Messier 37

Messier 37
Tipus	cúmul obert
Descobert per	Giovanni Battista Odierna[1]
Data de descobriment	1654[1]
Constel·lació	Cotxer
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	1.383 pc [2]
Radi	22,5 a. ll.
Magnitud aparent (V)	5,6 (banda V)[3]
Moviment propi (declinació)	−6,4 mas/a [4]
Moviment propi (ascensió recta)	2,08 mas/a [4]
Velocitat radial	7,7 km/s[5]
Ascensió recta (α)	5h 52m 18s[6]
Declinació (δ)	32° 33' 11.88''[6]
Metal·licitat	0,02[7]
Part de	Via Làctia
Catàlegs astronòmics
NGC	2099
M 37 (Catàleg Messier) NGC 2099 (New General Catalogue) OCL 451 (Catalogue of Star Clusters and Associations) Collinder 75 (Catàleg Collinder) Melotte 38 (Catàleg Melotte) C 0549+325 (Catàleg Caldwell) [KPS2012] MWSC 0689 (Global survey of star clusters in the Milky Way. III. 139 new open clusters at high Galactic latitudes)

Messier 37 (M37 o NGC 2099) és un cúmul obert situat a la constel·lació de l'Auriga (el cotxer). Va ser descobert per Giovanni Battista Hodierna el 1654 i posteriorment redescobert i catalogat per Charles Messier el 1764. M37 conté 150 estrelles repartides en una zona d'uns 20 anys llum. La distància del cúmul varia segons les estimacions al voltant de 4.000 anys llum. Té una edat d'uns 300 milions d'anys, conté una dotzena d'estrelles gegants vermelles, les més brillants són de magnitud 9.

Observació

El cúmul té una magnitud aparent de 5,4 i és observable a ull nu en excel·lents condicions. Amb binoculars es pot observar una nebulositat sense massa interès. En canvi, amb un telescopi de 114 mm es poden resoldre algunes estrelles, i la visió esdevé magnífica amb un instrument de 150 mm.

Referències

Enllaços externs

• SEDS (anglès)
• Dades astronòmiques SIMBAD (anglès)