413 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 413 aC (cdxiii aC) |
| Islàmic | 1066 aH – 1065 aH |
| Xinès | 2284 – 2285 |
| Hebreu | 3348 – 3349 |
| Calendaris hindús | -357 – -356 (Vikram Samvat) 2689 – 2690 (Kali Yuga) |
| Persa | 1034 BP – 1033 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -162 |
| Ab urbe condita | 341 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 440 aC 430 aC 420 aC - 410 aC - 400 aC 390 aC 380 aC | |
| Anys | |
| 416 aC 415 aC 414 aC - 413 aC - 412 aC 411 aC 410 aC | |
El 413 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Era l'any 341 'Ab urbe condita', o de la fundació de Roma.
Esdeveniments
- L'estrateg Demòstenes en conèixer el setge de Siracusa que havia dut a terme Gilip, va ser nomenat junt amb Eurimedont cap de l'exèrcit d'auxili, i va sortir (quan ja Eurimedont havia marxat) amb 65 naus. Va arribar a Siracusa massa tard per evitar la derrota atenesa.[1]
- Enfrontament al golf de Corint entre una flota atenenca de 33 naus dirigida per Dífil d'Atenes i una flota peloponèsia dirigida per l'almirall corinti Poliantes amb un resultat indecís. Encara que tècnicament Dífil va obtenir la victòria i va enfonsar tres naus enemigues, en va perdre sis, i va tenir l'efecte d'una derrota moral.[2]
- Agatarc de Siracusa s'enfronta als atenencs en una batalla del port de Siracusa. Va ser un dels comandants a la decisiva batalla naval del Setge de Siracusa.[3]
- Inici del regnat d'Arquelau I, rei de Macedònia. Era, segons Plató un fill il·legítim de Perdicas II, i es va apoderar del tron assassinant al seu oncle Aletes (hereu legítim), i al seu cosí i un mig germà.[4][5]
- Inici a l'Índia de la Dinastia Xixunaga.[6]
- A Roma van ser elegits cònsols Luci Furi Medul·lí i Aulus Corneli Cos. Quint Fabi Vibulà va ser nomenat a inicis d'any, interrex per uns dies.[7]
Naixements
Necrològiques
- Perdicas II, rei de Macedònia.[8]
- Nícies, general atenenc, mentre es retirava del setge de Siracusa.[9]
- Demòstenes, general (estrateg) atenenc, al retirar-se del setge de Siracusa. La força dirigida per Demòstenes que es retirava per terra va quedar en mala posició i es va rendir als siracusans a canvi de salvar la vida. Tot i així l'assemblea siracusana va votar la seva execució.[10]
Referències
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, VII, 16, 17, 20
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, VII, 34
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIII, 13
- ↑ Plató. Gòrgias, 471
- ↑ Claudi Elià. Ποικίλη ἱστορία – Varia historia, XII, 43
- ↑ Raychaudhuri, H. C. Political history of ancient India. Calcuta: University of Calcutta, 1973, p. 103, 193.
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IV, 19-20; 51
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, IV, 132
- ↑ «Nícies». GEC. [Consulta: 21 desembre 2023].
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, VII, 42
