Augusto Barcia Trelles

Infotaula de personaAugusto Barcia Trelles

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 març 1881 Modifica el valor a Wikidata
A Veiga (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 juny 1961 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
  Ministre d'Estat
19 de febrer de 1936 – 19 de juliol de 1936
  President de Govern
10 de maig de 1936 – 13 de maig de 1936
Santiago Casares Quiroga →
  Ministre de la Governació
19 de juliol de 1936 – 19 de juliol de 1936
  Ministre d'Estat
19 de juliol de 1936 – 4 de setembre de 1936
  Ministre d'hisenda de la República espanyola en l'exili
agost de 1945 – gener de 1947
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat
PartitIzquierda Republicana
Membre de
Societat d'Amics de Portugal Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansCamilo Barcia Trelles Modifica el valor a Wikidata
Premis
Diputat a les Corts republicanes

22 febrer 1936 – 2 febrer 1939
Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola

Circumscripció electoral: Almeria
Diputat a les Corts republicanes
Representa: Acció Republicana

30 novembre 1933 – 7 gener 1936
Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola

Circumscripció electoral: Almeria
Modifica el valor a Wikidata

Augusto Barcia Trelles (A Veiga (Astúries), 5 de març de 1881 - Buenos Aires, 19 de juny de 1961) va ser un advocat, escriptor i polític republicà asturià.

Biografia

Doctor en Dret i advocat, va ser germà de Camilo Barcia Trelles, catedràtic de Dret Internacional, que va tenir com a deixeble a Adolfo Miaja de la Muela. Va ser autor de diverses obres de caràcter jurídic-polític i històric. Va ser elegit diputat pel Partido Reformista del també asturià Melquiades Álvarez a les Corts entre 1916 i 1923. Després de l'adveniment de la Segona República, el 14 d'abril de 1931, s'afilia a Acció Republicana, el partit de Manuel Azaña, sent diputat en les legislatures de 1933 i 1936, i encapçalant-la a les Corts de 1935.

Co-fundador l'11 de febrer de 1933 de l'Associació d'Amics de la Unió Soviètica. Va defensar Lluís Companys i altres membres del govern de la Generalitat de Catalunya per la seva participació en la proclamació de l'Estat Català a l'octubre de 1934.

Després de la victòria, el febrer de 1936, del Front Popular, és nomenat ministre d'Estat als successius governs de Manuel Azaña, Santiago Casares Quiroga, Diego Martínez Barrio i José Giral, a més d'actuar per un breu període de dos dies (entre l'11 i el 13 de maig de 1936) com a president del govern després de la dimissió de Manuel Azaña en haver estat elegit president de la República. Transcorregut aquest temps, Azaña va nomenar Santiago Casares Quiroga president del govern.

Va ser l'últim president de la Comissió de Compres d'Armament a París, càrrec que va abandonar en saber de la caiguda de Catalunya a mans franquistes, exiliant-se a Amèrica. Va actuar, ja després del final de la Guerra Civil, com a Ministre d'Hisenda en els dos primers governs de la República en l'exili de José Giral.

Obres

  • San Martín,
  • El genio político de Inglaterra
  • La política de no intervención, 1942
  • Las ideas económicas de Wagemann
  • Un golpe de Estado internacional, 1944
  • Mosaico internacional,
  • Jovellanos político
  • El pensamiento vivo de Jovellanos, 1951

Bibliografia

  • Homenaje en Memoria de don Augusto Barcia Trelles. Centro Asturiano, Buenos Aires 1962.

