Supercúmul de Laniakea

Supercúmul de Laniakea
Tipus	supercúmul
Descobert per	R. Brent Tully
Data de descobriment	2014 , telescopi de Green Bank
Constel·lació	Triangle Austral
Característiques físiques i astromètriques
Desplaçament cap al roig	0,0708
Diàmetre	500.000.000 a. ll.
Part de	complex de supercúmuls Peixos-Balena
Format per	Supercúmul de la Verge Supercúmul Hidra-Centaure Supercúmul Gall dindi-Indi Gran Atractor

El Supercúmul de Laniakea (del hawaià lani, paradís, i akea espaiós)^[1] és el supercúmul de galàxies on està ubicada la Via Làctia, el nostre Sistema Solar, i per tant la Terra. El supercúmul va ser descrit per primera vegada per astrònoms de la Universitat de Hawaii a Manoa en un article publicat a la revista Nature el setembre de 2014. Laniakea conté 100.000 galàxies i 10.000.000.000.000.000 estrelles i la seva mida aproximada és de 160 Mpc. En aquest estudi, l'equip de R. Brent Tully ha fet servir un nou mètode per obtenir un mapa que representa la distribució de la matèria i han pogut identificar per primer cop aquest supercúmul.

És una regió que agrupa quatre grans supercúmuls de galàxies relativament pròxims entre si:

• Supercúmul de la Verge: El Grup Local i la pròpia galàxia de la Via Làctia que forma part d'aquest.
• Supercúmul Hidra-Centaure, que distingeix entre: El Gran Atractor (lloc proper a la constel·lació d'Escaire que és el centre gravitacional de sistema) i La Gran Muralla de la Màquina Pneumàtica o cúmul d'Hidra.
• Supercúmul de Centaure.
• Supercúmul meridional que inclou el cúmul del Forn, el cúmul de l'Orada i el cúmul d'Eridà.

Igual que altres regions similars formades per agregats de diversos supercúmuls, ni és compacta gravitacionalment ni està perfectament definida, és probable que la matèria fosca la faça evolucionar cap a una disgregació i fractura de les parts que la componen.

Després, el supercúmul de Laniakea se situa directament a l'univers^[2]

Referències