Basílica de Sant Joan i Sant Pau

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Imatge de l'entrada
Imatge
EpònimJoan i Pau de Roma Modifica el valor a WikidataDadesTipusBasílica menor, església parroquial i església Modifica el valor a WikidataConstrucciósegle XV
1217 (Gregorià) Modifica el valor a WikidataData de dissolució o abolició1810 Modifica el valor a WikidataDedicat aJoan i Pau de Roma Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesEstil arquitectònicarquitectura gòtica
gòtic bàltic Modifica el valor a WikidataMaterialmaó Modifica el valor a WikidataMesura40 (amplada) × 96 (longitud) m
Localització geogràficaEntitat territorial administrativaVenècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata LocalitzacióCastello Modifica el valor a Wikidata
Map
 45° 26′ 21″ N, 12° 20′ 33″ E / 45.439217°N,12.342397°E / 45.439217; 12.342397
Lloc component de Patrimoni de la HumanitatData1987 (11a Sessió) Plànol
Modifica el valor a Wikidata
ActivitatDiòcesipatriarcat de Venècia Modifica el valor a WikidataReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata Lloc websantigiovanniepaolo.it Modifica el valor a Wikidata
Basílica de Sant Joan i Sant Pau
Façana exterior de l'església
Interior de l'església

La basílica de Sant Joan i Sant Pau (en italià: Basilica dei Santi Giovanni e Paolo) és una de les esglésies més grans de Venècia (Itàlia) i té l'estatus de basílica menor. És un edifici enorme de maons construït en estil gòtic italià. Es tracta de la principal església dels dominics a Venècia, i com a tal fou construïda per predicar davant grans congregacions. Està dedicada a sant Joan i a sant Pau, no els apòstols bíblics, sinó dos obscurs màrtirs de la primera Església cristiana a Roma, els noms dels quals es documentaren al segle iii, però que tenen una llegenda posterior.[1]

Història

El 1246 el dux Jacopo Tiepolo donà unes terres d'aiguamolls als dominics després de somniar amb un grup de coloms blancs que hi sobrevolaven. La primera església fou enderrocada el 1333, quan es començà l'església actual. No s'acabà fins al 1430. El vast interior conté molts monuments funeraris i pintures, així com la marededéu de la Pau, una estàtua romana d'Orient situada en una capella pròpia a la nau meridional, i un peu de santa Caterina de Siena, la principal relíquia de l'església.

Monuments funeraris

Després del segle xv els serveis funeraris de tots els duxs de Venècia se celebraren en aquesta basílica. Vint-i-cinc ducs hi foren enterrats, entre ells:

Tomba del duc venecià Pietro Mocenigo (1481), obra de Pietro Lombardo a la basílica

Altres persones enterrades en aquesta església són:

  • Orazio Baglioni († 1617), general
  • Gentile Bellini († 1507), artista
  • Giovanni Bellini († 1516), artista
  • Gianbattista Bonzi († 1508), senador
  • Bartolomeo Bragadin (poeta)
  • Marco Antonio Bragadin († 1571), general, escorxat viu pels turcs després de la Batalla de Famagosta, la tomba conté només la seva pell
  • Jacopo Cavalli († 1384), general
  • Alvise Diedo, comandant cap
  • Marco Giustiniani († 1346), capità de mar
  • Pompeo Giustiniani († 1616), condottiere
  • Palma el Jove († 1628), artista
  • Vettor Pisani († 1380), almirall
  • Niccolò Orsini, († 1510), comandant cap
  • Leonardo da Prato († 1511), condottiere
  • Alvise Trevisan († 1528)
  • Sir Edward Windsor († 1574)

Referències

  1. (anglès) Catholic.org Basilicas in Italy

Enllaços externs

  • Turisme Venezia.it.
  • Imatge per satèl·lit a Google Maps.