Glòbul de Bok

Una imatge de glòbuls de Bok en la regió HII IC 2944, feta amb la càmera WFPC2 del telescopi espacial Hubble.

Un glòbul de Bok és un núvol fosc de pols i gas dens en el que a vegades es produeix formació estel·lar. Els glòbuls de Bok es troben en les regions HII, i normalment presenten una massa d'unes 10–50 masses solars dins una regió d'un any llum aproximadament de diàmetre.[1] Contenen hidrogen molecular (H₂), òxids de carboni i heli, i al voltant d'un 1% de la massa de pols de silicat. Els glòbuls de Bok normalment formaran sistemes d'estrelles binàries o múltiples[2]

Els glòbuls de Bok els va observar per primera vegada l'astrònom Bart Bok als anys 40. El 1947 Bok va publicar la hipòtesi que aquests núvols fossin 'semblants als capolls dels cucs de seda' que estaven patint un col·lapse gravitacional per a formar noves estrelles.[3] Aquesta hipòtesi era difícil de verificar degut a les dificultats d'observació, ja que els núvols de pols que les envolten enfosquien tot l'espectre de llum visible que poguessin emetre. El 1990, una anàlisi observacional en infraroig va poder confirmar que dins del glòbuls de Bok existia formació estel·lar.[4] Observacions posteriors han revelat que alguns glòbuls de Bok contenen fonts calentes,[1] alguns contenen objectes Herbig-Haro,[5] i alguns mostren ejeccions de gas molecular.[6] Estudis amb línies d'emissió d'ona mil·limétrica han mostrat proves del col·lapse del material en protoestrelles en acreció.[7]

Els glòbuls de Bok encara estan subjectes a intensa recerca, ja que la seva estructura i densitat encara són desconegudes tot i saber que són els objectes més freds de l'univers (fins s 8 kèlvins)

Vegeu també

Referències

  1. 1,0 1,1 Clemens D.P., Yun, J.L., Heyer M.H. (1991). Bok globules and small molecular clouds – Deep IRAS photometry and (C-12)O spectroscopy, Astrophysical Journal Supplement, v.75, p.877.
  2. Launhardt R., Sargent A.I., Henning T., i cols. (2002). Binary and multiple star formation in Bok globules, Proceedings of IAU Symposium No. 200 on The Formation of Binary Stars. Eds Reipurth & Zinnecker, p.103.
  3. Bok, B. J., Reilly, E. F. (1947). Small Dark Nebulae, Astrophysical Journal, v.105, p.255.
  4. Yun J.L., Clemens D.P. (1990). Star formation in small globules – Bart Bok was correct, Astrophysical Journal, v.365, p.L73.
  5. Reipurth, B., Heathcote, S., & Vrba, F. (1992), Star formation in Bok globules and low-mass clouds. IV - Herbig-Haro objects in B335, Astronomy & Astrophysics, v.256, p.225.
  6. Yun, J. L., & Clemens, D. P. (1992). Discovery of outflows from young stellar objects in BOK globules, Astrophysical Journal, v.385, p.L21.
  7. Zhou, S., Evans, N. J., II, Kömpe, C., & Walmsley, C. M. (1993). Evidence for protostellar collapse in B335, Astrophysical Journal, v.404, p.232.

Enllaços externs

  • Article from American Scientist Arxivat 2003-06-29 a Wayback Machine. (maig-juny 2001)(anglès)
  • Una estrella formant-se (anglès)
  • Vegeu aquesta plantilla
  • List-Class article Llista
Nebulosa visible
Nebulosa preestel·lar
Nebulosa estel·lar
Nebulosa postestel·lar
Núvols
Morfologia
Llistes de nebuloses
  • Llista
  • Difuses
  • Planetàries (PNe)
  • Protoplanetàries (PPNe)
  • Romanents de supernova (SNRs)
  • Categoria
  • Commons page Commons
  • Wiktionary page Wiktionary
  • Portal Portal d'astronomia
  • Vegeu aquesta plantilla
Evolució
Protoestrelles
Lluminositat
Subnana  · Nana (Blava  · Taronja  · Vermella  · Groga  · Negra  · Marró)  · Subgegant  · Gegant (Blava · Vermella)  · Gegant lluminós  · Supergegant (Blava  · Vermella  · Groga)  · Hipergegant (Groga)  · Endarrerida blava  · estrella amb disc  · Carboni (CH)  · Bari  · tipus S  · Peculiar  · Tecneci  · Mercuri-manganès  · Variable
Tipus espectral
Romanents
Estrelles compactes exòtiques
Estrelles fallides
Estructura
Sistemes estel·lars
Nucleosíntesi
Propietats
Portal Portal d'astronomia
Bases d'informació