Eduard Adolf Strasburger
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r febrer 1844 Varsòvia |
| Mort | 19 maig 1912 (68 anys) Bonn |
| Sepultura | Cementiri de Poppelsdorf (Bonn) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Bonn Universitat de Jena |
| Activitat | |
| Camp de treball | Botànica i biologia cel·lular |
| Lloc de treball | Bonn |
| Ocupació | botànic, plant cell biologist (en)  , professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Bonn Universitat de Jena Universitat de Varsòvia |
| Membre de | Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1898–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1893–) Royal Society (1891–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia de Ciències de Rússia |
| Alumnes | Karl Petri |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Winthrop John Vanleuven Osterhout |
| Abrev. botànica | Strasb. |
| Família | |
| Fills | Julius Strasburger |
| Parents | Marie-Edith Strasburger (nora) |
Premis
| |
   | |
Eduard Adolf Strasburger (Varsòvia, 1 de febrer del 1844 - Bonn, 19 de maig del 1912) va ser un professor polonès-alemany, i un popular botànic del segle xix.
Biografia
Strasburger estudià ciències naturals a París, Bonn i Jena i es doctorà el 1866 després d'haver treballat amb Nathanael Pringsheim. L'any 1868 va ser contractat per ensenyar a la universitat de Varsòvia i a l'any següent passà a ensenyar botànica a la universitat de Jena. Del 1881 endavant va ser cap de l'Institut Botànic de la universitat de Bonn.
Actuacions destacades
Eduard Strasburger escrigué el que seria famós Lehrbuch der Botanik für Hochschulen (Manual de botànica pels universitaris), la primera edició del qual aparegué el 1894; Hildegard Finke el definí com la "Bíblia dels botànics". Traduït a vuit idiomes, el 2002 se'n publicà la 35a. edició. Al català la traduí un dels seus alumnes el botànic i sacerdot Barnola.[2]
Fou el primer estudiós a proporcionar una descripció acurada del sac embrionari de les gimnospermes (com les coníferes) i de les angiospermes (plantes amb flor), a més de demostrar la doble fertilització de les angiospermes. Formulà una de les lleis modernes de la citologia vegetal: "Els nous nuclis cel·lulars únicament poden sorgir de la divisió d'altres nuclis" i originà els termes citoplasma i nucleoplasma. Juntament amb Walther Flemming i Edouard van Beneden, aclarí la distribució cromosòmica durant la divisió cel·lular. Els seus treballs sobre el moviment ascendent de la saba dels arbres demostraren que el procés era físic i no fisiològic.
Publicà més de 120 llibres i 600 articles, de continguts i nivells diversos. L'any 1908 fou guardonat per la Societat Linneana de Londres amb la prestigiosa medalla Darwin-Wallace.
Referències
- ↑ Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. I, pàg. 1393-94 (ISBN 84-239-4571-5)
Bibliografia
- On Cell Formation and Cell Division, 1876 – una obra on establí els principis bàsics de la mitosi
- Lehrbuch der Botanik für Hochschulen, 1894 - escrit en col·laboració
- Strasburger, Eduard; Fritz Noll, Hobart Charles Porter, Heinrich Schenck, Andreas Franz Wilhelm Schimper. Traducció de Hobart Charles Porter. A Text-book of Botany. Macmillan Publishers, 1898, p. 632 pàgines.
Enllaços externs
- "Strasburger, Eduard Adolf" a lEncyclopædia Britannica (ed. 1979) (anglès)
- "Science is in a Constant Flow": Live and Work of Eduard Strasburger (1844-1912) Arxivat 2007-10-09 a Wayback Machine. (anglès)
- Arbre familiar (anglès)
