Palau de Whitehall
El Palau de Whitehall per Hendrick Danckerts. La vista és des de l'oest. Malgrat les aparences aquesta pintura mostra un sol palau complex. La Casa del Banquet és al costat esquerre. |
51° 30′ 16″ N, 0° 07′ 32″ O / 51.504444444444°N,0.12555555555556°O / 51.504444444444; -0.12555555555556 |
Queen Mary's Steps (en)
El Palau de Whitehall (Whitehall Palace) fou la residència principal dels reis anglesos a Londres des de 1530 fins a 1698 en què va ser destruït pel foc. Abans d'això, s'havia convertit en el palau més gran d'Europa, amb més de 1.500 habitacions.
Carles I d'Anglaterra, trobat culpable d'alta traïció com a "tirà, traïdor, assassí i enemic públic"[1] fou executat per decapitació en un cadafal davant de la Casa del Banquet del Palau de Whitehall el 30 de gener de 1649.[2]
Es va salvar del foc la Casa del Banquet, pavelló pensat per a festes i el sostre del qual va ser ornamentat per Rubens. El nom del palau prové de Whitehall, l'actual centre administratiu del Govern britànic.
Referències
- ↑ Kelsey, Sean «The Trial of Charles I» (en anglès). English Historical Review, 118, 477, 2003, pàg. 583-616. DOI: 10.1093/ehr/118.477.583.
- ↑ Kirby, Michael. The trial of King Charles I – defining moment for our constitutional liberties (Discurs a la Anglo-Australasian Lawyers association) (en anglès), 22 gener 1999.