Miquel Ferrà i Martorell

Infotaula de personaMiquel Ferrà i Martorell
Biografia
Naixement1940 Modifica el valor a Wikidata (83/84 anys)
Sóller (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, periodista Modifica el valor a Wikidata
GènereNovel·la Modifica el valor a Wikidata
Premis
  •  Premi Ramon Llull Modifica el valor a Wikidata

Miquel Ferrà i Martorell (Sóller, 1940) és un escriptor mallorquí.

Es va iniciar exercint com a periodista en el diari El amigo del pueblo, d'inspiració cristiana. Avui dia continua col·laborant amb publicacions periòdiques com ara Última Hora, Sóller, El Mirall, El Temps, Cultura, Diari de Balears i Entorn. Després ha treballat sobretot en el camp de l'ensenyament. Un altre àmbit d'interès de l'autor és la gastronomia.[1]

Pel que fa a la literatura, mostra gran predilecció per la novel·la històrica, entesa com a eina pedagògica per fer conèixer el passat. La seva obra, premiada en alguns dels grans premis de la literatura catalana, ha estat traduïda a llengües com el castellà, el portuguès, l'holandès i l'alemany.[1]

Obra

Narrativa breu

  • 1982 Catalan Western[2]
  • 1984 Contes del Call[1]
  • 1988 Contes tàrtars de Mallorca[1]
  • 1993 Cap de turc[3]
  • 1993 Contes àrabs de Medina Mayurka[1]
  • 1995 Llegendes i tradicions de les Balears[1]
  • 2004 Faula del Mare Nostrum[1]

Novel·la

  • 1972 La universitat[1]
  • 1975 El fabulós viatge del Minerva[4]
  • 1983 Memòries secretes de Cristòfor Colom[1]
  • 1984 No passaran![1]
  • 1984 El xueta[5]
  • 1985 El misteri del cant Z-506[1]
  • 1987 La guerra secreta de Ramon Mercader[1]
  • 1988 Crònica de Guinea[1]
  • 1989 La madona del mar i els pirates[1]
  • 1989 La dama de Boston
  • 1989 Allah Akbar[1]
  • 1992 La veritable història del capità Aranya[1]
  • 1993 Clar lliri d'aigua[1]
  • 1994 La primavera romana del Cardenal Despuig
  • 1996 L'espiadimonis[1]
  • 2004 El dia que Himmler va anar als toros[1]
  • 2005 Abdallah Karim, el predicador[1]

No ficció

  • 1990 Sóller, imatges d'ahir[1]
  • 1992 Sollerics arreu del món[1]
  • 1992 Els enigmes de la nostra història[1]
  • 2000 La cuina de la Revolució Francesa i les Illes Balears[1]
  • 2007 Palma vista pels escriptors
  • 2008 Maltractades : històries antigues d'amor i odi

Premis literaris

Referències

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 «Miquel Ferrà i Martorell». www.escriptors.cat. [Consulta: 21 novembre 2016].
  2. Admin. «Catalan Western». www.lletrescatalanes.cat. [Consulta: 17 desembre 2016].
  3. Admin. «Cap de turc». www.lletrescatalanes.cat. [Consulta: 17 desembre 2016].
  4. Mallorca, Diario de. «Miquel Font recupera ´El fabulós viatge del Minerva´ de Miquel Ferrà i Martorell - Diario de Mallorca». www.diariodemallorca.es. [Consulta: 17 desembre 2016].
  5. «El xueta... Les set vides d'un descendent de jueus conversos.. de Miquel Ferrà i Martorell - Uniliber». www.uniliber.com. [Consulta: 17 desembre 2016].
  6. «Allah Akbar (El morisc) - Edicions bromera». www.bromera.com. [Consulta: 21 novembre 2016].
  7. «Miquel Ferrà i Martorell | enciclopèdia.cat». www.enciclopedia.cat. [Consulta: 18 novembre 2016].

Enllaços externs

  • Informació sobre l'autor al web del Departament de Cultura del Govern Balear Arxivat 2007-10-06 a Wayback Machine.


  • Vegeu aquesta plantilla
1981: Joan Perucho  · 1982: Ramon Folch  · 1983: Pere Gimferrer  · 1984: Ignasi Riera  · 1985: Miquel Ferrà  · 1986: Olga Xirinacs  · 1987: Valentí Puig  · 1988: Pau Faner  · 1989: Carme Riera  · 1990: Sebastià Serrano  · 1991: Lluís Romero  · 1992: Terenci Moix  · 1993: Jaume Fuster  · 1994: Nèstor Luján  · 1995: Albert Manent  · 1996: Josep M. Ballarín  · 1997: Joan Corbella  · 1998: Joan Barril  · 1999: Maria de la Pau Janer  · 2000: Maria Mercè Roca  · 2001: Baltasar Porcel  · 2002: Màrius Carol  · 2003: Gemma Lienas  · 2004: Alfred Bosch  · 2005: Lluís-Anton Baulenas  · 2006: Màrius Serra  · 2007: Gabriel Janer  · 2008: Najat El Hachmi  · 2009: Carles Casajuana  · 2010: Vicenç Villatoro  · 2011: Núria Amat  · 2012: Imma Monsó  · 2013: Sílvia Soler  · 2014: Care Santos  · 2015: Xavier Bosch  · 2016: Víctor Amela  · 2017: Pilar Rahola · 2018: Martí Gironell  · 2019: Rafael Nadal  · 2020: Núria Pradas  · 2021: Gerard Quintana  · 2022: Empar Moliner
Registres d'autoritat
Bases d'informació
  • DLC (1)
  • GEC (1)