Kepler-186c

Kepler-186c
Tipus	planeta extrasolar
Descobert per	Missió Kepler
Data de descobriment	març 2014[1]
Mètode de descobriment	mètode del trànsit[1]
Cos pare	Kepler-186
Constel·lació	Cigne
Època	J2000.0
Dades orbitals
Semieix major a	0,0451 ua[2]
Excentricitat e	0,24[3]
Període orbital P	7,27 d[2]
Inclinació i	85,94 °[3]
Característiques físiques i astromètriques
Radi	0,112 R_J[2]
Diàmetre	17.900 km[4]
Paral·laxi	5,602 mas[5]
Moviment propi (declinació)	−4,361 mas/a [5]
Moviment propi (ascensió recta)	2,099 mas/a [5]
Ascensió recta (α)	19h 54m 36.6536s[5]
Declinació (δ)	43° 57' 18.0259''[5]
Catàlegs astronòmics
Kepler-186c (Kepler Confirmed Names (en) ) KOI-571.01 (Kepler Object of Interest) KOI-571c (Kepler Object of Interest) TIC 268159861c (TESS Input Catalog)

Kepler-186c és un exoplaneta^[6][7] situat a la constel·lació del Cigne, a 492,5 anys llum de la Terra.^[8] El seu descobriment es va confirmar el 2014, després que el telescopi espacial Kepler detectara diversos trànsits de l'objecte davant del seu estel.^[9] Té un radi d'1,34 radis terrestres, inferior al límit teòric establert pels experts que separa als cossos terrestres dels de tipus gasós. Per tant, és probable que es tracte d'un planeta tel·lúric.^[10][8]

Es coneixen altres quatre planetes pertanyents al sistema Kepler-186, Kepler-186b, Kepler-186d, Kepler-186e i Kepler-186f.^[9] Excepte aquest últim, tots orbiten al seu estel a distàncies reduïdes i, com a conseqüència, és probable que les seves temperatures siguen molt altes.^[8] Kepler-186f és el primer exoplaneta de massa terrestre descobert que pertany a la zona d'habitabilitat del seu sistema.^[11]

Característiques

Kepler-186 és una estrella de tipus K-tardà, pràcticament una nana roja, amb una massa de 0,48 masses solars i un radi de 0,47 radis solars.^[9] La seua metal·licitat (-0,28) és molt similar a la del Sol encara que un poc menor, cosa que sembla indicar una lleugera escassesa d'elements pesants (és a dir, tots excepte l'hidrogen i l'heli).^[9] El límit d'acoblament de marea del sistema s'hi troba entre el centre de la zona d'habitabilitat i la seva frontera externa, a 0,3752 ua de l'estel. Kepler-186b, amb un semieix major de 0,04 ua, està massa a prop per a superar el límit d'ancoratge. Per tant, és molt probable que tinga un hemisferi diürn i un altre nocturn.^[12]

El radi observat del planeta és d'1,34 radis terrestres, per sota del límit d'1,6 radis terrestres que marca la separació entre els planetes tel·lúrics i els de tipus minineptú, encara que no tant com el seu company Kepler-186b.^[13] Si la composició de l'objecte és semblant a la de la Terra, la seva massa seria d'unes 2,37 masses terrestres i la seva gravetat un 31% major que la terrestre.^[8] Amb aquestes característiques, és probable que siga un planeta tel·lúric com la Terra o Venus, encara que la possibilitat que es tracte d'un món oceànic on l'aigua es trobe en un estat de fluid supercrític encara no ha pogut ser descartada.^[14] No obstant això, donada la proximitat respecte a l'estel, caldria esperar que perdés gairebé tota la seva atmosfera, especialment l'hidrogen per escapament atmosfèric.^[15]

Considerant la seva ubicació en el sistema i la lluminositat del seu estel, la temperatura d'equilibri de Kepler-186c és de 191,45 °C. Si la seva atmosfera i albedo són similars als de la Terra, la seva temperatura mitjana en la superfície rondaria els 230°C, encara que és probable que per la proximitat respecte al seu estel, la consegüent pèrdua d'aigua, l'ancoratge per marea i la major activitat volcànica —a conseqüència de la seva massa i ubicació en el sistema—; sofrisca un efecte d'hivernacle descontrolat que incremente àmpliament les seves temperatures.^[8] En Venus, que proporcionalment orbita a una distància molt superior a la de Kepler-186c, la diferència entre la temperatura d'equilibri i la temperatura mitjana superficial s'acosta als 500 °C.^[16]

Sistema

Kepler-186c és el segon exoplaneta confirmat en el sistema Kepler-186, després de Kepler-186b.^[9] Poc després es van descobrir tres més, Kepler-186d, Kepler-186e i Kepler-186f.^[8] Tots excepte Kepler-186f orbiten a distàncies molt properes entre si i respecte al seu estel. Kepler-186c completa una òrbita al voltant del seu astre cada 7,27 dies, Kepler-186b cada 3,89, Kepler-186d cada 13,34 i Kepler-186e cada 22,41. Durant la distància mínima d'intersecció orbital, la separació entre cadascun d'ells i els seus planetes més propers, roman entre els quatre i els cinc milions de quilòmetres, gairebé deu vegades més a prop que la distància mínima entre Venus i la Terra, i només dotze vegades més que la distància entre la Lluna i la Terra. Quan les seves òrbites coincideixen, Kepler-186b i Kepler-186c arriben a estar separats amb prou feines tres milions de quilòmetres, només vuit vegades més que la distància entre la Terra i la Lluna.^[8]

Referències