Tholus

Infotaula de geografia físicaTholus
Imatge
EpònimTolos Modifica el valor a Wikidata
Part denomenclatura planetària Modifica el valor a Wikidata
Imatge de la regió de Tharsis, a Mart. S'hi poden observar els grans volcans Olympus Mons (1), Ascraeus Mons (3), Pavonis Mons (4) i Arsia Mons (5), el Valles Marineris (6), i el Tharsis Tholus (2)

En astrogeologia, tholus (plural tholi; abr. TH) és una paraula llatina que significa «cúpula» o «volta»[Nota 1][3] que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar turons o petits relleus en forma de dom,[4] possiblement d'origen volcànic, presents a la superfície dels planetes o altres cossos celestes. Per aquest motiu s'oposa al terme «mons», reservada per a muntanyes i relleus més pronunciats.

El 1973, la Unió Astronòmica Internacional (UAI) va adoptar el terme «tholus» com un dels diversos termes descriptors oficials per a estructures exogeològiques;[5] una justificació per a l'ús de descriptors neutres llatins o grecs era que permetia assignar i descriure les característiques abans de poder determinar la seva geologia o geomorfologia.[6] Per exemple, molts tholi semblen d'origen volcànic, però el terme no implica un origen geològic específic.[7]

A l'abril de 2018, la UAI tenia reconeguts 98 tholi. Els tholi estan presents a les superfícies dels planetes Venus i Mart, del satèl·lit Io, del planeta nan Ceres i de l'asteroide (4) Vesta. Van ser anomenats seguint els següents criteris si no hi ha un criteri més general per al cos celeste en qüestió:

Nota

  1. ↑ La paraula original prové del grec θόλος, tholos (pl. tholoi), que significa «edifici circular amb sostre cònic» o «edifici amb una bòveda».[1] Els romans van transliterar la paraula al llatí «tholus», que significa «cúpula» o «dom».[2]

Referències

  1. ↑ Liddell, Scott. An Intermediate Greek-English Lexicon (en anglès), 1889, p. 368. 
  2. ↑ Simpson, DP. Cassell's New Latin Dictionary (en anglès). Nova York: Funk & Wagnalls, 1968, p. 604. 
  3. ↑ «Descriptor Terms (Feature Types)» (en anglès). International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN), 2013.
  4. ↑ (anglès) Descriptor Terms (Feature Types) - Gazetteer of Planetary Nomenclature - International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN)
  5. ↑ Greeley, R. (1994) Planetary Landscapes, 2nd ed.; Chapman & Hall: Nova York, p. 35-36.
  6. ↑ Russell, J.F.; Snyder, C.W.; Kieffer, H.H. (1992). Origin and Use of Martian Nomenclature in Mars, H.H. Kieffer et al., Eds.; University of Arizona Press: Tucson, AZ, p. 1310.
  7. ↑ Russell, J.F.; Snyder, C.W.; Kieffer, H.H. (1992). Origin and Use of Martian Nomenclature in Mars, H.H. Kieffer et al., Eds.; University of Arizona Press: Tucson, AZ, p. 1312.
  • Vegeu aquesta plantilla
Estructures exogeològiques
Àmplia estructura anul·lar (LG) · Arcus (AR) · Astrum (AS) · Característica d'albedo (AL) · Catena (CA) · Cavus (CB) · Centre eruptiu (ER) · Chaos (CH) · Chasma (CM) · Colles (CO) · Corona (CR) · Cràter (AA) (cràter d'impacte  · cràter volcànic) · Dorsum (DO) · Facula (FA) · Farrum (FR) · Flexus (FE) · Fluctus (FL) · Flumen (FM) · Fossa (FO) · Fretum (FT) · Insula (IN) · Labes (LA) · Labyrinthus (LB) · Lacuna (LU) · Lacus (LC) · Lenticula (LE) · Linea (LI) · Lingula (LN) · Macula (MA) · Mare (ME) · Mensa (MN) · Mons (MO) · Oceanus (OC) · Palus (PA) · Patera (PE) · Planitia (PL) · Planum (PM) · Plume (PU) · Promontorium (PR) · Regio (RE) · Reticulum (RT) · Rima (RI) · Rupes (RU) · Saxum (SA) · Scopulus (SC) · Serpens (SE) · Sinus (SI) · Sulcus (SU) · Terra (TA) · Tessera (TE) · Tholus (TH) · Unda (UN) · Vallis (VA) · Vastitas (VS) · Virga (VI)
Característica satèl·lit (SF) · Lloc d'allunatge (LF)
  • Vegeu aquesta plantilla
Tholi del sistema solar
En planetes
Venus · Mart
En satèl·lits
de la Terra
-
de Mart
-
de Júpiter
Io
de Saturn
-
d'Urà
-
de Neptú
-
de Plutó
-
d'Haumea
-
d'Eris
-
En planetes nans
Ceres
En asteroides
(4) Vesta