Mirsäyet Soltanğäliev

Infotaula de personaMirsäyet Soltanğäliev

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(tt) Мирсәет Хәйдәргали улы Солтангалиев Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 juliol 1892 Modifica el valor a Wikidata
Karmaskaly (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 gener 1940 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort no natural Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaComunisme, panturquisme i socialisme islàmic Modifica el valor a Wikidata
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Adzitarovo (en) Tradueix
Starosharipovo (en) Tradueix
Bakú Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Comunista de l'Est Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica (1918–1923)
Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (bolxevic) (1917–1918) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFatima Erzina
Rauza Chanysheva (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Mirsäyet Soltanğäliev, Mirsaid Sultan-Galiev o bé Mirsaid Khaidargalievitx Sultan-Galiev (en rus: Мирсаид Хайдаргалиевич Султан-Галиев, en tàtar Мирсәет Солтангалиев pronunciació AFI /ˌmirsæˈjet xæɪˌdærɣæˈli ulɯ sɔlˌtɑnɣæˈliəf /;; governació d'Ufà, 13 de juliol de 1892-Moscou, 28 de gener de 1940) fou un periodista i polític bolxevic d'origen tàrtar.

Biografia

D'origen tàrtar del Volga, va néixer a una localitat de la governació d'Ufà, Baixkíria, el 13 de juliol de 1892. De família pobre, els seus pares no podien enviar-lo a una escola privada, però va ser capaç d'aprendre a llegir i escriure amb el seu pare i amb el «nou mètode d'ensenyament maktab» —educació alcorànica tradicional— inicialment en persa i àrab, i després, a partir de 1905, va aprendre rus, a més a més d'història, geografia i matemàtiques. Aquests coneixements li van permetre ingressar a la universitat de Kazan el 1907.[1]Un cop acabats els estudis el 1911 es va dedicar al periodisme i a l'ensenyança del rus.[2] Ingressà a les files bolxevics l'estiu de 1917.[3]

Fotografiat al costat de la seva dona, el 1919

Va desenvolupar una doctrina alternativa de revolució socialista[4] i, sota la premissa que el marxisme i l'estil de vida islàmic no haurien d'esser necessàriament incompatibles, va ser un dels elaboradors amb Mul·lanur Vakhitov de la teoria del comunisme nacional musulmà, que va prendre empenta entre 1918 i 1928.[5] Soltanğäliev defensava una aplicació selectiva de la propaganda antireligiosa als territoris soviètics depenent del cas concret.[6]

Va estar destinat a Kazan després de la presa d'aquesta pels bolxevics, i just abans que fos represa per l'Exèrcit Blanc a mitjans de 1918, va escapar a Moscou,[n. 1]on es va convertir en protegit de Ióssif Stalin.[8] Preocupat per la direcció que prenia la revolució ja el 1918,[9] al llarg de 1919 va publicar una sèrie d'articles on va defensar un reenfocament de la Revolució internacional comunista cap a Àsia en contraposició a l'Europa Occidental.[10] Va creure veure en un hipotètic estat socialista musulmà, el pivot sobre el qual portar el socialisme a l'Àsia, desenvolupant el concepte de «nacions proletàries».[11] Amb l'avanç favorable dels bolxevics durant la Guerra Civil Russa, els plans per a la conformació d'una gran república Tàrtar-baixkir van ser desestimats, creant-se dues petites repúbliques separades.[7]

Foto policial del 14 de desembre de 1928

Enfrontat obertament amb Stalin ja al X Congrés comunista de 1921,[12] aquest últim va titllar de reaccionària la proposta, a l'octubre de 1922, de Soltanğäliev i els seus col·laboradors que els territoris autònoms s'unissin a una Unió Soviètica de forma independent en comptes de dins la República Socialista Federada Soviètica de Rússia.[13] Condemnat per «desviació nacionalista» després del XII Congrés bolxevic, celebrat a l'abril de 1923; es va convertir en el primer membre purgat del partit per aquest motiu.[14] No trigaria a ser arrestat per la OGPU el 4 de maig de 1923; objecte d'interrogatoris i, després d'obtenir-se dues confessions sota forta pressió, seria alliberat.[15] Un cop mort Lenin el 1924, el seu únic protector, fou constantment vigilat per la seguretat de l'Estat i finalment va ser detingut el novembre de 1928 i jutjat el 1929;[16] el gener de 1931, la seva pena per activitats anti-soviètiques i nacionalisme, va ser commutada per deu anys de treballs forçats. Durant les dècades de 1920 i 1930 Stalin duria a terme purgues d'elements afins a Soltanğäliev,[17] centrant-se sobretot en baixkirs i tàrtars.[18]