Enllaços externs

  • http://www.geneall.net/H/per_page.php?id=550634
  • Fitxa al Congrés dels Diputats
  • AUGUSTO BARCIA TRELLES, un masón d'A Veiga


Càrrecs públics
Precedit per:
Lluís Simarro Lacabra
Gran Mestre del Gran Orient Espanyol

1921-1922
Succeït per:
Enrique Gras Morillo
Precedit per:
Enrique Gras Morillo
Sobirà Gran Comanador

1928 - 1933
Succeït per:
José María Rodríguez y Rodríguez
Precedit per:
Joaquín Urzaiz Cadaval
Ministre d'Estat

1936
Succeït per:
Justino de Azcárate y Flórez
Precedit per:
Manuel Azaña
President de Govern

1936
Succeït per:
Santiago Casares Quiroga
Precedit per:
Joan Moles i Ormella
Ministre de la Governació

1936
Succeït per:
Sebastián Pozas Perea
Precedit per:
Justino de Azcárate y Flórez
Ministre d'Estat

1936
Succeït per:
Julio Álvarez del Vayo
Precedit per:
Francisco Méndez Aspe
Ministre d'hisenda de la República espanyola en l'exili

1945-1947
Succeït per:
Fernando Valera Aparicio
  • Vegeu aquesta plantilla
President de la República
President de govern
Ministres
Augusto Barcia Trelles (IR) estatAntonio Lara Zárate (UR) justíciaEnrique Ramos y Ramos (IR) treball i sanitatCarlos Masquelet Lacaci /José Miaja Menant guerraJosé Giral Pereira (IR) marinaGabriel Franco López (IR) hisendaAmós Salvador Sáenz y Carreras (IR) governacióMarcel·lí Domingo i Sanjuan (IR) instrucció públicaSantiago Casares Quiroga (IR) Obres públiquesPlácido Álvarez-Buylla y Lozana (Ind.) indústria i comerçMariano Ruiz-Funes García (IR) agriculturaManuel Blasco Garzón (UR) comunicacions
(← II CENTRISTA) Govern anterior •••• Govern següent (← II FRONT POPULAR)
  • Vegeu aquesta plantilla
President de la República
President de govern
Ministres
Augusto Barcia Trelles (IR) estatAntonio Lara Zárate (UR) justíciaEnrique Ramos y Ramos (IR) treball i sanitatCarlos Masquelet Lacaci guerraJosé Giral Pereira (IR) marinaGabriel Franco López (IR) hisendaAmós Salvador Sáenz y Carreras/Santiago Casares Quiroga (IR) governacióMarcel·lí Domingo i Sanjuan (IR) instrucció públicaSantiago Casares Quiroga (IR) Obres públiquesPlácido Álvarez-Buylla y Lozana (Ind.) indústria i comerçMariano Ruiz-Funes García (IR) agriculturaManuel Blasco Garzón (UR) comunicacions
(← I FRONT POPULAR) Govern anterior •••• Govern següent (← III FRONT POPULAR)
  • Vegeu aquesta plantilla
President de la República
President de govern
Augusto Barcia Trelles (IR)
Ministres
Augusto Barcia Trelles (IR) estatAntonio Lara Zárate (UR) justíciaEnrique Ramos y Ramos (IR) treball i sanitatCarlos Masquelet Lacaci guerraJosé Giral Pereira (IR) marinaGabriel Franco López (IR) hisendaSantiago Casares Quiroga (IR) governacióMarcel·lí Domingo i Sanjuan (IR) instrucció públicaSantiago Casares Quiroga (IR) Obres públiquesPlácido Álvarez-Buylla y Lozana (Ind.) indústria i comerçMariano Ruiz-Funes García (IR) agriculturaManuel Blasco Garzón (UR) comunicacions
(← II FRONT POPULAR) Govern anterior •••• Govern següent (← IV FRONT POPULAR)
  • Vegeu aquesta plantilla
President de la República
President de govern
Ministres
Augusto Barcia Trelles (IR) estatManuel Blasco Garzón (UR) justíciaJoan Lluhí i Vallescà (ERC) treball i sanitatSantiago Casares Quiroga (IR) guerraJosé Giral Pereira (IR) marinaEnrique Ramos y Ramos (IR) hisendaJoan Moles i Ormella (Ind.)/Santiago Casares Quiroga (IR) governacióFrancisco Barnés Salinas (IR) instrucció públicaAntonio Velao Oñate (IR) Obres públiquesPlácido Álvarez-Buylla y Lozana (Ind.) indústria i comerçMariano Ruiz-Funes García (IR) agriculturaBernardo Giner de los Ríos García (UR) comunicacions
