Messier 80

Messier 80
Tipus	cúmul globular
Tipus espectral (estel)	II
Descobert per	Charles Messier[1]
Data de descobriment	4 gener 1781[1]
Constel·lació	Escorpió
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	0,01 Mpc [2]
Radi	48 a. ll.
Magnitud absoluta	−7,92[3]
Magnitud aparent (V)	7,33 (banda V)[3] 4,85 (banda K)[2] 7,924 (banda g)[4] 7,417 (banda r)[4] 7,148 (banda i)[4] 6,939 (banda z)[4]
Moviment propi (declinació)	−4,04 mas/a [5]
Moviment propi (ascensió recta)	−4,11 mas/a [5]
Velocitat radial	9,3 km/s[3] 7,3 km/s[3]
Ascensió recta (α)	16h 17m 2.4101s[6]
Declinació (δ)	-23° 1' 26.1012''[6]
Metal·licitat	−1,62[3]
Part de	Via Làctia
Catàlegs astronòmics
NGC	6093
M 80 (Catàleg Messier) C 1614-228 (Catàleg Caldwell) GCl 39 (Catalogue of star clusters and associations + supplements) NGC 6093 (New General Catalogue) HD 146417 (Henry Draper Catalogue) GCRV 9366 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) CPD-22 6166 (Cape Photographic Durchmusterung) CD-22 11471 (Córdoba Durchmusterung) BD-22 4135 (Bonner Durchmusterung) Melotte 142 (Catàleg Melotte) [KPS2012] MWSC 2376 (Global survey of star clusters in the Milky Way. III. 139 new open clusters at high Galactic latitudes) 3FGL J1616.8-2300 (Fermi Large Area Telescope third source catalog) 2FGL J1616.8-2302 (Fermi Large Area Telescope second source catalog)

Messier 80 (M80 o NGC 6093) és un cúmul globular de classe II, situat a la constel·lació d'Escorpió. Va ser descobert per Charles Messier el 1781. William Herschel va ser el primer a resoldre-hi estrelles.

M80 és un cúmul globular amb una magnitud aparent de prop de 10 minuts d'arc. Té un diàmetre de prop de 95 anys llum. Es tracta d'un dels cúmuls més densament poblats de la Via Làctia. Conté un nombre relativament alt d'estrelles endarrerides blaves. Aquestes estrelles, les més joves del cúmul, haurien perdut les capes exteriors a conseqüència d'encontres amb altres membres del cúmul o com a resultat de col·lisions estel·lars dins d'aquest dens cúmul. Imatges del telescopi espacial Hubble mostren una alta densitat d'aquestes estrelles, suggerint que al centre del cúmul s'hi produeix una alt grau de col·lisions estel·lars.

El 21 de maig de 1860 s'hi descobrí una nova que va arribar a la magnitud de +7.0, aquesta nova se la va anomenar T Scorpii i durant un breu espai de temps va tenir una magnitud superior a la de tot el cúmul.

M80 està situat entre Antares (α Scorpii) i Graffias (β Scorpii), dins una àrea de la Via Làctia molt rica en nebuloses. Aquest cúmul pot ser observat fàcilment a ull nu.

Enllaços externs

• SEDS (anglès)
• Dades astronòmiques SIMBAD (anglès)

Referències