José-Antonio Novais Tomé
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 abril 1925  Madrid |
| Mort | 25 març 1993 (67 anys) El Puerto de Santa María (Província de Cadis) |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista |
Premis
| |
José-Antonio Novais Tomé (Madrid, 30 d'abril de 1925 - El Puerto de Santa María, 25 de març de 1993) fou un periodista espanyol.
Biografia
Fill del periodista portuguès Joaquim Novais Teixeira, cap de premsa de Azaña i durant la guerra civil espanyola cap de premsa i ràdio. Seguint les passes del seu pare, va estudiar periodisme a França i un cop llicenciat tornà a Espanya.
Durant finals dels anys 1960 i 1970 fou periodista del diari Madrid i corresponsal a Espanya del diari francès Le Monde, on es va fer famós per cobrir el judici i execució del líder del PCE Julián Grimau el 1963,[1] per la seva entrevista a Aureli Maria Escarré i Jané el 1963[2] i per la seva crònica dels fets de Montejurra,[3] raó per la qual es convertí alhora en la bèstia negra del règim franquista i en un referent per als periodistes democràtics. Durant el franquisme fou detingut algunes i el Ministeri d'Informació i Turisme arribà a retirar-li temporalment el carnet de premsa. El 1977 va rebre una pallissa de part de membres de l'organització ultradretana Guerrilleros de Cristo Rey.[4]
Després fou corresponsal del Diario de Noticias, de Lisboa, i O Estado de São Paulo. El 1985 va rebre el III Premi de Periodisme Francisco Cerecedo. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Obres
- ¿Quién mató a Julián Grimau?
- El libro negro de Montejurra
- La calle del Reloj
- Asesinato de Humberto Delgado
Referències
- ↑ [enllaç sense format] http://www.asueldodemoscu.net/?p=734
- ↑ NOVAIS, José Antonio. Declaraciones del Abad de Montserrat a Le Monde. El Español Madrid, 7-XII-1963.
- ↑ [enllaç sense format] http://www.espacioseuropeos.com/hmvisor.aspx?NewsID=255 Arxivat 2006-06-22 a Wayback Machine.
- ↑ Necrològica a El País
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Javier Pradera | Premi de Periodisme Francisco Cerecedo 1985 | Succeït per: Nativel Preciado |
