Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs

Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs

Biografia
Naixement	12 juny 1908 Barcelona
Mort	2 juliol 2006 (98 anys) Sitges (Garraf)
Dades personals
Activitat
Ocupació	periodista, escriptor, dibuixant
Gènere	Dramatúrgia i novel·la
Nom de ploma	Sempronio
Família
Pare	Josep Artís i Balaguer
Premis (1987)  Creu de Sant Jordi (1972)  Cronista oficial de la ciutat de Barcelona

Andreu Avel·lí Artís i Tomàs (Barcelona, 12 de juny de 1908 - Sitges, 2 de juliol de 2006)^[1] fou un periodista, escriptor i dibuixant català, més conegut pel pseudònim de Sempronio.

Biografia

Era fill de Josep Artís i Balaguer i cosí d'Avel·lí Artís-Gener. Abans de la guerra civil espanyola col·laborà a la Revista de Catalunya, Mirador i L'Opinió.

L'any 1922 participà a la primera edició de les Colònies Vilamar, una experiència pedagògica auspiciada per la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i que es va dur a terme a la platja de Calafell. En l'organització de Vilamar fou escollit redactor en cap del Diari de Vilamar,^[2] publicació on escriví algunes cròniques de la vida de la República d'Infants com El bateig de la "Mireia" o De la constitució de "Vilamar". D'aquesta experiència d'infància reconegué els seus inicis com a escriptor i periodista.^[3][4]

El 1941 adoptà el pseudònim Sempronio, d'antuvi per a signar les seves col·laboracions a Destino (on emprà el de Miguel del Puerto^[5] també), i després els seus articles i llibres. També col·laborà al Diario de Barcelona i a El Noticiero Universal. El 1964 fou el primer director de Tele/eXpres i del 1966 al 1970 dirigí Tele/Estel, primer setmanari català autoritzat pel franquisme. Des del 1964 col·laborà regularment a La Vanguardia i des del 1976 a l'Avui.^[6]

Durant els anys setanta i vuitanta se centrà construir als seus llibres una crònica entre històrica i costumista de la Barcelona del segle xx, però també manifestà el seu interès pel món de l'art (també conreà la pintura i va fer algunes exposicions). El 1972 l'Ajuntament de Barcelona el nomenà cronista Oficial de la ciutat, i el 1991 li atorgà la Medalla d'Or al mèrit artístic. El 1987 la Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi.

Obres

Assaig

• Barcelona tal com és (1948)
• Los barceloneses (1959)
• Minutero barcelonés (1963)
• L'art de viure al dia (1970)
• Retrats de Ramon Casas (1970)
• Clar i català (1973)
• Aquella entremaliada Barcelona (1978)
• Barcelona era una festa (1980)
• Quan Barcelona portava barret (1983)
• Barcelona pel forat del pany (1985)
• Barcelona bitllo-bitllo (1986)
• Taula de cafè (1989)
• Barcelona a mitja veu (1991)
• Cent autoretrats d'artistes catalans (1992)
• Barcelona es confessa a mitges (1994)
• La Barcelona del jove Picasso (1995)

Novel·la

• La oración del diablo (1962)
• La vall dels reis (1985)
• El mur (1988)

Poesia

• L'accent de Barcelona (1938)

Teatre

• Les flors del Mal (1947)
• Els fugitius de la plaça Reial (1964)
• La canción del Paralelo (sarsuela, 1943)
• La impassible (1935)

Referències

Enllaços externs

• Sempronio a xtec
• Necrològica de Sempronio^{[Enllaç no actiu]} a La Vanguardia