Meguidó

Imatge
DadesTipusTel i jaciment arqueològic Modifica el valor a WikidataPart deBiblical Tels - Megiddo, Hazor, Beer Sheba (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataPeríodeedat del bronze Modifica el valor a WikidataConstrucció7000 aC Modifica el valor a WikidataData de dissolució o abolició586 aC Modifica el valor a WikidataDirector d'excavacióYigael Yadin
Gottlieb Schumacher
David Ussishkin
Israel Finkelstein
Institut Oriental de Chicago Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesSuperfíciePatrimoni de la Humanitat: 16,05 ha
zona tampó: 290,85 ha Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaMegiddo, Israel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata LocalitzacióVall de Jizreel Modifica el valor a Wikidata
Map
 32° 35′ 07″ N, 35° 11′ 04″ E / 32.5853°N,35.1844°E / 32.5853; 35.1844
Lloc component de Patrimoni de la HumanitatData2005 (29a Sessió)Identificador1108-001

Meguidó (hebreu: מגידו‎, ‘pujol, turó’;[cal citació] àrab: مجیدو, Majīdū, potseriorment تل المتسلم, Tall al-Mutasallim) és un tel que es troba al nord d'Israel, prop del quibuts Megido, uns 30 km al sud-est de Haifa. El lloc és conegut per la seva importància històrica i teològica, sobretot en virtut del seu nom grec, Armageddon. En l'antiguitat, Meguidó fou una important ciutat estat. Les excavacions han desenterrat 26 capes de ruïnes, cosa que indica un llarg període d'assentament.

Història

Fou una ciutat cananea del nord de Palestina, propera a Tanac; a la seva rodalia es va lliurar la Batalla de Meguidó.

El seu nom hebreu, Har Meguiddó, ‘Muntanya de Meguidó’, va originar el nom grec Harmagedon.

Sota domini egipci, n'apareix com a rei Biridya de Meguidó, de Nuribta i de Shunem (segle xiv aC). En una carta al faraó, el rei es queixa dels atacs del rei Labayu de Sequem, que disposava de mercenaris habiru.

Va passar als israelites al segle xi aC.

Es troba a la regió de Galilea.