Joan Bodon

Infotaula de personaJoan Bodon

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 desembre 1920 Modifica el valor a Wikidata
Crespinh (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 febrer 1975 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Larbatache (Algèria) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
Camp de treballCultura occitana Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, mestre d'escola, poeta, novel·lista, professor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Felibritge Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaJanou de la Janounio
Janou de la Janouia Modifica el valor a Wikidata
Llenguaoccità
Premis
  • (1954)  lauréat des jeux septénaires du Félibrige (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Joan Bodon (Crespinh, Avairon, 11 de desembre de 1920 - Arbatache, Algèria, 24 de febrer de 1975) fou un escriptor occità. És segurament l'autor del segle xx més conegut i reconegut pels occitans. Se'l considera un dels tres principals novel·listes de llengua occitana del segle xx.[1]

Biografia

Joan Bodon va néixer el 1920 dins una família modesta a Crespinh, fill de Ciprian Bodon i d'Albania Balssà, parenta allunyada de l'escriptor francés d'origen occità Honoré de Balzac. Va estudiar al seu poble i a Naucèla. L'any 1941 esdevingué professor i va fer classes a Castanet. Durant l'ocupació alemanya de França fou deportat per a treballar en el STO (Servei de Treball Obligatori) a Breslau (Silèsia). L'any 1945 va tornar i va continuar sent professor. El 1946 es va casar amb la professora Camilha Vidal. El 1968 emigrà a Algèria.[2]

Va escriure novel·les en prosa, contes i també poemes, sovint adaptats en cançó. La seva obra va fer girar l'estètica i l'ètica de la literatura occitana cap a una modernitat de l'escriptura. Posa en escena el destí, sovint tràgic, de la civilització occitana i dels homes, barrejant-hi la seva. La universalitat dels seus temes s'amaga dins una minuciosa descripció de la civilització occitana. En general tracta els problemes de l'occità que vol integrar-se a la civilització moderna sense renegar la seva identitat.

Obra destacada

Novel·les

  • Contes dels Balssàs (1953), sobre la família Balzac
  • La grava sul camin (1956)
  • La Santa Estèla del Centenari (1960)
  • Lo libre dels Grands Jorns (1964). Traduït al català i prologat per Joan-Lluís Lluís: El llibre dels finals, Club Editor, 2015.
  • Lo libre de Catòia (1966). Traduït al català per Artur Quintana: Catoia l'enfarinat, Club Editor, 1973, reedició del 2009.
  • La Quimèra (1974)
  • Las Domaisèlas (1976)

Contes

  • Los contes del meu ostal
  • Contes del Drac (1975)

Poesia

  • Res non val l'electrochòc (1970)
  • Sus la mar de las galèras (1975)

Referències

  1. Lluís, Joan-Lluís. «Tants finals infeliços (pròleg)». A: Joan Bodon : El llibre dels finals. Barcelona: Club Editor, 2015, p. 9-15 (Vol. LV). ISBN 9788473291927. 
  2. «Cronologia de Joan Bodon al web ostal-bodon.com».

Bibliografia

  • Joan Bodon : documents (en occità). Tolosa de Llenguadoc: Centre Regional d'Estudis Occitans, 1975, p. 174. 

Enllaços externs

  • Vida i obres de Joan Bodon Arxivat 2014-05-29 a Wayback Machine. (francès)
  • Web del museu de la casa natal de Joan Bodon (francès) (occità)
  • Obres de Bodon en línia a "Ciel d'Òc". (occità)
  • Entrevista a Joan Bodon 1 (1974). (occità)
  • Entrevista a Joan Bodon 2 (1974). (occità)
  • Entrevista a Joan Bodon 3 (1974). (occità)
Registres d'autoritat
Bases d'informació