Llagosta salamenya
Palinurus mauritanicus ![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Estat de conservació | |
![]() | |
Risc mínim | |
UICN | 170035 ![]() |
Taxonomia | |
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Subfílum | Crustacea |
Classe | Malacostraca |
Ordre | Decapoda |
Infraordre | Achelata |
Família | Palinuridae |
Gènere | Palinurus |
Espècie | Palinurus mauritanicus ![]() Gruvel, 1911 |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
La llagosta salamenya o rosada[2] (Palinurus mauritanicus) és una espècie de crustaci decàpode de la família Palinuridae. És menys apreciada pels consumidors que la llagosta comuna (Palinurus elephas).
Descripción
La llagosta salamenya difereix de la llagosta comuna (Palinurus elephas) perquè el seu primer parell de potes caminadores (pereiopodis) són més primes que els altres pereiopodis.[3] Poden arribar, com a mínim, als 21 anys.[4]
Distribució i hàbitat
Des del sud-oest d'Irlanda a l'oest del Mediterrani fins a Sicília però no en el mar Adriàtic i a la costa occidental africana fins a Senegal. Palinurus mauritanicus i Palinurus elephas, són les úniques espècies de la família Palinuridae que es troben tant a l'oceà Atlàntic com al Mediterrani.
Es troba en fons de mar fangosos o rocosos en aigües més profundes de 200 metres, la majoria entre 200 i 400 m.[5]
Dieta
Palinurus mauritanicus menja la carronya de peixos morts però també mol·luscs vius, altres crustacis, poliquets i equinoderms.
Reproducció
L'època de cria és de finals d'estiu fins a la tardor. Les femelles porten 60.000 ous, les seves larves, conegudes com a fil·losomes, són part del plàncton.
Referències
- ↑ Lipke B. Holthuis. «Palinuus mauritanicus». A: FAO Species Catalogue, Volume 13. Marine Lobsters of the World. Food and Agriculture Organization, 1991 (FAO Fisheries Synopsis No. 125). ISBN 92-5-103027-8 [Consulta: 7 gener 2011].
- ↑ «Els eucàrides decàpodes: crancs, gambes i afins | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 setembre 2021].
- ↑ Groeneveld, Johan C.; Goi, Raquel; Latrouite, Daniel. Palinurus Species. Oxford (Regne Unit): Blackwell Publishing Ltd, p. 385–411.
- ↑ Maigret, J. Contribution à l'étude des langoustes de la côte occidentale de l'Afrique (en francès). Aix-Marseille University, 1978, p. 264 pp.
- ↑ Postel, E. «Langoustes de la zone intertropical africaine» (en francès). Mémoires de l'Institut Fondamental de l'Afrique Noire, 77, 1966, pàg. 397–474.