Sant Esteve d'Andorra la Vella

Imatge
EpònimEsteve màrtir Modifica el valor a WikidataDadesTipusEsglésia catòlica Modifica el valor a WikidataPart deAndorra la Vella Modifica el valor a WikidataArquitecteJosep Puig i Cadafalch: reconstrucció Modifica el valor a WikidataCronologia segle XI – segle XIIconstrucció1940 reconstrucció, Arquitecte: Josep Puig i Cadafalchdècada del 1960 reconstrucció Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesEstil arquitectònicneoromànic, arquitectura de granitLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaAndorra la Vella Modifica el valor a Wikidata Localitzaciópl. del Príncep Benlloch Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 30′ 26″ N, 1° 31′ 18″ E / 42.5072°N,1.5217°E / 42.5072; 1.5217
BIC AndorraData16/07/2003IdentificadorFitxa 62 ActivitatDiòcesibisbat d'Urgell Modifica el valor a Wikidata  (Arxiprestat de les Valls d'Andorra) Modifica el valor a WikidataReligiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata Lloc webvisitandorra.com… Modifica el valor a Wikidata
Bé d'Interès Cultural (Andorra)
Data16 juliol 2003

L'església parroquial de Sant Esteve d'Andorra la Vella està al bell mig del nucli antic de la capital d'Andorra. Originàriament romànica, ha estat modificada i ampliada en diferents ocasions, les darreres i més importants el segle xx. És un monument declarat Bé d'interès cultural[1]

Arquitectura

De l'obra original es conserva l'absis semicircular romànic (segle xiii), el més gran d'Andorra, i l'arrencada dels murs de la nau. A la part exterior, l'absis presenta una decoració feta amb un fris de dents de serra i amb arcuacions i bandes llombardes. El campanar, de planta quadrada, és una esvelta torre de tres pisos, sense decoració. Altres elements arquitectònics a destacar són el pis superior del campanar i l'antiga porta dels peus del temple (actual entrada lateral) que van ser reconstruïdes l'any 1940 segons projectes de l'arquitecte català Josep Puig i Cadafalch.

A l'interior es poden admirar diferents retaules barrocs, alguns d'ells de molt bona qualitat, com el de Sant Joan Baptista o el de Santa Llúcia. Són també remarcables la biga policromada romànica, que degué suportar un baldaquí, l'anomenat Quadre de les Ànimes, obra de Joan Casanovas, i diferents peces d'orfebreria.

  • Pintures murals al MNAC
    Pintures murals al MNAC
  • Crist de la coronació d'espines MNAC
    Crist de la coronació d'espines MNAC

Pintures

Antigament hi havia també unes interessants pintures murals romàniques al fresc de temàtica apocalíptica, avui disperses, així com les d'una absidiola lateral que es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona. Aquestes pintures es deuen a la mà del Mestre d'Andorra, que les va realitzar la segona meitat del segle xii.

En l'absidiola hi ha dues escenes referents a sant Joan Baptista, una de les quals és l'aparició de l'àngel a Zacaries. A l'exterior de l'arc, un personatge que omple tres gerres d'aigua sembla que es pot relacionar amb les noces de Canà. La simbologia sacramental de l'aigua, implícita en aquestes imatges, podria indicar que aquest petit absis contenia les fonts baptismals. Les altres pintures que s'exposen formaven part de la decoració de l'absis central. A diferència d'altres casos, s'hi representen escenes al·lusives a la Passió.

A l'Espai Columba s'exposa un carreu amb un fragment de pintura mural romànica procedent de Sant Esteve d'Andorra.

Referències

  1. «Sant Esteve d'Andorra la Vella». Patrimoni Cultural d'Andorra. Govern d'Andorra. [Consulta: 15 agost 2017].

Vegeu també

  • Vegeu aquesta plantilla
Llistes de monuments: d'Andorra
  • escultura contemporània
  • La noblesse du temps
  • Escultura del dallaire
  • Arcalís 91 (1991)
  • Tempesta en una tassa de té
  • Els 7 poetes de la Casa de la Vall
  • L’Arnaldeta de Caboet (escultura)