Arata Isozaki

Arata Isozaki

Nom original	(ja) 磯崎新
Biografia
Naixement	23 juliol 1931 Ōita (Japó)
Mort	28 desembre 2022 (91 anys) Naha (Japó)
Causa de mort	Causes naturals
Dades personals
Nacionalitat	Japó
Formació	Universitat de Tòquio Oita Uenogaoka high school (en)
Activitat
Camp de treball	Arquitectura
Lloc de treball	Kyoto Torí Barcelona Cracòvia
Ocupació	arquitecte, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Tòquio
Membre de	Royal Academy of Arts (membre honorari) Acadèmia Japonesa de les Arts
Moviment	Metabolisme (arquitectura) i postmodernitat
Participà en
12 juny 1987	documenta 8
Obra
Obres destacables (1902) Ōita Prefectural Library (en) (1989) Lake Sagami Country Club (en) (1990) Palau Sant Jordi (2003) Torino Palasport Olimpico
Família
Cònjuge	Aiko Miyawaki (1972–2014), mort del cònjuge
Premis (2019)  Premi Pritzker (1997)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil (1986)  Medalla d'or del RIBA  Comanador de l'orde del Mèrit de la República de Polònia  Cavaller de les Arts i les Lletres
Obres destacables
Torre Art d'Isozaki a Mito, Ibaraki
Lloc web	isozaki.co.jp

Arata Isozaki (Oita, 23 de juliol de 1931 - Tòquio, 29 de desembre de 2022)^[1] va ser un arquitecte, dissenyador urbà i teòric japonès. Fou guardonat el 1986 amb la Medalla d'Or del RIBA i el 2019 amb el Premi Pritzker d'Arquitectura. A Catalunya és conegut per haver projectat el Palau Sant Jordi de Barcelona.^[2]

Biografia

Isozaki va néixer a Oita, a l'illa de Kyushu, fill d'una família de classe alta. De ben jove, copsà la devastació causada pels bombardeigs d'Hiroshima i Nagasaki i, en part commogut per aquest fet, va estudiar arquitectura a la Universitat de Tòquio.^[3] El 1961 es va doctorar en arquitectura per la mateixa institució. Va treballar amb l'arquitecte Kenzo Tange i, dos anys més tard, engegà la seva empresa: Arata Isozaki & Associates.

Els primers projectes foren fortament influïts per referents europeus, a cavall entre el brutalisme i l'arquitectura metabòlica, com ara l'edifici del Col·legi de Metges d'Oita. Conegut mundialment pel Museu d'Art de la Província de Gumma, a Takasaki, el Museu d'Art Contemporani de Los Angeles i el Palau Sant Jordi, Isozaki ha distingit els seus edificis per les formes i els colors agosarats i els detalls d'inventiva. Els seus dissenys s'han inspirat sovint en conceptes típicament asiàtics, com la filosofia del Yin i Yang aplicada a la definició d'espais complementaris. N'és un exemple, la seu de la corporació Disney i el Team Disney Building, a Orlando.^[4]

Isozaki ha exercit com a professor invitat en diverses institucions d'arreu del món, com ara les universitats de Harvard o Yale. Ha escrit nombrosos assaigs sobre arquitectura, entre els quals Japan-ness in Architecture (traducció en anglès, 2006).

Obres representatives^[5]

• Edifici del Col·legi de Metges (1959-1960, desaparegut, Oita, Japó)
• Biblioteca Municipal (1962-1966, Kitakyushu, Japó)
• Club de Fujimi (1973-74, Fujimi, Japó)
• Museu de Belles Arts (1971-1974, Takasaki, Japó)
• Casa Yano (1973-1975, Kawasaki, Japó)
• Edifici Shuhosha (1974-1975, Fukuoka, Japó)
• Centre Cívic (1979-1983, Tsukuba, Japó)
• Museu d'Art Contemporani de Los Angeles (MOCA) (1981-1986, Los Angeles, Califòrnia, EUA)
• Projecte de Fundació Daniel Templon (1986, Valbonne, França)
• Edifici Arch, Universitat Bond (1987-1989, Gold Coast, Austràlia)
• Palau Sant Jordi (1983-1990, Barcelona, Catalunya)
• Edifici d'Oficines Team Disney (1987-1991, Orlando, Florida, EUA)
• Ampliació del Museu d'Art de Brooklyn (1986-1992, Nova York, EUA)
• Centre d'Art Japonès i d´Història (1990-1994, Cracòvia, Polònia)
• Parc Universitari (1995, Santiago de Compostel·la, Galícia)
• Sala de concerts de Kyoto, (1991-1995, Kyoto, Japó)
• Casa de l'Home (DOMUS) (1993-1995, La Corunya, Galícia)
• Pavelló poliesportiu de Palafolls "El Palauet" (1987-1996, Palafolls, Catalunya)
• Parc de la Muntanyeta de Sant Boi (1994-2000, Barcelona, Catalunya)
• Illa de Blanes (1998-2002, Blanes, Espanya)
• Accés al CaixaForum Barcelona (1999-2002, Barcelona, Catalunya)
• Bahns d'Arties (2004, Arties, Vall d'Aran, Catalunya)
• Ciutat del Motor d'Aragó (2002-2005, Alcanyís, Espanya)
• Planta 10 de l'Hotel Puerta América (2003-2005, Madrid, Espanya)
• Torino Palasport Olimpico, pista de gel dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2006 (2000-2006, Torí, Itàlia)
• Isozaki Atea (1999-2009, Bilbao, País Basc)
• Bodegues La Horra (2008, Burgos, Espanya)
• Museu Nacional de Civilització Egípcia - Disseny de la Exposició (2010, El Caire, Egipte)
• Centre Nacional de Convencions de Qatar (2011, Doha, Qatar)
• D38, seu de l'Agència Tributària de Catalunya (2002-2011, Barcelona, Catalunya)
• Concurs d'Idees per al Centre d'Interpretació de la Múrcia Medieval (2011-2012, Múrcia, Espanya)
• Concurs Museu de la Evolució Humana (2000, Burgos, Espanya)
• Concurs Ordenació de la Estació de Canfranc (2001, Osca, Espanya)
• Concurs Conjunt Arquitectònic dedicat als Sanfermines (2001, Pamplona, Navarra)

Premis i reconeixements

• Premi Anual de l'Associació d'Arquitectura del Japó (1967 i 1975)
• Premi d'Art de Mainichi (1983)
• RIBA Gold Medal (1986) ^[3]
• Guardó Internacional "Arquitectura en pedra" (1987)
• Premi d'Arquitectura de Chicago (1990)
• Guardó d'Honor de l'Institut Americà d'Arquitectes (1992)
• Guardó d'Honor del RIBA (1994)
• Lleó d'Or de la 6a Biennal d'Arquitectura de Venècia (1996)
• Premi Europeu de la Crítica ECC (2012) per la instal·lació Zhongyuan a Venècia^[6][7]
• Premi Pritzker (2019) ^[3]

Referències