Fou arrestat de nou el 1938, condemnat a mort el 1939 i executat el 28 de gener de 1940,[19] a Moscou.[20] La seva figura va quedar inexorablement associada, fins i tot després de la mort de Stalin, a la idea de «renegat nacionalista»[21] i «líder musulmà anti-soviètic».[22]

Notes

  1. Vakhitov fou executat, no obstant, pels legionaris txecs l'agost.[7]

Referències

Bibliografia

  • Bennigsen, Alexandre A.; Wimbush, S. Enders. Muslim National Communism in the Soviet Union: A Revolutionary Strategy for the Colonial World. Chicago i Londres: The University of Chicago Press, 1979. ISBN 0-226-04235-9. 
  • Bennigsen, Alexandre «Marxism or Pan‐Islamism: Russian Bolsheviks and Tatar national communists at the beginning of the civil war, July 1918». Central Asian Survey, 6, 2, 1987, pàg. 55-66.
  • Egan, David R.; Egan, Melinda A. Joseph Stalin: An Annotated Bibliography of English-Language Periodical Literature to 2005. Lanham, Toronto i Plymouth: The Scarecrow Press, 2007. ISBN 978-08108-5948-7. 
  • Fowkes, Ben; Gökay, Bülent «Unholy Alliance: Muslims and Communists – An Introduction». Journal of Communist Studies and Transition Politics, 25, 1, 2009, pàg. 1-31.
  • Guadagnolo, Gary «"Who Am I?": Revolutionary Narratives and the Production of the Minority Self in the Early Soviet Era». Region, 2, 1, 2013, pàg. 69-93. ISSN: 2166-4307. JSTOR: 43737648.
  • Landa, R.G. «Mirsaid Sultan-Galiev». Voprosy Istoriia KPSS, 8, 1999.
  • Martin, Terry Dean. The Affirmative Action Empire: Nations and Nationalism in the Soviet Union, 1923-1939. Ithacai Londres: Cornell University Press, 2001. ISBN 0-8014-8677-7. 
  • Lemercier-Quelquejay, Chantal «À propos de Sultan Galiev». Cahiers du monde russe et soviétique, 30, 3, 1989, pàg. 305-307.
  • Mccauley, Martin. The Soviet Union 1917-1991. 2a edició. Nova York i Londres: Routledge, 1993. ISBN 0-582-01323-2. 
  • Pipes, Richard. The Formation of the Soviet Union: Communism and Nationalism, 1917-1923. 6ª. Harvard University Press, 1997. ISBN 0-674-30950-2. 
  • Rieber, Alfred J. Stalin and the Struggle for Supremacy in Eurasia. Cambridge University Press, 2015. ISBN 978-1-107-07449-1. 
  • Roberts, Glenn L. Commissar and Mullah: Soviet-Muslim Policy from 1917 to 1924, 2007. ISBN 1-58112-349-3. 
  • Rorlich, Azade-Ayse «Which way will Tatar cultur go? A controversial essay by Galimdzhan Ibragimov». Cahiers du monde russe et soviétique, 15, 3-4, 1974, pàg. 363-371.[Enllaç no actiu]
  • Smith, Jeremy. The Bolsheviks and the National Question, 1917–23. Macmillan Press LTD., 1999. ISBN 978-1-349-40610-4. 
  • Tagirov, I.R. (editor). Neizvestnyi Sultan-Galiev: Rassekrechennye dokumenty i materialy. Kazan: Tatarskoe knyzhnoe izdatel'stvo, 2002. 
  • Williams, Beryl. Lenin. Pearson Education, 2000. ISBN 0-582-43760-1. 
  • Vegeu aquesta plantilla
  • Moviment dels drets humans a la Unió Soviètica: Grup d'iniciativa per a la protecció dels drets humans a l'URSS
  • Comitè dels drets humans a l'URSS
  • Fundació Soljenitsin
  • Grup Hèlsinki de Moscou
  • Comitè de Vigilància de Hèlsinki d'Ucraïna
  • Grup Hèlsinki de Lituània‎
  • Comissió de treball per a investigar l'ús de la psiquiatria amb finalitats polítiques
  • Helsinki-86
  • Memorial
Registres d'autoritat