Crist s'ha aturat a Èboli

Infotaula de pel·lículaCrist s'ha aturat a Èboli
Cristo si è fermato a Eboli Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióFrancesco Rosi Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Gian Maria Volontè
Lea Massari
Alain Cuny
Irene Papas
Paolo Bonacelli
Antonio Allocca
Vincenzo Vitale
Luigi Infantino
Niccolò Accursio Di Leo
François Simon
Stávros Tornés Modifica el valor a Wikidata
ProduccióFranco Cristaldi i Nicola Carraro Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióAndrea Crisanti Modifica el valor a Wikidata
GuióTonino Guerra, Raffaele La Capria, Francesco Rosi i Carlo Levi Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPiero Piccioni Modifica el valor a Wikidata
FotografiaPasqualino De Santis Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeRuggero Mastroianni Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1979 Modifica el valor a Wikidata
Durada150 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
RodatgeBasilicata Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema bèl·lic, drama i pel·lícula basada en una obra literària Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióBasilicata Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis
Lloc webraiplay.it… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0079010 Filmaffinity: 269882 Allocine: 27584 Rottentomatoes: m/christ_stopped_at_eboli Letterboxd: christ-stopped-at-eboli Allmovie: v9474 TCM: 70889 TMDB.org: 42169 Modifica el valor a Wikidata

Crist s'ha aturat a Èboli (títol original: Cristo si è fermato a Eboli) és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Francesco Rosi, estrenada l'any 1979, amb Gian Maria Volontè en el paper principal.

És l'adaptació de la novel·la homònima de Carlo Levi, que descriu el confinament d'un opositor antifeixista a Aliano, un poble de la Lucània, durant la Itàlia feixista. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

Inspirada en la novel·la autobiogràfica de Carlo Levi, aquesta pel·lícula conta la vida d'un metge i escriptor antifeixista en residència vigilada a la Basilicata a partir del 1935. Tota activitat li és prohibida, compresa la d'exercir la medicina. Descobreix el món pagès, lluny dels cercles intel·lectuals. Serà alliberat al cap de dos anys després d'haver conquistat l'estima dels agricultors pobres de la regió.[2]

Repartiment

  • Gian Maria Volontè: Carlo Levi
  • Lea Massari: Luisa Levi
  • Alain Cuny: El baró Rotundo
  • Irène Papas: Giulia
  • Paolo Bonacelli: El Podestà, don Luigino Magalone
  • François Simon: El capellà, don Traiella
  • Francesco Càllari: El metge Gibilisco
  • Antonio Allocca: L'inspector dels impostos
  • Tommaso Polgar: "Sanaporcelle"
  • Vincenzo Vital: El metge Milillo
  • Luigi Infantino: El xofer
  • Frank Raviele: El brigadier
  • Maria Antonia Capotorto: Madame Caterina
  • Lidia Bavusi: La vídua

Premis

Referències

  1. ↑ esadir.cat. Crist s'ha aturat a Èboli. esadir.cat. 
  2. ↑ «Cristo si è fermato a Eboli». ‘‘The New York Times'’.
  • Vegeu aquesta plantilla
Pel·lícules dirigides per Francesco Rosi
Camicie rosse (Anita Garibaldi) (amb Goffredo Alessandrini; 1952) · Kean - Genio e sregolatezza (amb Vittorio Gassman; 1956) · La sfida (1958) · Els venedors ambulants (1959)  · Salvatore Giuliano (1962) · Le mani sulla città (1963) · Il momento della verità (1965) · C'era una volta (1967)  · Uomini contro (1970) · El cas Mattei (1972) · Lucky Luciano (1973) · Excel·lentíssims cadàvers (1976) · Crist s'ha aturat a Èboli (1979)  · Tre fratelli (1981) · Carmen (1984) · Crònica d'una mort anunciada (1987)  · Napoli episodi de 12 registi per 12 città (1989)  · Dimenticare Palermo (1990) · Diario napoletano (1992) · La treva (1997)
  • Vegeu aquesta plantilla
Filmografia d’Irene Papas
  • Vegeu aquesta plantilla
1959–1967
Grand Prix
  • Sudba txeloveka (1959)
  • Hadaka no Shima – Txistoe nebo (1961)
  • Fellini 8 ½ (1963)
  • Guerra i pau – Húsz óra (1965)
  • Jurnalist – Apa (1967)
1969–1987
Premi Daurat
  • Lucía – Serafino – DoJivIom do ponedelnika (1969)
  • Confessione di un commissario... – Hadaka no jūkyūsai –
    Bili ptakh z txornoiu oznakoiu' (1971)
  • Eto sladkoye slovo — svoboda! – Obitx (1973)
  • Ziemia obiecana – Dersu Uzala –
    C'eravamo tanto amati (1975)
  • Az ötödik pecsét – El puente – Mimino (1977)
  • Crist s'ha aturat a Èboli – Siete días de enero – Amator (1979)
  • O Homem que Virou Suco – Cánh đồng hoang – Teheran 43 (1981)
  • Amok – Alsino y el cóndor – Vassa (1983)
  • Idí i smotrí – Història d'un soldat – I kàthodos ton enià (1985)
  • Intervista (1987)
1989–present
Sant Jordi d’Or
  • Ladri di saponette (1989)
  • Pegi pios, Beguixtxi kraem moria (1991)
  • Moi Ivan, toi Abraham (1993)
  • (Sense premi 1995)
  • L'habitació d'en Marvin (1997)
  • Ikitai (1999)
  • Życie jako śmiertelna choroba przenoszona drogą płciową (2000)
  • El creient (2001)
  • Resurrezione (2002)
  • La luz prodigiosa (2003)
  • Svoi (2004)
  • Kosmos kak predtxuvstvie (2005)
  • Om Sara (2006)
  • Puteixestvie s domaixnimi jivotnimi (2007)
  • Be hamin sādegi (2008)
  • Petia po doroge v tsarstvie nebesnoie (2009)
  • Hermano (2010)
  • Las olas (2011)
  • Junkhearts (2012)
  • Zerre (2013)
  • Watashi no Otoko (2014)
  • Karatsi (2015)
  • Dokhtar (2016)
  • Yuan Shang (2017)
  • Toyon kyyl (2018)
  • Trening litxnostnogo rosta (2019)
  • Blokadnii dnevnik (2020)
  • #dogpoopgirl (2021)
  • Vegeu aquesta plantilla
  • Vegeu aquesta plantilla
Millor pel·lícula
en llengua estrangera
1982–1987
  • Crist s'ha aturat a Èboli (1982)
  • Danton (1983)
  • Carmen (1984)
  • Oberst Redl (1985)
  • Ran (1986)
  • Sacrifici (1987)
Millor pel·lícula
en llengua no anglesa
1988–present