Batalla de Vilafranca
| Guerra del Francès | |||
|---|---|---|---|
  Batalla de Vilafranca Batalla de Vilafranca (Catalunya 1802-1812) | |||
  | |||
| Tipus | batalla | ||
| Data | 21 de març de 1810 | ||
| Coordenades | 41° 43′ 46″ N, 1° 49′ 38″ E / 41.7294°N,1.8272°E / 41.7294; 1.8272 | ||
| Lloc | Vilafranca del Penedès | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria espanyola | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
Campanya catalana a la Guerra del Francès (1808-1811) | |
|---|---|
1r Bruc · 2n Bruc · 1r Girona · Montgat · 2n Girona · Sant Cugat · Roses · Barcelona · Llinars · Molins de Rei (1808) · Castelló d'Empúries · Valls · Molins de Rei (1809) · 3r Girona · Hostalric − Mollet · Vic · Vilafranca · Manresa · Margalef · Lleida − La Bisbal − Sant Quintí · Tortosa − El Pla · Tarragona (1811) · Figueres · Montserrat · Cervera · Altafulla · Tarragona (1813) |
La batalla de Vilafranca del 21 de març de 1810 va ser un combat entre una divisió espanyola dirigida per Joan Caro Sureda i Luis González Torres de Navarra, el marquès de Campoverde i una brigada francesa imperial comandada per François Xavier de Schwarz, per atacar les línies de comunicació entre Barcelona i Tarragona, amenaçada pel mariscal Augereau.[1]
Antecedents
Després de la caiguda de Girona, el 10 de desembre de 1809, el general Joseph Souham rebé l'ordre de dispersar les desmoralitzades forces patriotes en retirada i els nous contingents que havien resultat d'una lleva en massa decretada per Joaquín Blake a principis de desembre d'aquell any, i Guillaume Philibert Duhesme es decidí a fer fora als espanyols d'Hostalric,[2] Lleida[3] i Tarragona.
Batalla
La divisió de Joan Caro Sureda, composta per 2.000 regulars, 2.300 miquelets locals i els 3.000 miquelets de Francesc Rovira i Sala, va sorprendre Vilafranca del Penedès i va capturar la seva guarnició de 800 homes formada per tropes de la Confederació del Rin.
Conseqüències
Les tropes espanyoles van caure sobre Manresa a principis d'abril on Joan Caro Sureda va ser ferit el dia, 2 i sent substituït per Campoverde, i va expulsar Schwarz i els seus soldats alemanys de la ciutat amb grans pèrdues el 5 d'abril.[4] Aquest petit desastre va fer que el mariscal mariscal Augereau retirés les tropes imperials que amenaçaven Tarragona.
El 13 de maig les tropes franceses ocupen la fortalesa d'Hostalric,[5] i Lleida el 14 de maig.[6]
Referències
- ↑ Oman, 2018 (1902), p. 228.
- ↑ Guia dels escenaris de la guerra del Francès a Catalunya. Generalitat de Catalunya, 2008, p. 43.
- ↑ Smith, Digby. The Napoleonic Wars Data Book. Londres: Greenhill, 1998, p.342. ISBN 1-85367-276-9.
- ↑ Jaques, Tony. Dictionary of Battles and Sieges: F-O. Greenwood Publishing Group, 2007, p. 630. ISBN 0313335389.
- ↑ Lipscombe, Nick. Wellington's Eastern Front: The Campaign on the East Coast of Spain 1810-1814. Nick Lipscombe, 2016, p. xii. ISBN 1473850746.
- ↑ Rickard, J. Siege of Lerida, 15 April-14 May 1810 (en anglès). History of War, 27/5/2008.
Bibliografia
- Oman, Charles William Chadwick. A History of the Peninsula War. vol.III. Books on Demand, 2018 (1902).
