Assassinats dels Reavey i els O'Dowd
| ||||
| Tipus | tir  | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 4 gener 1976 | |||
| Localització | Whitecross (Irlanda del Nord) Ballydugan (Regne Unit) (en)  | |||
| Estat | Regne Unit | |||
| Participant | Ulster Volunteer Force | |||
| Morts | 6 | |||
Els assassinats dels Reavey i els O'Dowd van ser el desenllaç de dos atacs armats coordinats el 4 de gener de 1976 al comtat d'Armagh, Irlanda del Nord. Sis membres de dues famílies catòliques, els Reavey i els O'Dowd, van morir quan membres de l'Ulster Volunteer Force (UVF),[1] un grup paramilitar lleialista de l'Ulster, van entrar a casa seva i els van disparar. Tres membres de la família Reavey van ser disparats a Whitecross i quatre membres de la família O'Dowd van ser disparats a Ballydougan. Dos dels Reaveys i tres dels O'Dowds van morir a l'acte, i la tercera víctima dels Reavey va morir per hemorràgia cerebral gairebé un mes després.
Els assassinats formaven part d'una sèrie d'atacs contra catòlics i nacionalistes irlandesos per part de la "banda Glenanne",[2] una aliança de militants lleialistes, soldats britànics i oficials de policia del Royal Ulster Constabulary (RUC) que hauria actuat la dècada de 1970 en el conflicte nord-irlandès. Billy McCaughey, un agent de policia del Grup de Patrulla Especial del RUC, va admetre que va participar i va acusar un altre oficial d’estar implicat.[3] El seu company John Weir va dir que entre els implicats hi havia un soldat britànic, dos agents de policia i un presumpte agent de policia: Robin 'el xacal' Jackson.[4]
En venjança, l'endemà homes armats van matar a trets deu civils protestants a la massacre de Kingsmill, una acció que es va atribuir un grup autodenominat South Armagh Republican Action Force,[1] i que era un nom encobert utilitzat per membres de la Brigada del Sud d'Armagh de l'IRA.[5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Reavey and O'Dowd families seek answers 40 years on from killings» (en anglès). Belfast Telegraph, 04-01-2016.
- ↑ Young, David «Glenanne gang: Reavey and O'Dowd families hit out over security force collusion with UVF» (en anglès). Belfast Telegraph, 04-01-2016 [Consulta: 11 maig 2021].
- ↑ Cadwallader, Anne. Lethal Allies: British Collusion in Ireland. Mercier Press, 2013. ISBN 9781781172377.
- ↑ Center for Civil and Human Rights Notre Dame Law School «Report of the Independent International Panel on Alleged Collusion in Sectarian Killings In Northern Ireland» (pdf) (en anglès). Pat Finucane Centre, 2006, pàg. 52-53.
- ↑ English, Richard. Armed Struggle: The History of the IRA. Pan Macmillan, 2008, p. 171. ISBN 9780330475785.
