Cèlia Sànchez-Mústich
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 desembre 1954 (69 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | poetessa, escriptora |
Premis | |
Veu de Cèlia Sànchez-Mústich | |
 | |
Cèlia Sànchez-Mústich (Barcelona, 9 de desembre de 1954) és una poeta i escriptora en llengua catalana. Viu a Sitges des del 2001.[1]
Biografia
Va cursar estudis musicals (piano, guitarra, harmonia) a Arts del Ritme i al Conservatori del Liceu. La seva obra aplega diversos títols de poesia, novel·la, narrativa breu i narrativa de no- ficció, set dels quals han rebut guardons com el premi Mercè Rodoreda de narrativa,[2] el Miquel de Palol de poesia,[3] el Serra d'Or [4] o el Premi Octubre de poesia.[5] Part dels seus poemes han estat traduïts al gallec, èuscar, castellà, francès, occità, italià i anglès, i han format part de diverses antologies tant en format de llibre (entre d'altres, Parlano le donne, poetesse catalane del XXI secolo, 48 poètes catalans pour le XXI siècle, La Traductière o la més recent Paraula encesa, a càrrec de Jordi Julià i Pere Ballart) [6] com d'audiovisual (Arxiu audiovisual de poetes de l'ACEC, etc.).
Ha interpretat els seus poemes en diversos indrets dels Països Catalans, sovint en col·laboració amb altres poetes. Un curtmetratge dirigit per Jordi Bueno (estrenat el 2012) s'ha basat en un dels seus contes, Ràdio taxi. Dinamitzadora cultural, ha promogut diversos projectes de difusió de la poesia com ara les trobades poeticomusicals a Lailo, una rebotiga del Raval, durant cinc anys, i la singular Festa de la Poesia a Sitges, que dirigeix juntament amb el poeta i bioquímic Joan Duran i Ferrer des de l'any 2007.
Juntament amb Pere Gimferrer, Maria-Mercè Marçal i Jaume Pont va formar part del quartet de poetes antologats a l'estudi dedicat a la literatura catalana del número 1.007 (maig del 2013) de la revista literària francesa Europe.[7] A partir d'aquest fet, va començar a rebre mostres d'interès per part del món poètic francòfon, com l'oferta conjunta d'Editions du Noroît, del Quebec i de Myriam Solal de París, per editar la versió francesa del seu poemari On no sabem, o la invitació a participar en el festival Voix de la Méditerranée 2014 a Lodève. A la tardor del 2013, Myriam Solal i Editions du Noroît van arribar finalment a un acord per coeditar On no sabem amb el títol de Cet espace entre nous (Éditions du Noroît, 2013), amb traducció del també poeta i traductor François-Michel Durazzo. La presentació va tenir lloc el 5 de juny del 2014 al palau Maison de l'Amérique latine de París.
Obra
Poesia
- La cendra i el miracle. Barcelona: Columna, 1989
- El lleu respir. Barcelona: Columna, 1991
- Temperatura humana. Barcelona: Columna, 1994
- Taques. Barcelona: Edicions 62, 1997
- Llum de claraboia. Lleida: Pagès, 2004
- A la taula del mig. Palma: Moll, 2009
- On no sabem. València: Tresiquatre, 2010
- A l'hotel, a deshora. Girona: Curbet Edicions, 2014
- La gota negra. Lleida: Pagès, 2018
- Mudança endins. Santa Coloma de Gramenet. La Garúa - Tanit, 2022
Novel·la
- Les cambres del desig. Barcelona: Columna, 1999
- Tercer acte d'amor. Barcelona: Proa, 2002
Narrativa
- Diagnòstic: lluna nova (dietari novel·lat). Barcelona: ICD, 1993
- Pati de butaques (recull de contes i narracions). Barcelona: Columna, 1996
- El tacte de l'ametlla. Barcelona: Proa, 2000
- Peret, l'ànima d'un poble (narrativa de no ficció). Barcelona: Edicions 62, 2005
- Il·lusionistes del futbol.[8] Valls: Cossetània, 2007
- No. I sí. Lleida: Pagès, 2009
- Ara et diré què em passa amb les dones i tretze contes més. Barcelona: Editorial Moll, 2013.
- Els vells, aquella nosa.[9] Barcelona: Comanegra, 2020.
Obres traduïdes
- Peret, el alma d'un pueblo. Barcelona: Península, 2005.
- Le Jour J (Narrativa de ficció), dins Nouvelles de Catalogne. Magellan & Cie,
- Cet espace entre nous (versió en francès del poemari On no sabem). Myriam Solal, París, en coedició amb Editions du Noroît, Quebec, 2014.
Premis
- Rosa Leveroni (1990): El lleu respir[10]
- Don-na (1992): Diagnòstic: lluna nova
- Premi Miquel de Palol de poesia (1996): Taques
- Mercè Rodoreda -de la Nit de Santa Llúcia- (1999): El tacte de l'ametlla (Premi Mercè Rodoreda)[1]
- Premi 7lletres (2008): NO. I SÍ[11]
- Premi Crítica Serra d'Or de poesia (2010): A la taula del mig[12]
- Ploma d'Or de l'Ajuntament de Sitges (2010) (Premi Sitges) [13]
- Premi Vicent Andrés Estellés de poesia dels Premis Octubre, (2010): On no sabem
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Cèlia Sànchez-Mústich». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «TVE Catalunya, Telenotícies, noticia de Cèlia Sànchez-Mústich rebent el Premi Mercè Rodoreda de Narrativa».
- ↑ «Premi Miquel de Palol a Cèlia Sànchez-Mústich i altres guardonats».
- ↑ «Miquel de Palol, Cèlia Sànchez-Mústich i Pau Faner, guardonats amb els Premis Crítica Serra d'Or 2010».
- ↑ «Dos dones guanyen el Premi Octubre por primera vegada en nou anys».
- ↑ «Paraula encesa, antologia de poesia catalana de Jordi Julià i Pere Ballart Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 9 juliol 2014].
- ↑ «Cèlia Sànchez-Mústich, Pere Gimferrer, Maria-Mercè Marçal i Jaume Pont, escollits els millors poetes en llengua catalana dels darrers 40 anys per la revista francesa Europe».
- ↑ «ISBN 84-9791-315-9, ISBN 978-84-9791-315-7 Il·lusionistes del futbol, de Cèlia Sànchez-Mústich en línia».
- ↑ «Entrevista a Cèlia Sànchez-Mústich sobre Els vells, aquella nosa, a EL PUNT-AVUI».
- ↑ «Premi Rosa Leveroni a Cèlia Sànchez-Mústich a l’Enciclopèdia Catalana».
- ↑ «Web del Premi 7 Lletres».
- ↑ «Cèlia Sànchez-Mústich rep el Premi Serra d'Or, web ACEC».
- ↑ «Cèlia Sànchez-Mústich rep el Premi Ploma d'Or, a la Web de l’Ajuntament de Sitges». Arxivat de l'original el 15 d’abril de 2015.
Enllaços externs
- «Cèlia Sànchez-Mústich a escriptors.cat».
