Anton Carrera i Busquets
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1943  (80/81 anys)Vic (Osona) |
| Mort | 21 de desembre de 2023 |
| Causa de mort | Aturada respiratòria |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, poeta |
Anton Carrera i Busquets (Vic, 1943) és un poeta català.[1]
Llicenciat en filologia catalana, participà del moviment de la Nova Cançó recitant els seus poemes i enregistrant diversos discos: Anton Carrera diu els seus poemes (1969), Anton Carrera (1971) i Piràmide (1974).[1]
La seva obra evolucionà des d'un estil més popular i de caràcter social cap a unes composicions més analítiques i rigoroses. D'aquesta època destaquen Volum inevitable (1975), Les gestes essencials (1979), Nívia (1981), Tremp d'or (1991) i En llista d'espera (1998, premi Rosa Leveroni 1997). El 1991 va ser proclamat mestre en Gai Saber per la seva obra Ausa, la dels turons.[1]
També s'interessà per la pintura, cursant estudis de belles arts i col·laborant amb el pintor Fidel Bofill. Ha publicat també assajos com Teoria de l'acoblament aplicada a setze poemes catalans (1994) i una Antologia poètica de Jacint Verdaguer (2002).[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Anton Carrera i Busquets». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
