Menzel 3

Menzel 3
Altres designacions	Nebulosa de la Formiga, ESO 225-9 i Mz 3
Tipus	nebulosa planetària
Tipus espectral (estel)	O9.5[1]
Descobert per	Donald Menzel
Data de descobriment	1922
Constel·lació	Escaire
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	1.446 pc [2]
Radi	1 a. ll.(estimació)
Magnitud aparent (V)	14 (banda V)[1]
Paral·laxi	0,3344 mas[3]
Moviment propi (declinació)	−4,266 mas/a [3]
Moviment propi (ascensió recta)	−3,31 mas/a [3]
Velocitat radial	−21,2 km/s[1]
Ascensió recta (α)	16h 17m 13.3911s[3]
Declinació (δ)	-52° 0' 49.2934''[3]
Característiques destacables	Nebulosa bipolar
Catàlegs astronòmics
2MASS J16171340-5159106 (2MASS) ESO 225-9 (European Southern Observatory Catalog) GSC2 S23021311129 (Guide Star Catalog II) IRAS 16133-5151 (IRAS) PK 331-01 1 (Catalogue of Galactic Planetary Nebulae) RCW 101 (Catàleg RCW) SCM 110 (A catalogue of narrow band images of planetary nebulae (en) ) [LFO93] 1613-51 (CO and HCN observations of circumstellar envelopes. A catalogue - mass loss rates and distributions) Gaia DR2 5934701559547878144 (Gaia Data Release 2)

La Nebulosa de la Formiga (formalment coneguda com a Mz 3 o Menzel 3) és una nebulosa planetària en la constel·lació de Norma distant uns 3000 anys llum de la Terra. El seu nom prové de la seva forma, que recorda el tòrax i el cap d'una formiga.

Característiques

Una de les nebuloses bipolars més sorprenents, la nebulosa de la Formiga està formada per un nucli brillant i, almenys, quatre fluxos de matèria diferents. Han estat identificats com: un parell de brillants lòbuls bipolars, dos fluxos oposats molt col·limats en forma de columna, un sistema cònic d'estructura radial i un tènue flux radial amb forma d'anell.^[4]

Alguns investigadors creuen que la nebulosa de la Formiga alberga una estrella simbiòtica en el seu centre.^[5] Una segona possibilitat és que el gir de l'estrella moribunda hagi provocat que el seu intens camp magnètic s'hagi enrotllat de forma complexa; vents amb càrrega i amb velocitats de 1000 km/s -similars al vent solar però molt més densos- poden haver seguit línies de camp torçades en el seu camí cap a l'exterior. Aquests densos vents es poden tornar visibles per la llum ultraviolada provinent de l'estrella central o per col·lisions supersòniques amb el gas ambiental que excita el material amb fluorescència. Si bé no hi ha cap nebulosa realment similar a ella, la Nebulosa M2-9 té certa semblança, tot i que la velocitat del flux en la Nebulosa de la Formiga és fins a 10 vegades més gran que en M2-09.^[6]

La Nebulosa de la Formiga va ser descoberta per Donald Menzel el 1922.

Referències

Bibliografia

• Gottlieb, Steve; Wallace, Kent «Results for Mz 3». Doug Snyder's Planetary Nebulae Web Site. Doug Snyder, 15-07-2005.
• Guerrero, Martín A.; Chu, You-Hua; Miranda, Luis F. «Menzel 3: a Multipolar Nebula in the Making». The Astronomical Journal, 128, 4, 2004, p. 1694–1704. DOI: 10.1086/423909.
• Menzel, D. N. «Five new planetary nebulae». Harvard Bull., 177, 1922, p. 0.
• Santander-García, M.; Corradi, R. L. M.; Balick, B.; Mampaso, A. «Menzel 3: Dissecting the ant». Astronomy and Astrophysics, 426, 1, 2004, p. 185–194. DOI: 10.1051/0004-6361:20041147.
• SIMBAD. Results for PN Mz 3. SIMBAD, Centre de Données Astronomiques de Strasbourg, 22 desembre 2006. 
• Smith, Nathan «Spatial distribution of near-infrared and optical emission properties in the bipolar nebula Menzel 3». Monthly Notice of the Royal Astronomical Society, 342, 2, 2003, p. 383–398. DOI: 10.1046/j.1365-8711.2003.06557.x.
• Zhang, Y.; Liu, X.-W. «The Fe/Ni ratio in the Ant Nebula Mz 3». Proceedings of the International Astronomical Union, 2, S234, 2006, p. 547–548. DOI: 10.1017/S1743921306004170.

Vegeu també

• Llista de nebuloses planetàries

Coordenades: 16^h 17^m 13.35^s; −51° 59′ 10.4″