales  · 2005: Julià de Jòdar  · 2006: Joaquim Pijoan  · 2007: Pep Coll  · 2008: Lluís-Anton Baulenas  · 2009: Xavier Bosch  · 2010: Ramon Solsona  · 2011: Sebastià Alzamora  · 2012: Màrius Serra  · 2013: Vicenç Pagès  · 2014: Joan Carreras  · 2015: Pep Puig  · 2016: David Cirici  · 2017: Joan-Lluís Lluís  · 2018: Jordi Cabré  · 2019: David Nel·lo  · 2020: Víctor García Tur  · 2021: Sergi Belbel  · 2022: Gemma Ruiz  · 2023: Jordi Puntí
  • Vegeu aquesta plantilla
1981: Antoni-Lluc Ferrer  · 1982: Margarida Aritzeta  · 1983: Vicenç Villatoro  · 1984: Gabriel Janer Manila  · 1985: Antoni Turull  · 1986: Manuel Bofarull i Terrades  · 1987: Desert  · 1988: Manuel Joan i Arinyó  · 1989: Miquel Bauçà  · 1990: Olga Xirinacs  · 1991: Desert  · 1992: Pau Faner  · 1993: Maria de la Pau Janer  · 1994: Oriol Pi de Cabanyes  · 1995: Jaume Pla i Pallejà  · 1996: Josep Piera i Rubió  · 1997: Ramon Folch i Camarasa  · 1998: Antoni Dalmases  · 1999: Antoni Vidal Ferrando  · 2000: Andreu Carranza  · 2001: Lluís Barbé  · 2002: Desert  · 2003: Vicenç Pagès  · 2004: Toni Sala  · 2005: Pep Coll  · 2006: Valentí Puig  · 2007: Desert  · 2008: Baltasar Porcel  · 2009: Jordi Coca  · 2010: Joan Barril  · 2011: Andreu Martín  · 2012: Ada Castells  · 2013: Àlvar Caixal  · 2014: Melcior Comes  · 2015: Najat El Hachmi  · 2016: Carme Riera  · 2017: Rafael Vallbona  · 2018: Gemma Lienas  · 2019: Desert  · 2020: Albert Forns
  • Vegeu aquesta plantilla
Primera etapa
1928: Desert  · 1929: Joan Puig i Ferreter  · 1930: Miquel Llor  · 1931: Prudenci Bertrana  · 1932: Josep M. de Sagarra  · 1933: Carles Soldevila  · 1934: Maria Teresa Vernet  · 1935: Ernest Martínez i Ferrando  · 1936: Francesc Trabal  · 1937: Mercè Rodoreda  · 1938: Noel Clarasó
Segona etapa
1982: Joan Perucho  · 1983: Pere Gimferrer  · 1984: Pau Faner  · 1985: Maria Barbal  · 1986: Pere Calders  · 1987: Baltasar Porcel  · 1988: Jesús Moncada  · 1989: Miquel de Palol  · 1990: Miquel Àngel Riera  · 1991: Jaume Cabré  · 1992: Robert Saladrigas  · 1993: Víctor Mora Pujadas  · 1994: Carme Riera  · 1995: Maria Mercè Marçal  · 1996: Joan Francesc Mira  · 1997: Jesús Moncada  · 1998: Martí Domínguez  · 1999: David Castillo  · 2000: Baltasar Porcel  · 2001: Joan Agut  · 2002: Ferran Torrent  · 2003: Emili Teixidor  · 2004: Joan-Lluís Lluís  · 2005: Joan-Daniel Bezsonoff  · 2006: Miquel Maria Gibert  · 2007: Edgar Cantero  · 2008: Joan Francesc Mira  · 2009: Vicenç Pagès  · 2010: Antoni Vives  · 2011: Jaume Cabré  · 2012: Josefa Contijoch  · 2013: Pep Coll  · 2014: Manuel Baixauli  · 2015: Joan Benesiu  · 2016: Joan Buades  · 2017: Desconvocat  · 2018: Melcior Comes  · 2019: Toni Sala  · 2020: Àlvar Valls  · 2021: Joan-Lluís Lluís  · 2022: Mar Bosch
Registres d'autoritat
Bases d'informació