Stavelot
| |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Bèlgica | ||||
| |||||
Regió | Valònia | ||||
| |||||
Província | província de Lieja | ||||
| |||||
Districte | districte de Verviers ![]() | ||||
Capital | Stavelot ![]() | ||||
Conté la subdivisió | Francorchamps (en) ![]() Stavelot (en) ![]() ![]() | ||||
Població humana | |||||
Població | 7.145 (2018) ![]() | ||||
Idioma oficial | francès (oficial) ![]() | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 85,07 km² ![]() | ||||
Limita amb | Jalhay Trois-Ponts Stoumont Sankt-Vith Malmedy Spa ![]() | ||||
Organització política | |||||
• Mayor of Stavelot (en) ![]() ![]() | Thierry De Bournonville (en) ![]() ![]() | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 4970 ![]() | ||||
Fus horari | UTC+01:00 ![]() | ||||
Prefix telefònic | 080 ![]() | ||||
Lloc web | stavelot.be ![]() | ||||
![]() ![]() ![]() |
Stavelot (en való Ståvleu,[1] en alemany Stablo) és una ciutat belga de la província de Lieja, situada a l'aiguabarreig de l'Amblève amb l'Eau Rouge. Té uns 6.600 habitants.[2]
Història
Vegeu també Principat de Stavelot-Malmedy
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/Stavelot_-_Mus%C3%A9e_Francorchamps.jpg/220px-Stavelot_-_Mus%C3%A9e_Francorchamps.jpg)
La ciutat va créixer a l'entorn de l'abadia, que el monjo Remacle va fundar vers 648, a demanda del rei Sigebert III d'Austràsia i del seu majordom de palau Grimoald. Aviat, l'abat va ser consagrat bisbe, cosa que li va donar una autonomia quasi total del bisbe de Maastricht i més tard de Lieja. Fins al 1794, Stavelot va ser la capital del Principat de Stavelot-Malmedy dins del Sacre Imperi Romanogermànic. L'abat de la doble abadia n'era el príncep amb les mateixes prerrogatives que un príncep bisbe.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/05/Stavelot_-_Rue_Neuve.png/220px-Stavelot_-_Rue_Neuve.png)
La ciutat fou annexada per França l'any 1795. El 1815, després del tractat de París, el rei de Prússia Guillem III i Guillem I dels Països Baixos van compartir el territori del principat, i l'Eau Rouge entre Stavelot i la seva ciutat bessona Malmedy va esdevenir frontera d'estat. La ciutat ja havia perdut el seu paper polític després de l'annexió a França. De capital va esdevenir una ciutat perifèrica i a poc a poc va declinar. La Revolució industrial del segle xix va passar-hi gairebé desapercebuda perquè els estats neerlandès i belga van preferir no invertir massa en la industrialització prop de fronteres força mòbils. Des de 1830 va esdevenir belga.
Durant la Batalla de les Ardenes, va haver-hi combats violents. La Primera divisió SS Panzer, conduïda pel coronel Joachim Peiper, va matar 130 civils a Stavelot i a la rodalia entre el 18 i el 20 de desembre de 1944. Al contrari de Malmedy, que va ser totalment destruïda, els edificis històrics de la ciutat no van sofrir. Tot i això, el 29 de juny de 1998, un camió carregat de pintures i de toluè va perdre el control en baixar cap a la ciutat: dues persones van morir i vint cases històriques van quedar destruïdes de resultes de l'explosió i l'incendi que hi va seguir.
Llocs d'interès
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2e/Stavelot_-_orgues.jpg/220px-Stavelot_-_orgues.jpg)
- L'abadia de Stavelot, llistada com a Patrimoni excepcional de Valònia
- L'abadia de Wavreumont
- L'església de Sant Sebastià
- L'orgue Korfmacher a l'església de Sant Sebastià
- El circuit automobilístic Spa-Francorchamps
- El museu del circuit Spa-Francorchamps a l'antiga abadia
- El museu històric a l'antiga abadia
- La plaça de Sant Remacle
- La cascada de Coo
- El parc natural de les Hautes Fagnes
- Diversos punts d'interès relacionats amb la Batalla de les Ardenes
- Capella de Sant Roc
- Els «Blancs Moussis»
- Aiguabarreig de l'Eau Rouge i de l'Amblève
- Casa noble a l'angle dels carrers Henri Massagne i du Châtelet
- Pati interior de l'antiga abadia
- Plaça Remacle i perron
- Monument dedicat a les víctimes civils i militars de les dues guerres mundials
- Altar a Sant Sebastià i reliquiari de Remacle
Turisme i cultura
- El Laetare, un carnaval al diumenge de Quaresma amb els «Blancs-Moussis», una paròdia dels monjos de l'abadia.
- El festival de música.[3]
- Turisme rural i passejades a les valls de l'Amblève i de l'Eau Rouge.
Nuclis
- Stavelot.
- Francorchamps.
- Coo.
Fills predilectes de Stavelot
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/Jacques_de_Dixmude.jpg/220px-Jacques_de_Dixmude.jpg)
- Remacle.
- Guillaume Apollinaire.
- Francois Prume, violinista i compositor.
- Raymond Micha, compositor i fundador del Festival Musical de Stavelot.
- Jacques de Dixmude, general i fundador de la ciutat d'Albertville, actualment Kalemie a la República Democràtica del Congo.
- Adolphe Rome (1889-1971), filòleg clàssic, historiador de la ciència i professor de la Universitat de Lovaina
Referències
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stavelot
- Fotos del Laetare 2008
- Web de l'Abadia de Stavelot
- Web del Laetare
- Web dels Blancs Moussis Arxivat 2008-05-09 a Wayback Machine.