Gustav Mie
 Gustav Adolf Feodor Wilhelm Ludwig Mie  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 setembre 1868 Rostock (Alemanya) |
| Mort | 13 febrer 1957 (88 anys) Friburg de Brisgòvia (Alemanya) |
| Dades personals | |
| Residència | Alemanya |
| Nacionalitat | Alemanya |
| Religió | protestant |
| Formació | Universitat de Rostock Universitat de Heidelberg Universitat de Göttingen |
| Tesi acadèmica | Zum Fundamentalsatz über die Existenz von Integralen partieller Differentialgleichungen (en)  (1892 ) |
| Director de tesi | Leo Königsberger |
| Es coneix per | Difusió de Mie |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física, física teòrica i física experimental |
| Lloc de treball | Friburg de Brisgòvia |
| Ocupació | Física |
| Organització | Universitat de Greifswald Universitat de Halle-Wittenberg Universitat de Freiburg |
| Membre de | Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
Premis
| |
Gustav Adolf Feodor Wilhelm Ludwig Mie (Rostock, 29 de setembre de 1869 – Freiburg im Breisgau, 13 de febrer de 1957) va ser un físic alemany. Durant els seus anys a Greifswald, Mie treballà en la configuració de la dispersió de l'ona electromagnètica per una esfera dielèctrica homogènia, que va publicar l'any 1908 sota el títol “Contribucions a l'òptica dels medis tèrbols, particularment les solucions de metall col·loidal” a Annalen der Physik. El terme difusió de Mie està relacionat amb el seu nom.
Des del 1886 Mie estudià matemàtica i física a la Universitat de Rostock. També estudià química, zoologia, geologia, mineralogia, astronomia com també lògica i metafísica. El 1889 continuà els seus estudis a la Universitat de Heidelberg i es va doctorar en matemàtica a 22 anys.
El 1897 es va habilitar a la Universitat de Göttingen en física teòrica i en va ser professor el 1902 a la Universitat de Greifswald. El 1917 va ser professor de física experimental a la Universitat Martin Luther de Halle-Wittenberg. El 1924 va esdevenir professor a la Universitat Albert Ludwigs de Freiburg, on va treballar fins a la seva jubilació.
A Freiburg, durant la dictadura del Tercer Reich, Mie formà part de l'oposició universitària a l'anomenat "Freiburger Kreis" (cercle de Freiburg) i un dels participants del "Freiburger Konzil".
Honors
Un cràter de Mart rep el seu nom i també un edifici de la Universitat de Freiburg.
Algunes publicacions
- Moleküle, Atome, Weltäther. Teubner-Verlag, 1904
- Lehrbuch der Elektrizität und des Magnetismus. F. Enke, 1910; Enke-Verlag, 1943; Enke-Verlag, 1948
- Die geistige Struktur der Physik. Gütersloh, 1934
- Die göttliche Ordnung in der Natur. Furche-Verlag, 1946
- Die Grundlagen der Mechanik. Enke-Verlag, 1950
- Beiträge zur Optik trüber Medien, speziell kolloidaler Metallösungen Arxivat 2003-01-29 a Wayback Machine.. Annalen der Physik, Vierte Folge, Band 25, 1908, No. 3, pp. 377–445. Link:
Notes
Bibliografia
- Niels Goldschmidt: Die Entstehung der Freiburger Kreise. Historisch-Politische Mitteilungen 4 (1997), 1-17.
- Wolfram Hergert: Gustav Mie und Albert Einstein, Diskussionen zur Entwicklung der Allgemeinen Relativitätstheorie. Scientia Halensis 13 (2005) 3, 13-14.
- Eckhard John, Bernd Martin, Marc Mück, Hugo Ott (Hrsg.): Die Freiburger Universität in der Zeit des Nationalsozialismus. Ploetz, Freiburg, 1991.
- Gunter Kohl (Vorwort: David E. Rowe): Relativität in der Schwebe: Die Rolle von Gustav Mie. MPI für Wissenschaftsgeschichte, Berlin, 2002.
- Pedro Lilienfeld: Gustav Mie: the person. Applied Optics 30 (1991) 33, 4696-4698.
