Los que no fuimos a la guerra

Infotaula de pel·lículaLos que no fuimos a la guerra
Fitxa
DireccióJulio Diamante Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Laura Valenzuela
Juanjo Menéndez
José Isbert
Ismael Merlo
Julia Caba Alba
Félix Fernández
Gracita Morales
Erasmo Pascual
Sergio Mendizábal
Antonio Gandía
Ángel Álvarez
Xan das Bolas
María Luisa Ponte
Julia Delgado Caro
Tota Alba
Francisco Merino
Emilio Fornet
María Jesús Lara
Manuel Guitián Modifica el valor a Wikidata
ProduccióCarlos Basurko
GuióJulio Diamante Modifica el valor a Wikidata
FotografiaCarlos Basurko
MuntatgeGaby Peñalba Modifica el valor a Wikidata
ProductoraSaroya Films
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1962 Modifica el valor a Wikidata
Durada99 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Recaptació14.296,24 € Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enLos que no fuimos a la guerra (es) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gèneretragicomèdia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0055347 Filmaffinity: 885675 Letterboxd: those-who-did-not-go-to-war Allmovie: v612350 TMDB.org: 258056 Modifica el valor a Wikidata

Los que no fuimos a la guerra és una pel·lícula espanyola de gènere tragicòmic estrenada en 1962, escrita i dirigida per Julio Diamante Stihl (en el que va ser el seu primer llargmetratge com a director) i protagonitzada en el paper principal per Agustín González.[1]

Es tracta d'una adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima escrita en 1930 per Wenceslao Fernández Flórez.[2]

La pel·lícula va ser seleccionada per a ser presentada en la Mostra de Venècia sota el nom de Cuando estalló la paz, on va tenir bones crítiques i va gaudir d'un bon acolliment per part del públic. No obstant això, a Espanya, el film no es va estrenar fins a 1965 amb gairebé vint-i-cinc minuts del metratge suprimits per la censura.[3]

Sinopsi

Durant la Primera Guerra Mundial, els habitants d'un imaginari poble espanyol anomenat Iberina es divideixen en francòfils i germanòfils (en clara al·lusió als dos bàndols de la guerra civil espanyola). Dues famílies del poble s'enfronten i protagonitzen episodis incòmodes perquè cadascuna defensa a un dels bàndols. Aquesta situació provoca la ruptura d'un festeig.[4]

Repartiment

Referències

  1. «Los que no fuimos a la guerra». [Consulta: 4 agost 2020].
  2. «Los que no fuimos a la guerra · España 1963». [Consulta: 4 agost 2020].
  3. «Los que no fuimos a la guerra (Julio Diamante, 1962)», 7 diciembre 2014. [Consulta: 4 agost 2020].
  4. «Los que no fuimos a la guerra (1962)». [Consulta: 4 agost 2020].

Enllaços externs