(← III FRONT POPULAR) Govern anterior •••• Govern següent (← Junta Defensa Nacional)
(← I GUERRA)
  • Vegeu aquesta plantilla
Primer Govern de Guerra de la II República (19 de juliol 1936)
President de la República
President de govern
Ministres
Justino de Azcárate y Flórez (PNR) estatManuel Blasco Garzón (UR) justíciaBernardo Giner de los Ríos García (UR) treball i sanitatJosé Miaja Menant guerraJosé Giral Pereira (IR) marinaEnrique Ramos y Ramos (IR) hisenda • Augusto Barcia Trelles (IR) governacióMarcel·lí Domingo i Sanjuan (IR) instrucció públicaAntonio Lara Zárate (UR) Obres públiquesPlácido Álvarez-Buylla y Lozana (Ind.) indústria i comerçRamón Feced Gresa (IR) agriculturaJoan Lluhí i Vallescà (ERC) comunicacionsFelipe Sánchez-Román (PNR) sense cartera
(← IV FRONT POPULAR) Govern anterior •••• Govern següent (← II GUERRA)
  • Vegeu aquesta plantilla
Segon Govern de Guerra de la II República (19 de juliol de 1936 – 4 de setembre de 1936)
President de la República
President de govern
Ministres
Augusto Barcia Trelles (IR) estatManuel Blasco Garzón (UR) justíciaJoan Lluhí i Vallescà (ERC) treball i sanitatLuis Castelló Pantoja/Juan Hernández Saravia guerraJosé Giral Pereira (IR) marinaEnrique Ramos y Ramos (IR) hisendaSebastián Pozas Perea governacióFrancisco Barnés Salinas (IR) instrucció públicaAntonio Velao Oñate (IR) Obres públiquesPlácido Álvarez-Buylla y Lozana (Ind.) indústria i comerçMariano Ruiz-Funes García (IR) agriculturaBernardo Giner de los Ríos García (UR) comunicacions
(← I GUERRA) Govern anterior •••• Govern següent (← III GUERRA)
  • Vegeu aquesta plantilla
Segon Govern de la República espanyola en l'exili (agost de 1945 – març de 1946)
President de la República
President de govern
Ministres
Fernando de los Ríos Urruti (PSOE) estatÁlvaro de Albornoz (IR) justíciaGeneral Juan Hernández Saravia defensa • Augusto Barcia Trelles (IR) hisendaManuel Torres Campañá (IR) governacióMiquel Santaló i Parvorell (ERC) instrucció públicaHoracio Martínez Prieto (CNT) Obres públiquesJosé Expósito Leiva (CNT) agriculturaManuel de Irujo Ollo (PNV) indústria i comerçTrifón Gómez San José (UGT) emigracióÁngel Ossorio y Gallardo i Lluís Nicolau i d'Olwer (ACR) sense cartera
(← I EXILI) Govern anterior •••• Govern següent (← III EXILI)
  • Vegeu aquesta plantilla
Tercer Govern de la República espanyola en l'exili (abril de 1946 – gener de 1947)
President de la República
President de govern
Ministres
José Giral Pereira (IR) estatÁlvaro de Albornoz (IR) justíciaGeneral Juan Hernández Saravia defensa • Augusto Barcia Trelles (IR) hisendaManuel Torres Campañá (IR) interiorMiquel Santaló i Parvorell (ERC) instrucció públicaHoracio Martínez Prieto (CNT) Obres públiquesJosé Expósito Leiva (CNT) agriculturaManuel de Irujo Ollo (PNV) indústria i comerçTrifón Gómez San José (UGT) emigracióEnrique de Francisco Jiménez (PSOE) economiaÁngel Ossorio y Gallardo, Santiago Carrillo Solares (PCE), Alfonso Daniel Rodríguez Castelao i Rafael Sánchez Guerra sense cartera
(← II EXILI) Govern anterior •••• Govern següent (← IV EXILI)
Registres d'autoritat
Bases d'informació