Illa Flaubert

Illa Flaubert

Tipus	obra literària
Fitxa
Autor	Miquel Àngel Riera Nadal
Llengua	català
Editorial	Ediciones Destino
Gènere	novel·la
Premis
Premis	Premi Josep Pla de narrativa (1990) Premi Joan Crexells de narrativa (1990) Premi Crítica Serra d'Or (1990) Premi Ciutat de Barcelona (1990) Premi de la Crítica de narrativa catalana (1991)

Illa Flaubert és una novel·la de Miquel Àngel Riera publicada l'any 1990.^[1]

L'obra és una anàlisi de les actituds de l'home davant la solitud i la mort. El protagonista, un professor de literatura, emprendrà una recerca de la soledat, com a única via per combatre el poder degradador del temps, que el durà finalment a refugiar-se en el far d'una illa abandonada i a assajar les provatures més diverses per combatre l'avanç irremeiable de la mort. Com a Els déus inaccessibles, Riera abandona el realisme de les primeres obres per endinsar-se en una novel·lística que, en realitat, és una paràbola dels problemes eterns de la vida humana.^[2]

Colpit per la mort de la seva mare, el protagonista de la novel·la inicia un procés de catarsi i de reconversió interior que el duu a refugiar-se en la solitud d'un illot, on prova d'administrar aquesta riquesa immensa que és el temps de cadascú i assaja, alhora, la forma de viure una voluptuosa recerca de la solitud. S'instal·la en un far en desús, bateja l'indret com a Illa Flaubert, posa noms flaubertians als dos llaüts que té (Emma i Salambó) i escriu sobre la campana de l'escalfapanxes una dita emblemàtica del novel·lista francès que dona nom a la novel·la: «més m’agradaria haver pintat la Capella Sixtina que haver guanyat moltes batalles, inclosa la de Marengo».

Premis

• Josep Pla, 1990^[3]
• Joan Crexells, 1990^[4]
• Nacional de la crítica 1990^[5]
• Crítica Serra d'Or, 1990^[5]
• Ciutat de Barcelona, 1990^[5]

Referències