Abadia de Montecassino

Imatge
La porta principal. A la part inferior esquerra es troba l'escut abacial
Nom en la llengua original(it) Montecassino Modifica el valor a WikidataDadesTipusAbadia benedictina, seminari, comunitat religiosa, museu religiós, museu nacional d'Itàlia i museu del Ministeri de Cultura italià Modifica el valor a WikidataConstrucció530 Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesEstat d'úsBoEstil arquitectònicBarroc napolità Modifica el valor a WikidataSuperfície5 km²
exposició: 5.000 m²
exposició: 1.000 m² Modifica el valor a WikidataAltitud519 m Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaCassino (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata Localitzacióvia Montecassino - Cassino Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 29′ 24″ N, 13° 48′ 50″ E / 41.49°N,13.814°E / 41.49; 13.814
Format perCatedral de Santa Maria Assunta i San Benedetto Abate Modifica el valor a WikidataPatrimoni monumental d'Itàlia ActivitatDiòcesiabadia territorial de Montecassino Modifica el valor a WikidataReligiócatolicisme Modifica el valor a WikidataEmpleats4 (2019) Modifica el valor a WikidataVisitants anuals55.510 (2020) Modifica el valor a Wikidata Lloc webabbaziamontecassino.it Modifica el valor a Wikidata
L'abadia de Montecassino, dalt del puig homònim

L'abadia de Montecassino és un monestir italià situat al sud del Laci dalt del turó homònim, a la Vall Llatina, al costat de la ciutat de Cassino. Fou fundat per Sant Benet de Núrsia el 529 i és el lloc on redactà el codi de normes que havien de regir els monjos de l'orde benedictí i que es coneix com la Regla de sant Benet.[1][2] Fou restaurat, després de la seva destrucció al segle vii, per l'abat Petronax de Brescia, al primer quart del segle viii. Durant l'edat mitjana, sota el govern de l'abat Desideri (1058-87) —més tard papa amb el nom de Víctor III—, va ser un important centre artístic i cultural, i un dels interessos culturals de l'abadia se centrà en la medicina, com a part del saber sobre la naturalesa,[3] però també en la historiografia, el dret o la poesia.[2] Ensorrat per un terratrèmol el 1349, aviat se'n va iniciar la reconstrucció, que s'allargà en els segles posteriors.

Durant la Segona Guerra Mundial va ser l'escenari de forts enfrontaments, arran dels quals restà quasi totalment destruït. Posteriorment, a partir de 1945, va ser restaurat i Pau VI en consagrà la basílica el 1964. La seva important biblioteca conserva molts incunables, més de 2 000 còdexs i prop de 40.000 pergamins.[1] A Anselm Maria Albareda i Ramoneda, cardenal català, es deu el fet que no fos destruït el monumental fons bibliogràfic de l'abadia de Montecassino.[4]

Vegeu també

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata

Referències

  1. 1,0 1,1 «Monestir de Montecassino». Gran enciclopèdia catalana.
  2. 2,0 2,1 «Montecassino» (en castellà). National Geographic, 25 febrer 2014,. Arxivat de l'original el 2019-05-31. [Consulta: maig 2019].
  3. García Ballester, Lluís. «Medicina i aristotelisme a l'Europa dels segles XII-XIII». A: Josep Maria Camarasa i Castillo, Honorino Mielgo, Antoni Roca. Actes de les I Trobades d'Història de la Ciència i de la Tècnica: Trobades Científiques de la Mediterrània, Maó, 11-13 setembre 1991. Institut d'Estudis Catalans, 1994. ISBN 8472832694. 
  4. «Storia» (en italià). Abbazia di Montecassino. Arxivat de l'original el 2017-04-24. [Consulta: maig 2019].
  • Vegeu aquesta plantilla
Catalunya
MTR Logo
Catalunya Nord
Aragó
Castella
França
Galícia
Itàlia
Occitània
Registres d'autoritat
Bases d'informació