José Daniel Lacalle Larraga

José Daniel Lacalle Larraga

Biografia
Naixement	21 febrer 1897 Valtierra (Navarra)
Mort	21 juliol 1981 (84 anys) Madrid
Ministre de l'Aire[1]
10 de juliol de 1962 – 29 d'octubre de 1969
← José Rodríguez y Díaz de Lecea Julio Salvador y Díaz-Benjumea →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Militar
Partit	Carlí FE de las JONS
Carrera militar
Lleialtat	República Espanyola Bàndol Nacional Dictadura franquista
Branca militar	Exèrcit de l'Aire espanyol
Rang militar	Tinent general
Conflicte	Guerra del Rif Guerra Civil Espanyola
Família
Fills	José Daniel Lacalle Sousa
Pare	Tirso Lacalle
Germans	Víctor Lacalle Seminario
Premis Medalla del Mèrit Militar Gran Creu de Sant Hermenegild Medalla Aèria Orde de Cisneros Orde d'Isabel la Catòlica
Procurador a Corts 11 novembre 1971 – 15 abril 1977 Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 29 desembre 1969 – 12 novembre 1971 Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 14 juliol 1962 – 6 juny 1964 ← Luis Carrero Blanco, José Rodríguez y Díaz de Lecea Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes Ministre de l'Aire 10 juliol 1962 – 29 octubre 1969

José Daniel Lacalle Larraga (Valtierra, Navarra, 21 de febrer de 1897 - Madrid, 21 de juliol de 1981). Militar espanyol. Fill de Tirso Lacalle Yabar de malnom «El Coix de Cirauqui».

Carrera militar

Va iniciar la seva preparació militar en l'Acadèmia de Cavalleria de Valladolid, d'on va passar en 1920 a l'Aviació Militar aconseguint la titulació de pilot militar a més d'observador, cartografia i comandaments d'aviació. Va participar en la Guerra del Marroc. En la Guerra Civil Espanyola va estar al comandament d'una companyia de requetés, per posteriorment incorporar-se a l'aviació.

Durant la dictadura franquista va ocupar càrrecs com a Cap de l'Estat Major de la Primera Brigada de l'Aire; professor de l'Escola Superior de l'Exèrcit; director de l'Escola Superior de l'Aire; segon Cap de l'Estat Major de l'Aire, des d'on va promoure la creació del polígon de tir de las Bardenas a Navarra, prop del seu poble natal; sotssecretari de l'Aire (1954-1957) i Cap de la Regió Aèria Pirinenca. El 10 de juliol de 1962 va ser nomenat Ministre de l'Aire del govern franquista, càrrec que va ocupar fins al 29 d'octubre de 1969, sent ja tinent general de l'exèrcit. Durant el seu mandat com a Ministre de l'Aire, va fundar el col·legi menor Nostra Senyora de Loreto.

Fou un dels 59 procuradors que el 18 de novembre de 1976 a les Corts Espanyoles van votar en contra de la Llei per a la Reforma Política que derogava els principis fonamentals del Movimiento.^[2]

Avi patern de Daniel Lacalle, gestor de fons a la City de Londres^[3] i autor celebri de diversos llibres de divulgació d'economia.

Condecoracions

Va aconseguir diverses medalles en la seva carrera militar: Medalla Militar Individual, Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild, Mèrit Aeronàutic, Mèrit Militar, Mèrit Naval, Isabel la Catòlica, Orde de Cisneros, Libertador San Martín (Argentina) i Orde Militar d'Aviz (Portugal).

Referències

Enllaços externs

• Jóse Daniel Lacalle Larraga. Enciclopedia Digital Vasca Auñamendi.
• Jóse Daniel Lacalle Larraga. Gran Enciclopedia Navarra^{[Enllaç no actiu]}

Càrrecs públics
Precedit per: José Rodríguez y Díaz de Lecea	Ministre de l'Aire 1962-1969	Succeït per: Julio Salvador y Díaz-Benjumea