Duncan Farquharson Gregory
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 abril 1813 Edimburg (Escòcia) |
| Mort | 23 febrer 1844 (30 anys) Edimburg (Escòcia) |
| Sepultura | Canongate Church, Edimburg 55° 57′ 07″ N, 3° 10′ 47″ O / 55.951937°N,3.179771°O / 55.951937; -3.179771 |
| Dades personals | |
| Formació | Trinity College (Cambridge) |
| Activitat | |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | Universitat de Cambridge |
| Influències | William Wallace |
| Influències en | George Boole |
| Família | |
| Pares | James Gregory i Isabella MacLeod |
Duncan Farquharson Gregory (1813-1844) va ser un matemàtic escocès, rebesnet de James Gregory.
Vida i Obra
Gregory pertanyia a una distingida família d'acadèmics: el seu pare, de nom James, era catedràtic de medicina a la universitat d'Edimburg; el seu rebesavi havia sigut el conegut matemàtic James Gregory i el seu besoncle, l'astrònom David Gregory; altres oncles, cosins i germans seus també van ocupar càrrecs docents a les universitats escoceses en diverses especialitats.[1]
El seu pare va morir quan ell tenia set anys. De 1824 a 1827 va estudiar a l'acadèmia d'Edimburg i l'any següent, va estar estudiant a Ginebra. En retornar va atendre les classes de William Wallace a la universitat d'Edimburg, convertint-se en el seu protegit i treballant en matemàtiques, química i teoria de la llum.[2]
El 1833 es va matricular al Trinity College (Cambridge) on es va graduar el 1838.[3] Aquest mateix any va fundar, amb els seus col·legues Robert Leslie Ellis i Samuel S. Greatheed, el Cambridge Mathematical Journal, revista de la que va ser editor i principal contribuent fins pocs mesos abans de morir.[4]
L'any 1840 va ser escollit fellow del Trinity College i l'any següent es va doctorar. Aquest mateix any li van oferir la càtedra de matemàtiques de la universitat de Toronto, però va declinar per la seva mala salut. Havent optat sense èxit a càtedres de la seva Escòcia natal, el estiu de 1843 va abandonar Cambridge per retornar a Edimburg, on va morir a començaments del any següent amb només trenta anys.
Gregory va ser el primer mentor de George Boole de qui va publicar els primers treballs al Cambridge Mathematical Journal.[5] El Journal va tenir un paper fonamental en la promoció de la recerca d'una nova generació de matemàtics britànics.[6]
De fet, va ser Gregory qui va formular (abans que Boole) la idea que l'àlgebra és la ciència dels símbols definits, no per si mateixos, sinó per les lleis que regeixen les seves combinacions,[7] com deia en el seu article On the Real Nature of Symbolical Algebra (1840).
Referències
Bibliografia
- Allaire, Patricia R.; Bradley, Robert E. «Symbolical Algebra as a Foundation for Calculus: D. F. Gregory's Contribution» (en (anglès)). Historia Mathematica, Vol. 29, Num. 4, 2002, pàg. 395-426. DOI: 10.1006/hmat.2002.2358. ISSN: 0315-0860.
- Despeaux, Sloan Evans. «“Very Full of Symbols”: Duncan F. Gregory, the Calculus of Operations, and the Cambridge Mathematical Journal». A: Jeremy J. Gray, Karen Hunger Parshall (eds.). Episodes in the History of Modern Algebra (1800-1950) (en (anglès)). American Mathematical Society, 2007. ISBN 978-0-8218-4343-7.
- Walton, William (editor). The Mathematical Writings of Duncan Farquharson Gregory, M.A. (en (anglès)). Cambridge: Deighton, Bell & Co, 1865.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Duncan Farquharson Gregory» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Koppelman, Elaine. «Gregory, Duncan Farquharson». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 11 desembre 2016].
