Leys d'Amors
 Dues pàgines del manuscrit  | |
| Tipus | obra de referència i obra literària |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Guilhèm Molinièr |
| Llengua | occità |
| Publicació | 1356 |
| Dades i xifres | |
| Gènere | gramàtica |
L'obra dita Leys d'Amors és alhora una gramàtica occitana, probablement la més antiga de totes les llengües romàniques, i un tractat de poesia. El títol complet és Las flors del gai saber, estier dichas las Leys de amors.
Història
La gramàtica l'autor del qual és donat per ignot, però avui certament identificat amb Joan de Castellnou o amb el també tolosà Guilhèm Molinièr, el 1323 rebé l'encàrrec del Consistori de la subregaya companhia del Gai Saber de Tolosa i fou redactada entre 1328 i 1355. Aquesta obra va influir després en tota la poesia derivada de l'estil trobadoresc i va fer d'aquesta ciutat un centre neuràlgic literari fins a les acaballes del segle xv.
L'obra recull els diferents aspectes de l'art de trobar: gramàtica, retòrica, estilística i versificació.
Existeixen diferents versions d'aquesta obra, que va ser redescoberta i publicada per primera vegada entre 1841 i 1843 per Fèlix Gatien-Arnould. Fou publicada una altra vegada el 1919 pel lingüista Josèp Anglada.[1][2][3]
Referències
Enllaços externs
- El manuscrit, consultable virtualment a la Biblioteca de Tolosa Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine..
