Palau de Whitehall

Imatge
El Palau de Whitehall per Hendrick Danckerts. La vista és des de l'oest. Malgrat les aparences aquesta pintura mostra un sol palau complex. La Casa del Banquet és al costat esquerre.
Nom en la llengua original(en) Palace of Whitehall Modifica el valor a WikidataDadesTipusEdifici desaparegut i palau Modifica el valor a WikidataArquitecteInigo Jones Modifica el valor a WikidataConstrucció1530 (Gregorià) Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesEstat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata permanentment tancat Modifica el valor a WikidataEstil arquitectònicarquitectura gòtica Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaCiutat de Westminster (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Map
 51° 30′ 16″ N, 0° 07′ 32″ O / 51.504444444444°N,0.12555555555556°O / 51.504444444444; -0.12555555555556
Format perCasa del Banquet
Queen Mary's Steps (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataMonument classificat com a grau ICasa del BanquetData1r desembre 1987Identificador1357353
Monument classificat com a grau IQueen Mary's StepsData14 gener 1970Identificador1066636

El Palau de Whitehall (Whitehall Palace) fou la residència principal dels reis anglesos a Londres des de 1530 fins a 1698 en què va ser destruït pel foc. Abans d'això, s'havia convertit en el palau més gran d'Europa, amb més de 1.500 habitacions.

Carles I d'Anglaterra, trobat culpable d'alta traïció com a "tirà, traïdor, assassí i enemic públic"[1] fou executat per decapitació en un cadafal davant de la Casa del Banquet del Palau de Whitehall el 30 de gener de 1649.[2]

Es va salvar del foc la Casa del Banquet, pavelló pensat per a festes i el sostre del qual va ser ornamentat per Rubens. El nom del palau prové de Whitehall, l'actual centre administratiu del Govern britànic.

Referències

  1. Kelsey, Sean «The Trial of Charles I» (en anglès). English Historical Review, 118, 477, 2003, pàg. 583-616. DOI: 10.1093/ehr/118.477.583.
  2. Kirby, Michael. The trial of King Charles I – defining moment for our constitutional liberties (Discurs a la Anglo-Australasian Lawyers association) (en anglès), 22 gener 1999. 
Registres d'autoritat