Ànec griset
Mareca strepera  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22680149 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Anseriformes |
| Família | Anatidae |
| Gènere | Mareca |
| Espècie | Mareca strepera (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Mareca strepera |
| Protònim | Anas strepera |
| Subespècies | |
| |
| Distribució | |
 | |
L'ànec fornigó o ànec griset [1] (ànnera grisa) (Mareca strepera), conegut de vegades com a ascle al País Valencià, és un ànec de superfície que als estanys catalans només hiverna.
Morfologia
- Fa 45 cm de llargària i 78-90 d'envergadura alar.
- Taca blanca a la part posterior de l'ala i que correspon al mirall (aquest s'observa bé en vol i està format per l'esmentada taca flanquejada de negre i amb una franja terrosa rogenca a la part superior).
- El mascle és de color gris, amb el pit jaspiat de blanc i la part inferior de la cua de color negre.
- La femella té el característic plomatge críptic i l'habitual taca alar blanca.
- Les potes d'ambdós sexes són de color groc ataronjat.
Reproducció
Nia a l'est europeu i a les Illes Britàniques. Folren els nius amb fulles seques, plomes, joncs marítims (Juncus maritimus), salicòrnia i altres materials. Pel maig ponen els 8 o 17 ous corresponents, que són covats únicament per la mare, i també només la mare s'encarregarà d'alimentar els pollets, que volaran al cap de set setmanes.
Alimentació
Menja cucs, fulles, arrels de plantes aquàtiques i petits caragols. Els pollets, al principi, són alimentats amb insectes.
Hàbitat
Es pot observar a les masses d'aigua lliure o als marges amb vegetació litoral densa.
Distribució geogràfica
Cria a l'Euràsia septentrional i al centre de Nord-amèrica. Hiverna al sud de la seua àrea de cria.
Als Països Catalans, és relativament comú a les zones humides a l'hivern (com ara, a l'estany de Salses, a la llacuna del Fondo i a les Balears) i, actualment, sembla que estigui en expansió (de fet, n'existeix una població força important al delta de l'Ebre).
Costums
És un ànec poc enèrgic, que es confon entre els estols d'altres espècies (sovint, entre els ànecs collverds). Necessita quantitats d'aigua que continguin prats submergits per a poder alimentar-s'hi (només li serveixen les aigües que tenen un màxim de 20-40 cm de fondària, perquè, sent un ànec de superfície, tota la vegetació que es trobi a més profunditat, quedarà fora del seu abast).[2]
Arriba pel setembre i torna a migrar al febrer, si bé en algunes zones resten individus que aconseguiran reproduir-se (això ha passat al delta del Llobregat i a la llacuna del Fondo, mentre que el delta de l'Ebre, amb unes 200 parelles, ocupa el primer lloc amb diferència).[3]
Referències
- ↑ «Ànec griset». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 9 maig 2024(català)
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 26-27. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 88-89. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
Enllaços externs
- Estudi de la població d'ànec griset al Principat de Catalunya. (català)
- L'ànec griset a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- Descripció i hàbitat d'aquesta espècie. (francès)
- Enregistraments sonors d'aquest ànec. (anglès)
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquiespècies |
