La ley de la frontera
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Adolfo Aristarain  |
| Protagonistes | Pere Ponce i Alifonso Federico Luppi Aitana Sánchez-Gijón Achero Mañas Tito Valverde Agustín González Enrique San Francisco |
| Guió | Adolfo Aristarain i Miguel-Anxo Murado |
| Música | Luis Mendo |
| Fotografia | Porfirio Enríquez |
| Muntatge | Iván Aledo |
| Efectes especials | Reyes Abades |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Argentina |
| Estrena | 23 agost 1995 |
| Durada | 117 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | cinema d'aventures |
      | |
La ley de la frontera és una pel·lícula coproducció de l'Argentina i Espanya filmada en colors dirigida per Adolfo Aristarain sobre el seu propi guió escrit segons un argument de Miguel-Anxo Murado que es va estrenar el 24 d'agost de 1995 i que va tenir com a actors principals a Pere Ponce, Aitana Sánchez-Gijón, Achero Mañas i Federico Luppi. La pel·lícula va ser filmada parcialment al Parc Nacional de Peneda-Gerês, Portugal i a Ourense, Pontevedra, Lugo i La Corunya.[1]
Sinopsi
Dos lladres (el portuguès João, capellà renegat, i el gallec Xan, fill d'un minaire) i una fotògrafa s'uneixen a un bandoler argentí de principis del segle xx.[2]
Repartiment
- Pere Ponce ... João
- Aitana Sánchez-Gijón ... Bárbara (John)
- Achero Mañas ... Xan
- Federico Luppi ... El Argentino
- Tito Valverde ... Sergent Guardia Civil
- Agustín González ... Capitán Legión
- Enrique San Francisco ... Recaudador
- Tony Zenet ... Octavio
- Antonio Gamero ... Barber
- Francisco Merino ... Maragato
- María Adánez ... María
- Felipe García Vélez ... Cabo guardia
- José María Sacristán ... Administrador
- Emiliano Redondo ... Prior convent
- Ramiro Alonso ... Guàrdia civil 2
- Raquel Sanchís ... Mesonera
- Rubén Tobía ... Alcalde
- Javier Lago ... Guardinha
- José Luis Santos ... Pare de Joao
- Gloria Ferreiro ... Mare de Joao
- Félix Granado ... Advocat
- Vicente Montoto ... Taverner
- Ernesto Chao ... Veí
- Pilar Martínez
- Noé Orosa ... Nen minaire
- Sergio Pazos ... Lamacide
- Santiago Fernández ... Minaire 1
- Antonio Lagares ... Minaire 2
- Alfredo Rodríguez ... Guàrdia mines
- José M. Conde ... Jugador
- Chencho Campos ... Pagador mines
- Elina Luaces ... Senyora cotxe
- José María Martínez... Ajudant alcalde
- Willy Toledo ... Guàrdia Presó
- Ignacio Carreño ... Bandit
- Ricardo Cruz ... Bandit
- Santiago García ... Bandit
- Luis Gutiérrez ... Bandit
- Sergio Atares ... Bandit
- Eugenio Alonso Yenes ... Bandit
- Juan Cruz ... Bandido
- Domicio Melero ... Bandit
- Lucas Uranga ... Pastor
- Maribel Pérez ... Mossa
- José María Olaizola ... Sacerdot gallec
- Raúl de la Morena ... Gregorio
- Enrique Salvador ... Cavallista
- Daniel Krisna Herrero ... Cavallista
- Manuel Cabrera ... Cavallista
- Domingo Cobo ... Cavallista
- Manuel Botana
- Ismael Martínez
- Antonio Resines
- Alexia Pardo ... Ella mateixa
Comentaris
Manrupe y Portela escriuen:
| « | «Veritablement entretingut. Interessa veure els temes i obsessions del director en un entorn diferent a l'habitual.»[3] | » |
Ámbito Financiero va escriure:
| « | «Alegra veure el film d'un argentí sense psicologismes ni frases trillades.»[3] | » |
La Nación opinó:
| « | «.»[3] | » |
Ricardo García Olivieri a Clarín dijo:
| « | «Caldria veure més d'una vegada La Ley... i tenir en compte l'ajustat termini dins del qual va ser facturada, per a advertir fins a quin punt Aristarain domina el seu ofici.»[3] | » |
Premis i nominacions
- Nominada al Premi a la Millor Pel·lícula.
- Adolfo Aristarain, nominat al Premi al Millor Director
- Aitana Sánchez-Gijón, nominada al Premi a la millor Actriu
Federico Luppi, nominat al Premi al Millor Actor de Repartiment Adolfo Aristarain, nominat al Premi al Millor Guió original
- Aitana Sánchez-Gijón, nominada al Fotogramas de Plata a la millor actriu de cinema
- X Premis Goya, 1996[4]
- Federico Luppi, nominat al Premio al Millor Actor de Repartiment
- María José Iglesias, nominada al Goya al millor disseny de vestuari
- Federico Luppi, guanyador del Premi al Millor Actor Espanyol per Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto.[5]
Notes
- ↑ La ley de la frontera, El País, 1 de setembre de 1997
- ↑ La Ley de la frontera a Fotogramas
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Manrupe i Portela, 1995, p. 329-330.
- ↑ La ley de la frontera al web dels Goya
- ↑ Sant Jordi Awards 1996 a IMDB
Referències
- Raúl Manrupe, María Alejandra Portela. Un diccionario de films argentinos (1930-1995). Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2001, p. 329-330. ISBN 950-05-0896-6.
Enllaços externs
- Información sobre La ley de la frontera a cinenacional.com
